11 de març de 2013

ZOO DE BARCELONA - 03/03/13


Sí, tornem al zoo! Jo volia tornar al de Berlín (i el papa també!) però la mama ha dit que no pot ser, que ens cau una mica lluny... Així que repetirem amb el de Barcelona... que també conec perquè hi vaig anar el juliol passat amb el meu amiguet Àlex... Ens ho vam passar molt bé però se’m van tancar els ulls davant dels elefants i les girafes... i vaig somiar que un altre dia tornaria per veure més animalets.

I l’ocasió ha arribat, amb els meus súperamics de l’escola: en Luca, n’Agnès i na Marina (aiii, que la Júlia no ha pogut venir perquè avui té un dinar amb no sé qui... ooohhh...) De bon matí he ajudat als papes amb l’amanida de llenties i la carn arrebossada. Jo he triat la fruita...

Em penso que ja ho tenim tot llest, així que anem cap a la plaça Joanic. Però, uhm, encara no hi ha ningú... vindran, oi? Sí, visca!, ara arriba en Luca amb la seva mama, i al cap d’un momentet l’Agnès amb els seus papes i, per fi, la Marina acompanyada també dels seus papes. Som-hi cap al metro! Línea groga fins a Ciutadella...

Estem tots molt nerviosos i excitats. En Max també ha volgut venir... Aquest cap de setmana ha fet companyia a l’Agnès i no es vol perdre la nostra excursió (hi haurà més eriçons al zoo? Ja ho veurem...). 


Ara, ara, ja estem a punt d’entrar. Quins nervis!  
El primer que veiem són aquests micos que no paren de moure's!


Hola mama! Aquí està ple de micos! Vine!
Aquests micos necessiten pomada pel culet. Què? Que els mandrils són així?
Marina, no és per fardar, però això és un flamenc, de la família dels Phoenicopterus...
No Martí, no és exactament la tortuga de terra que et volem comprar per casa...
És probable que al pavo real també li agradin les Quelitas...
Wuauh! L'espectacle dels dofins és per flipar, eh...
Max! No t'interessa massa el món aquàtic, oi?
Ho veus? Ara es vol fer l’interessant obrint les plomes...
Funcionaris del zoo...
Aquesta tampoc, serà més petita... creu-me...
Hora de dinar! Tots a taula!
Mireu a la càmera... digueu Lluís...
Elefant, vine, vine cap aquí!
Així m'agrada, has de beure molta aigua!
T'has quedat embabat amb la girafa...
El ximpanzé, l'enveja de moltes persones...
Llàstima! Encara no arribes als pedals!
Martí: 'Aquestes cabretes fan pudor!'
Caragol treu banyes, puja a la muntanya...
Qui ha caigut a terra? En Max?
Impossible fer una foto de grup...
Què dius Agnès? Que ja ens anem? No fotis!
Són quasi les cinc de la tarda i en Martí (que s’ha despertat a les set del matí!) comença a presentar símptomes d’esgotament. Últim avís: o dorms immediatament o ja no et deixem dormir fins després de sopar... Queda clar, oi? En Max, rebentat, ha preferit tornar cap a casa amb n’Agnès i els seus papes. Mentrestant, Marina-Luca-Martí consumeixen l’últim cartutx amb els animalets de granja: ases, pollets, conills, en Timmy (sí, sí, el de la tele!), vaques, un cavall, ratolinets... 

Amb un ull mig obert en Martí encara ha vist el lleó papa i la lleona mama (el lleonet Martí, ens ha assegurat, està jugant...) però no es cansarà de repetir durant els següents dies que estan pendents les zebres i els lloros!! I quan se li posa una idea dins del cap no hi ha qui li tregui... La Marina, incomprensiblement, es resisteix a dormir (què duien els seus macarrons?). En Luca i en Martí, ara sí, han perdut per fi el món de vista. Ja pot produir-se una estampida de nyus ara mateix, que n’hi ha dos que no es desperten... 

La visita ha estat un èxit evident. Haurem de tornar al zoo, més endavant, sí o sí. Ni que sigui per descobrir els animals que hi ha als extrems, on no hi ha manera d’arribar... Per allà, suposo, hi deuen viure les aus, i els rèptils... En resum, un dia immillorable. Només una objecció (però de jutjat de guàrdia!): com és possible que a l’estació de metro més propera al zoo no hi hagi ascensor? No té perdó.

Que sí Marina, que ja pots dormir, que s'ha acabat...
GAME OVER

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada