26 de setembre de 2014

006. LUCHON: 'a day at the races'

La curiositat ens ha acostat fins al canòdrom de Luchon, en hores de sobretaula peninsular... (tantes coses ens separen del sentit comú europeu...). No ens hem creuat amb cap dels germans Marx, però sí amb força assistents i competidors francesos.


L’eufòria galguera al nostre país ja ha passat de llarg i s’ha instal·lat en països amb més tradició i afició com Anglaterra, Estats Units o França, on també hi ha molta passió per les curses de cavalls. A banda de polèmiques i debats sobre la conveniència i ètica de les competicions i apostes amb animals, ens hem encomanat del bon ambient per a informar-nos sobre la mecànica del joc...


Així que, en tercera ronda, després d’un reconeixement obligat dels gossos llebrers, en Martí ha triat com a guanyador al número 3... amb una aposta mínima de dos euros. L’speaker fa les presentacions oportunes de cada participant i els convida a ocupar les caixes de sortida...


Tot preparat. Esperava veure el reclam d’una llebre de peluix avançant veloç pel rail intern del circuit (com recordo d’aquelles visites d’infant de la mà del meu pare al malaurat canòdrom Meridiana), però ens ha sorprès una banderola lligada a un motoret amb rodes dirigit per control remot; igualment eficaç, perquè els gossos en veure l’artefacte han arrencat a córrer per a atrapar-lo.


La cursa es resoldrà a una sola volta i, pel que veiem (atenció al dorsal blanc!), el nostre gos té opcions de victòria... si no fos perquè en l’esprint final s’ha vist superat pel número 4... Aix, quina llàstima! La cerimònia post-cursa inclou podi, i al segon calaix puja el gos número 3, òbviament aliè a la decepció que s’ha emportat en Martí.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada