26 de febrer del 2017

NIAGARA FALLS...

Abans d'ahir, de l'any 2010, vam matinar de valent, i ens vam afanyar en arribar a l'aeroport J.F.K. A les 9.20 sortia un avió amb destinació a la segona ciutat més gran de l'estat de Nova York. Buffalo és una 'petita-gran' ciutat fronterera amb Canadà, molt propera a les famoses cascades del Niàgara!


Ens adaptem poc a poc a un estrèpit de fons molt sorollós, quasi violent, continu i inusual... mentre creuem passaport en mà la frontera per a contemplar els espectaculars salts d'aigua des de la part canadenca.



Les cascades es revelen davant nostra, entre agitades i congelades, absolutament imponents i monumentals. Un espectacle hipnòtic i corprenedor, extraordinari! Un fenomen impressionant, contundent i lúcid, tant superior, honest i brutal... que fa emmudir.





Ni cal dir que avui no és dia de passeig amb el clàssic vaixell 'Maid of the Mist' fins a la base de la cascada, però no perdonem el viatge 'Journey Behind the Falls' que ens permetrà gaudir-les des del darrere! En sortirem ben esquitxats, això és segur...



Dinarem a Canadà, en un restaurant ubicat en un àtic panoràmic de pel·lícula...


...i ens permetrem un cafè en l'extravagant àrea recreativa i d'oci que envolta aquesta atracció turística.



La part americana és igualment espectacular. El magnetisme és majúscul, i ens aturem en cada passa, completament fascinats...



Un somni ben real que m'emporto a casa, una experiència exclusiva i inesborrable. Una escapada perfecta, per màgica i inoblidable, tant diferent a la que haguéssim viscut en ple estiu...




‘Llàstima que, de tot plegat', abans d'ahir (24 de febrer) ‘es complissin EXACTAMENT set (meravellosos) anys!’

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada