10 de febrer del 2016

30a MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS - 7/02/16 - 1h31'39''

Tancaré, per fi, aquesta insòlita setmana... allunyant-me de l’Audiència Provincial de Barcelona (i de les conseqüents fases testificals, informes pericials, i resta de deliberacions pròpies d’un judici...) per a capficar-me de nou en l’afició per córrer. El resum, amb pocs dies de marge: del jurat popular a la cursa popular.


Aquest cop tinc excusa: vaig oblidar recollir el dorsal a Barcelona a causa del trasbals previ al veredicte. Així que aprofito el descuit per a muntar una comitiva familiar a Granollers, amb l’atractiu de la fàbrica Roca Umbert com a principal reclam.


Aquesta antiga fàbrica tèxtil, ho confesso, em té el cor robat, per molts motius: a la seva llarga i accidentada història, que es remunta a principis del segle XX, se li afegeix l’admirable aposta actual dels diversos espais en un exclusiu centre cultural, artístic i tecnològic dins l'encertat rebateig com a Fàbrica de les Arts.


Als meus fills els encanta el monstre afamat pintat a l’entrada, a qui tant li fa cruspir-se un rellotge, com un ratolí, com una cafetera... (avui sembla saciat, per sort nostra) i els fascinen les filadores que teixeixen una de les parets.



El passat industrial del recinte es barreja, avui, amb l’ambientació de la fira del corredor.


Ens hi dediquem a fons, recollint una bossa amb obsequis molt generosa i, de passada, exhibint-nos al photocall, on hi deixem per escrit la nostra millor ocurrència...




Però a l’excusa encara li queda el plat principal. El bar de la Fàbrica, que ens proveeix l’esmorzar, a banda de l’atapeïda agenda d’actuacions culturals que preveu, exposa els gegants de la ciutat, juntament amb una notable representació del bestiari i d’altres elements festius emblemàtics de Granollers.


Cadascú es distreu lliurement: mentre els uns juguen entre capgrossos i gegants, altres contemplem la producció artesana local...



En una de les naus s’hi pot llegir: ‘Surt el guerrer vers el camp de batalla: telers, filadores, passavolants, serradures, filats, el contramestre. Teixim art en cada pam de la fàbrica.’ M’esperen diumenge... o sigui demà: amb molt de gust!


La Mitja de Granollers compta, entre tantes altres gràcies, amb un pavelló olímpic excel·lent, seu de l’equip d’handbol de la ciutat i avui a disposició dels prop de (entre totes les versions: Mitja, Quart, Mini i les noves 10km i Open) catorze mil participants que assaltarem, literalment, el Palau d’Esports: a les graderies deixarem bosses i roba, i a la pista o passadissos interiors ens refugiarem del fred exterior, fent fotos, allargant converses o entretenint estiraments.



És hora d’abandonar el pavelló del confort i aventurar-nos al probable refredat. M’avanço als pronòstics escalant fins al calaix superior del podi. Hi ha bones vistes des d’aquí damunt... La foto, per si algun kenià m'ho impedís, ja la tinc.



Li dedico dos-cents metres (ni un més) a l'escalfament, fins que la llegenda japonesa del fil vermell es compleix, a pocs minuts de l’inici de la cursa: es reagrupa casualment l’equip íntegre de la Behovia del 2015; una conjunció perfecta!


Ja som dins del calaix taronja, davant nostre s’amunteguen el verd i el vermell, a més de la intractable elit que ocupa els primers metres; enguany s’hi afegeix el kenià Dennis Kimetto, plusmarquista mundial de marató a Berlín. La llei keniana s'imposa clarament, amb ritmes estratosfèrics per sota dels tres minuts el quilòmetre.



La resta de perseguidors hem procurat una arrencada prudent, a mig gas, que ens permeti dosificar esforços i coronar la plaça de l'església de La Garriga amb un somriure als llavis. Haurem deixat enrere l'embús inicial, el polígon que ressegueix el riu Congost, i la fantàstica animació que ens ha acompanyat pel llarg carrer dels Banys de La Garriga.

El parcial al pas pels deu quilòmetres ha estat de 46'32'' i, com el pitjor ja està fet, em llenço de cap a una segona part més ràpida i favorable. El suïcidi inclou les famoses pujadetes que s’alternen en aquest tram de continu descens cap a meta. Les cames responen i segueixo guanyant posicions: del deu al vint prop de set-cents avançaments! Aquella insinuació de pluja durant el tram d’anada es converteix en un ruixat calamitós que m’acompanya fins a la línia d'arribada. L’escassetat de precipitacions d’enguany (amb més de noranta dies sense una gota d’aigua, i amb els registres més càlids des dels anys seixanta) es permet una treva justament avui!


D’inèrcia, gairebé arrossegat per la riera que m’empeny per la recta final, encara m’entretinc amb la maneta estirada d’algun nen que desafia la pluja; els confesso plena admiració i agraïment, mentre intento transmetre’ls amb idèntic gest el gust en l’afició per córrer. Creuo la línia de meta, completament xop, i certifico una millor marca personal en mitja marató d’1h31’39’’.


A les bones sensacions habituals (reconec una organització impecable i una animació envejable) s’evidencien de nou les estrictes planificacions enfocades a la Marató de Barcelona, a només cinc setmanes de distància... La Mitja de Granollers és un valor segur que, a més, encaixa perfectament dins del calendari d’escalada pre-Marató. Ningú se la vol perdre, i menys encara en el seu trentè aniversari... Els kenians han seguit demostrant la seva hegemonia sota l'aigua, malgrat la punxada d’en Kimetto a qui li estimula més el secà...



Tornem a casa i assequem-nos!, que ens convé. El refredat el tenim garantit, ara es tracta d’evitar una pneumònia... ni el reconfortant i saborós brou d’en Pep Salsetes serà antídot suficient. M’ho sembla a mi, o diria que ja surt el Sol?


Enllaç a:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada