2 de gener del 2015

16a CURSA DELS NASSOS -31/12/14- sc.



En l’últim sospir de l’any, quan la majoria de persones sensates perfilen els preparatius (en qualitat d’amfitrions o convidats, cadascú sap la seva...) de cara al sopar de comiat al 2014 i posterior festa de benvinguda al 2015, un reducte infatigable de quasi deu mil corredors es conjuren per enèsima vegada amb l’excusa de la 16a Cursa dels Nassos.





Al carrer de la Selva de Mar, tocant a l’avinguda Diagonal, amb un fred de nassos (disculpeu la broma fàcil...), la Lluïsa i jo ens repleguem al calaix blanc de sortida, quasi al final de la cua de participants... En aquestes latituds no es respira competició sinó festa a dojo i molt bon humor, a jutjar per l’abundància de disfresses i complements amb motius nadalencs que ens envolten (he vist corredors embolicats en llums encesos de colors simulant el tradicional arbre de Nadal..., increïble).





Una encertada banda sonora a base de nadales versió disco escalfa els ànims d’una gernació congelada. Malauradament el nostre confinament particular durarà prop de vint minuts, fet que provocarà que algunes falanges dels peus triguin a reaccionar...




En aquesta ocasió creuar la línia de sortida no significa començar a córrer sinó reviure una versió desesperant d’Epic Run, una veritable cursa d’obstacles on mantenir un ritme (ja no dic el desitjat...) és impossible. És un inevitable suplici. Avancem corredors fent esses, per dreta i esquerra, sovint pujant a l’acera; desesperant... Tinc poca paciència, ho admeto, i el panorama no millora ni en el quilòmetre dos, ni en el tres... L’única nota positiva, fins el moment, són els rètols lumínics dels punts quilomètrics; ara que ja és fosc es veuen de conya, i l’efecte és fantàstic!



A l’equador de la prova, en funest passeig de Circumval·lació, el temps és de 27’16’’. Aparquem objectius més ambiciosos per a centrar-nos en no empitjorar el segon parcial, a priori més benèvol... sinó fos per unes molèsties que la Lluïsa anuncia fregant ja el quilòmetre set. Pinten bastos... així que abaixem el ritme en l’aproximació a l’avinguda Diagonal: pels carrers Àlaba, Bolívia i Ciutat de Granada. La Torre Agbar, majestuosament il·luminada, contempla avergonyida les injustificables retallades massives de corredors en cada gir d’aquest tram.



El suau descens de la Diagonal, ara que només queden dos quilòmetres, dóna ales i conforta als ferits (Lluïsa inclosa). Ens reservem el millor ritme pel final, curiosament, mentre tombem per Selva de Mar i ens llancem en esprint final suïcida de més de cinc-cents metres, probablement esperonats pel mix de nadales discotequeres... Un final immillorable, contra tot pronòstic, que estableix un segon parcial deu segons més ràpid que el primer, i un temps real al pas per la línia de meta de 54’22’’.




En definitiva, una cursa simpàtica, totalment plana, ideal per a batre registres personals i perfecte per enganxar una bona galipàndria mentre esperem torn a la cua de l’avituallament final.



Amb la Cursa dels Nassos tanquem definitivament el repertori de curses del 2014 (encara no hi ha cap cafre que organitzi la 'cursa del traspàs d’any', corrent mentre sonen les campanades..., però tot arribarà), i ja hi ha força dates marcades al calendari del 2015 que aviat estrenem, on destaca el 15 de març i s’insinua algun altre repte il·lusionant encara inconfessable...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada