23 de juliol de 2016

VISITA A LA PEDRERA

Confessem-ho, la Pedrera és una visita inexcusable, no només pels visitants estrangers (que alaben sobradament els seus encants) sinó també pels autòctons que ens resistim a immiscuir-nos en territori ‘guiri’. L’estímul que ens hi empeny, a més de la insistència de’n Martí, és la generosa rebaixa sobre el preu habitual de l’entrada (deu euros enlloc de vint…). Decidits a barrejar-nos entre japonesos, francesos i italians…, ens apropiem d’uns auriculars audioguia i ens endinsem en les entranyes de l’edifici a través dels sorprenents patis interiors.


El plat fort de la visita es concentra al terrat, on Antoni Gaudí va alliberar tot l’imaginari arquitectònic, ple d’elements ornamentals inspirats en la meravellosa geometria de la Natura. Passegem entre originals ximeneies escampades per diferents nivells i recobertes amb el clàssic trencadís ceràmic. Algunes de les cúpules ens sorprenen amb revestiments de trossos d’ampolles de vidre verd de cava.



En aquesta insòlita i fascinant terrassa, a més de les precioses panoràmiques que permet, es sintetitza gran part de l’univers simbòlic del genial arquitecte. En Martí no ha passat per alt la similitud d’algunes escultures amb la popular comparsa dels gegants de la Pedrera…





La visita abandona la terrassa per a descobrir els nombrosos arcs que es dibuixen a les golfes i, de passada, l’exposició de la (accidentada) vida i (excelsa) obra, a través de maquetes i objectes molt il·lustratius.


Al pis de sota, a la quarta planta, s’exhibeix el model d’un pis burgès de principis del segle XX amb infinitat de detalls modernistes (des del propi mobiliari en cada habitació a altres elements decoratius més quotidians com motllures, poms i singulars paviments). Des de les finestres s’insinuen les baranes abstractes de ferro forjat que caracteritzen la façana que s’aboca al xamfrà del passeig de Gràcia.



Tornem al pati, un autèntic espectacle de formes, llum i color que pretén garantir la ventilació de la casa Milà (sembla increïble que, davant l’afluència turística, encara allotgi residents locals…).



L'itinerari de la visita, màgic i hipnòtic, ens duu finalment a la sortida. Però l'ombra del mestre Gaudí és molt llarga i, més enllà de la Sagrada Família, del Parc Güell, o de la Casa Batlló, les icòniques rajoles hexagonals ens acompanyen de tornada a casa. El popular panot Gaudí s'escampa subtilment per tot el passeig de Gràcia...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada