6 de juny de 2014

2a FIRA DE CERVESA ARTESANA A BEGUES - 31/05/14


Amb l’orgull i la confiança d’una edició inaugural excel·lent (quasi set mesos enrere), una representació cervesera de luxe tornar a plantar la seva producció a la plaça de l’Ateneu de Begues. Tot i que la majoria d’expositors repeteixen, per fortuna dels assistents que repetim, hi ha baixes importants (com la d’Ales Agullons, suposo totalment bolcats amb la imminent Mostra medionenca) fantàsticament reemplaçades per autèntics referents i alguna promesa emergent.


A quarts de dotze del matí l’escassa concurrència s’apropa desorientada, i amb certa timidesa, a la carpa de venda de gots (serigrafiats per a l’ocasió). Paguem, que és de justícia, els dos eurets de rigor (i segueix augmentant la cristalleria cervesera...) alhora que participem en el sorteig d’un nodrit i suculent lot de cerveses artesanes (òbviament, no seré l’afortunat...).


Ens estrenem amb qui, sens dubte, és la sorpresa de la Fira: els eivissencs Ibosim. Farts que els ho demanin, tenen l’etimologia del nom molt apresa: Ibosim, o ciutat del Déu Bes, déu del bon humor, la diversió i la sort... és com batejaren els cartaginesos l’illa d’Eivissa.


Han solcat el Mediterrani per atracar a la península amb tota la mercaderia líquida. En ampolla, dues conegudes (recentment descobertes de la mà dels coautors blanencs de Popaire): Wakatu i Garrova Porter. I en barril, a escollir: Ibiza Summer Ale o Posidònia Golden Ale, dues apostes força lleugeres i refrescants.


Em decideixo per la primera, estrenant barril (això hauria de ser consumició gratuïta, no?) i reconeixement cerveser. Malgrat no trobar-nos a la idíl·lica cala Ses Salines, aquesta escalfor dominical escau perfectament amb la Summer Ale: aromàtica i tropical.


I, en plena degustació, aparició estel·lar de l’Àlex, amb qui no hem pogut quedar a Castelldefels i ens hem acabat citant directament a Begues. Al primer glop s’alia incondicionalment amb la Lluïsa, enfortint el sector crític anti cerveses amargants. Aix, amb l’església (vull dir els 52 IBUs de llúpol) hem topat!


Davant l’evident discordança de gustos els suggereixo que es comprin un altre got i, davant l’acampada cervesera existent, els empenyo cap a l’infal·lible fortí de Reptilian. La generosa mostra en tirador inclou la tremenda Ibuprofano (amargor en el seu màxim exponent..., descartada!), Shakti (inspirada en la deessa hindú, però encara massa seca i amargant...) i la Solstici d’Hivern (uhm, aquesta, aquesta...).



Ara l’han encertada. L’estil triple d’aquesta cervesa d’hivern aromatitzada amb canyella l’acosta clarament a l’essència belga i al seu seu marcat retrogust dolç. Em permeto un esment al divertiment que han creat conjuntament Reptilian, As Cervesa Artesana i Espina de Ferro (sí, els homebrewers també s’avorreixen...): la Jelou Mai Neim Is Bárcenas és una doble IPA amb una etiqueta i descripció que prefereixo no comentar...



Una llarga taula (amb plats de patates fregides, ai Martí...) coberta per una oportuna carpa ens permet distensió i xerrameca... mentre l’Arnau engoleix el seu dinar amb la diligència habitual i un original concert en directe de percussió ceràmica amb càntirs amenitza una assistència en augment.



Els abandono discretament, ara que estan engrescats en converses existencials, per abordar l’estand dels Mataró Beer. En ampolla (i també ben fresqueta) la primogènita Blat Witbier, que vaig tastar el maig de l’any passat, a la debutant Festa de la Cervesa Artesana del Guinardó. En només un any, la producció santpolenca ha consolidat l’aposta iniciàtica i ha afegit tres interessantíssimes varietats: una IPA, una Bitter i, la més recent (presentada al BBF2014) una Baltic Porter. I és clar, trio aquesta darrera..., no puc deixar escapar una delícia d’aquest calibre: negra i molt complexa, contundent (8º) i madurada amb panses... sorprenent i deliciosa!



L’altre front que m’acompanya, decebut de la meva tria, opta per un camí segur, descobert per la Lluïsa al Catalluna amb simultaneïtat a la recent catastròfica i funesta tanda de penals de final de champions... Em refereixo a l’Espiga Blonde, una cervesa rossa bastant cítrica i refrescant, d’aroma molt intens... El plaer de la qualitat o, com diu l’etiqueta: ‘elixir vitae’.






El meu torn. A una banda del ring, els Zulogaarden, de qui m’encanten la seves radicals inspiracions, i a l’altra La Font del Diable, amb el seu repertori més preuat. El dilema és fàcil de resoldre perquè els Zulo’s pateixen una avaria amb el tirador que els impedeix servir cervesa... (això és mala sort!). Per tant, canvio de riba i m’atanso als vilanovins per tal de revisar el gènere... i, bingo!, aquesta James brown ale és exactament el que em demana el cos. Atenció perquè l’escuma és tan densa i cremosa que per a emplenar el got s’ajuda amb una gerra amb cervesa reposada... L’estampa és simplement al·lucinant... i el gust clarament amarg, i amb notes torrefactes inconfusibles, de cafè i cacau, em deixen sense paraules...



Tanquem el carrousel d’enguany amb una altra de les incorporacions d’aquesta edició, els Espina de Ferro. Han vingut des de l’Anoia i es declaren uns apassionats del poble de Vallespinosa, font d’inspiració i sabor de les seves cerveses. Vam tenir el plaer de tastar la seva Dead Monk d’abadia el passat novembre en el deslluït Beerlook KGB... i avui ens retrobem disposats a provar la Delirium, una IPA que, tot i el seu punt d’amargor, enamora a la Lluïsa... potser pel seu acompanyament afruitat... El menda es reserva una porter Black Potion per a una futura ocasió... que, confio, no trigarà a arribar!




Punt i final. En l’apartat d’una plaça serena i delicada, contigua a la plaça de l’Ateneu, ens lliurem a patxanga futbolera (procurant la integritat de parterres i resta de mobiliari urbà..., no fos cas que apareguessin els municipals...), vigilant de reüll i certa temença la generositat d’uns núvols que amenacen tempesta primaveral... Comiat, petonets i abraçades; una Fira immillorable, enguany, en la millor companyia!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada