Tot i resseguir l’autovia de Castelldefels, renunciem al pilot
automàtic del Peugeot 2016 pel risc de fluir davant l’aeroport d’El Prat...
Repel·lir la força d’atracció de les terminals, transitant pel Baix Llobregat,
avui es deu a una insolència clàssica i comprensible, pràcticament estival: la
4ª Fira de Cervesa Artesana de Begues!
Ens empassem els poc més de sis quilòmetres que separen Gavà de
Begues, que incomprensiblement lideren la llista de trams viaris amb més
sinistralitat de Catalunya; en aparença, una conducció d’allò més tranquil·la i
serena, amb dues o tres corbes tancades i algun còmode avançament a ciclistes…
La Fira, com sempre, a la plaça de l’Ateneu... però abans em
concilio amb un deute pendent a La Cafetera del carrer Major. I certifiquem:
in-su-pe-ra-ble!, el què, el com, i sobretot el qui... el tracte excel·lent d’en
Rikki acompanya exquisideses poc convencionals, com el frappée de cookies o el
batut de fruita i verdures... Gustosa experiència, lluny d’automatismes o inèrcies
dels clàssics esmorzars.
La fórmula perfecta, quan es pot, inclou la recerca i
captura d’algun catxé proper. A Begues n’hi ha moltíssims, per això en Martí ja
el tenim enfilat a la reixa dels jardins de Cal Torres, actual Ajuntament de
Begues. El tresor és magnètic i, tot i l’alçada, no se’ns resisteix gens ni
mica.
M’he creuat amb un grafit desconcertant, fet amb plantilla, on hi diu ‘this is Art’; però només ens cal caminar dos minutets més, per a reconèixer el veritable art a la Fira Cervesera, ben a prop de la creu de terme de Can Grau, just davant l’església del patró del poble (i també d’Es Migjorn Gran!): Sant Cristòfol.
Ara sí, ens estrenem, amb la cervesera local Dolina, una
gustosa American Pale Ale lleugera i poc amargant, que assaborim mentre arrenca
el primer dels concerts programats. La música, com la cervesa, s’apoderen de 'Begues Beer Town'!
I, com qui no vol la cosa, entre glops, enxampem un altre tresor,
enginyosament col·locat dalt d’un suport elèctric de formigó... aprofitant la
seva estructura.
La plaça de Camil Riu ens ofereix l’espai i l tranquil·litat que ens convé, a més d’un llac central ben juganer i d’una alzina monumental que ha distret, en els darrers cinquanta anys, a tots els nens i nenes de la comarca.
Una Quer Citra amenitza l’estona d’esbarjo i diversió, amb
el seu suggerent color estival, i el seu aroma cítric i gust clarament afruitat.
Cervesa artesana i mànigues curtes... aviat hi som. Pels qui estem 'assedegats tot l'any' ens acostem al fortí dels osonencs Gatgraz. Un reclam inexcusable: ‘canitxes i palmeras, kukident i aftersun, si The Mash cremava Londres, Gatgraz crema Benidorm a base de llúpols americans!’ Una doble IPA imponent...
Últim cartutx, a la micro Hope de Sant Sadurní d’Anoia. La cervesa Bohemic és la nostra representant més torrada i intensa d'aquest matinal a Begues... la que ens permet acomiadar-nos de la Fira...
i perseguir el
nostre darrer catxé... en un dels marges de la riera de Begues, que separa els
massissos del Garraf i l’Ordal.
No tornem encara al nivell del mar. Estem a quatre cents
metres d’alçada i, per recomanació d’en Riki, ens desviem al mirador d’El Mur,
des d’on gaudirem d’unes vistes panoràmiques del delta del Llobregat i de l’entorn
metropolità des d’enmig de la natura.
En aquest punt coincideixen quatre ecosistemes i moltes varietats d’ocells. En sentim una bona colla, però no distingim mallarengues de merles, ni gaigs de tudons, ni puputs de pits-roig... A la llunyania, l’ocell més evident és el que s’enlaira de l’aeroport de Barcelona, potser sigui un Vueling...
Enllaç a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada