1 de juliol del 2016

CAMBRILS, A BON PORT!

Cambrils i el seu llarguíssim passeig marítim donen per molt; ni tres matinals d'exploracions intempestives han estat suficients...  Torno de Cambrils amb una bona colla de quilòmetres a les cames, i amb el convenciment que (com diu l'eslògan) he estat 'a -molt- bon port', malgrat els deures que hi deixo pendents... Aquest recull fotogràfic és només un modest i brevíssim repàs de les extravagants matinées d'un servidor:


23 de juny...

El Far Vermell, al final del moll,
tant característic i fotogènic...


Conjunt escultòric del Pla de les Serenes: dues majestuoses
sirenes mitològiques, símbols de la Bonança i la Tempesta. 

Pi rodó, centenari i d'interés comarcal per les seves
grans dimensions. Enmig del passeig marítim, punt de referència inequívoc.
Impressionant escultura de sorra. Només l'artista, que encara dorm
dins d'un sac a pocs metres, sap on està inspirat (a mi em recorda
al Mont Saint-Michel, però em sobra la neu...)
 


24 de juny...

Aquest matí m'he proposat resseguir arran de mar el sender GR92, en sentit descendent, amb el Sol i la silueta del Shambhala a l'esquena, direcció a l'Hospitalet de l'Infant.


En aquest escenari s'ha lliurat la revetlla, també la nostra, fins no fa massa...


Altres camps de batalla, amb evidents restes d'artilleria...

El GR alterna passejos arran d'urbanitzacions,camins fixats de ronda i petites transicions damunt la mateixa sorra.

La solitud i la tranquil·litat són màximes.



25 de juny...


Abandono el port i el litoral per a endinsar-me terra endins, i explorar l’antiga  vila, encaixada entre la riera d’Alforja (l’enèssima rambla mediterrània que drena el municipi), la N-340 i l’eix de l’autopista del Mediterrani AP7.

Memòria al sagnant episodi de la Guerra dels Segadors, durant la resistència cambrilenca davant l’exèrcit de Felip IV...

Dins l’antiga vila de Cambrils descobreixo finques exquisides, carregades d’història...



  Una teiera original de ferro encara es manté encastada en les restes d’un tros de muralla.

Cambrils, abocada al mar, manté les arrels d’un ofici tradicional i antiquíssim, que realça amb una gastronomia fantàstica.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada