21 d’abril de 2016

7a CURSA NOCTURNA CIUTAT DE L'HOSPITALET - 16/04/16 - sc

Superada l’abstèmia hivernal, reclutem de nou a la Lluïsa dins l’extens repertori de curses populars que es disputen el calendari primaveral. S’intueix bonança tèrmica, per fi, en l’horitzó proper, i un ambient assolellat que ens carrega les piles per a nous reptes.

En aquesta dinàmica en què els termòmetres van guanyant posicions, s’instal·la la setena edició de la Cursa Nocturna Ciutat de l’Hospitalet. I ja sigui pel seu horari, o pel seu circuit, o per l’avituallament que es dispensa als corredors en creuar la meta... ens hi llancem convençuts, potser per a revalidar la bona impressió que em vaig endur en aquella (plujosa) edició del 2013.


La Fira del Corredor, per a recollir samarreta i dorsal, és d’allò més original i provocadora; original perquè s’ubica en un aparcament soterrat, provocador perquè ens obliga a deambular pel Centre Comercial Gran Via 2...



Tot i les recomanacions de l’organització, el dia de la Cursa (vaja, el vespre) aprofitem la gratuïtat de l’aparcament del Centre Comercial (asseguren que totes les barreres de control estaran aixecades) per a acostar-nos-hi amb cotxe, just en la zona vermella, poques places més enllà del guarda-roba. Previnguts, tractant-se d’una hora punta comercial, ens hi plantem amb molta antelació, fet que provoca un inevitable escalfament pre-cursa entre botigues.


A l’exterior, tot i les incòmodes ràfegues de vent, tot està a punt. Tothom disposat als calaixos de sortida oportuns, tant se val si es participa a la cursa de cinc o a la de deu quilòmetres; tots fem pinya.





L’inici, força dens, ens duu cap al nucli del polígon industrial de l’Hospitalet. Creuem la Gran Via, deixant enrere la radiant Fira 2, per a endinsar-nos a través del Parc de l’Alhambra dins la ciutat, aprofitant l’amplada de l’avinguda del Carrilet. Aquí aviat es bifurquen els corredors de les dues distàncies i, en la llarguíssima avinguda, s'inicia el trànsit dels corredors dels deu quilòmetres creuant-se tant en l’anada com en la tornada. Caurem de nou a la Gran Via, on tot seguit ens acomiadem dels nostres col·legues que persegueixen els cinc quilòmetres, mentre la resta ens allunyem del nostre destí fins al pas soterrat que propicia l’avinguda de Vilanova. De nou estem a la Gran Via, i ara ja en el sentit que toca, si bé encara ens separa més d’un quilòmetre fins a la línia d’arribada. Fantàstics els grups d’animació sorpresa que ens hem creuat, com l'estratègia en la ubicació dels lectors de xips; però cal millorar els trams de coincidència de corredors de diferents distàncies, pel perjudici que suposa ensopegar amb participants que corren (o caminen!) a ritmes inferiors.


Creuem la meta, amb un temps digníssim. La premeditació sembla clara, la traïdoria probable..., la nocturnitat evident. L'ambient, tot i el caos en la cua de l'avituallament final, és fabulós. El plat de fideuà és un bàlsam de cloenda deliciós, contundent, i absolutament merescut! Bon profit!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada