14 de juliol de 2016

GÒTIC D'ESTIU...

La plaça del Rei de Barcelona concentra un inigualable patrimoni històric de la Barcelona romana. Al seu embruix i atractiu inqüestionable, protegeix al subsòl un llegat arqueològic immens i valuosíssim. Les menudes finestres que revelen els vestigis des del carrer han captivat a Martí i Arnau a descobrir aquest singular món subterrani (i les tardes de diumenge és gratuït...). Ells s’enduen una aventura, ben real i propera, en aquest laberint de quatre mil metres quadrats, plens d’indispensables cartells d’interpretació dels espais. Al llarg del recorregut s’insinua tot un barri de tallers i indústries, una instal·lació vinícola i el conjunt episcopal de Barcino.

L’ascensor que ens acull al vestíbul de l’entrada principal del carrer Veguer conté un marcador que, en el seu excitant descens al subsòl, retrocedeix més de dos mil anys. El jaciment és un magnífic recull històric que va del segle I aC al segle VII dC. Un conjunt monumental impressionant: el naixement de la nostra ciutat, el rastre dels nostres avantpassats!

El Palau Reial Major, com a punt final de la visita, encara ens reserva la preciosa Capella de Santa Àgata i el distingit Saló del Tinell, des d’on ens hipnotitza l’estampa d’una plaça tant agitada, popular i fotografiada…



L'actual Barcelona, tan moderna i apassionant, la mateixa que ha perdut la seva pròpia essència en favor d'un turisme low cost massiu, ens desperta d’un somni extraordinari deambulant pel carrer de la Llibreteria... Enmig de la sofisticació, d’aparença cool, que abarrota el comerç i modela l’escenificació del barri, s’amaguen actuacions d’street art ben originals i sorprenents per les cantonades. 

En Martí, que té molt bon ull i habilitat per a la caça, ha capturat ‘in fraganti’ una intervenció ben curiosa: l’escultura a tot color del pit modelat en guix de l’artista de carrer francesa Intra Larue. Broma, provocació i reivindicació, tant se val, perquè a nosaltres ens ha encantat l’ocurrència. Al nostre barri també n’hi ha (convé estar atent), i en altres ciutats com París són molt populars...




De camí a la Catedral de Barcelona, a la façana de la Casa de l’Ardiaca, avui seu de l’arxiu històric de la ciutat, topem amb una divertida bústia que ens revela una simpàtica història. L’arquitecte hi va fer esculpir cinc orenetes i una tortuga polèmica, com a denúncia encoberta a un servei de correspondència postal que enlloc d’àgil i veloç com l’oreneta era lent com la tortuga... Per si de cas, fregarem la closca de la tortuga com tants altres ho han fet fins avui (el desgast del relleu del marbre és evident), sembla que garanteix la bona sort...



I encara li dediquem un somriure a una insòlita projecció a la façana de la Catedral que s’estén pel carrer de Santa Llúcia... No és un mapping a l’estil dels que tant sovintegen i agraden per les Festes de la Mercè, sinó l’ombra serena i delicada de la palmera monumental que presideix el pati de la Casa de l’Ardiaca, a l’altra banda del carrer, just on per la festivitat de Corpus Christi hi fan ballar un ou damunt la font. Una ombra ben original, exòtica i artística...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada