22 de febrer de 2017

'THESE LITTLE TOWN BLUES (...)'

I amb el 20 de febrer, que segueix a l’últim post, encara m’enredo més... perquè aquell dia vam descobrim els altres districtes de Noya York, més enllà de Manhattan, amb l’apassionant excursió guiada ‘Contrastes de Nueva York’.


Ens allunyem de les onades turístiques per a conèixer la ciutat que es desplega a l’altra banda del riu. Per això el tour fuig de l’illa per a endinsar-se en el borough del Bronx. Aquest és el barri dels més dolentots de Nova York, força perillós en altres temps...


En realitat encara es nodreix de llegendes del passat i, a banda d’un escenari caòtic i descuidat, hi trobem molts llatins i afroamericans, i... sense desmerèixer, una autèntica galeria d’art urbà on, a més de les típiques sabatilles penjades dels cables d’electricitat (diuen, com a resultat d’ajusts de comptes entre bandes...), contemplar els murals-graffiti de denúncia més populars...



Ens aturem també a l’impressionant estadi dels New York Yankees, emplaçat al South Bronx, on es descobrí el talent del popular DiMaggio... i, de passada, la cinematogràfica comisaria de Fort Apache (malgrat serà impossible creuar-nos amb Paul Newman).



Abandonem el bressol del rap i del hip-hop per a perdre’ns per l’elegant i exclusiu districte multicultural de Queens, on s’aixeca el complex tennístic de Flushing Meadows, seu del Grand Slam U.S.Open americà. Encara hi ha oportunitat d’abordar els barris de Williamsburg i Crown Heights del gegantí Brooklyn per a al·lucinar amb les comunitats jueves ortodoxes que hi viuen. És dissabte, dia de repòs o shabbat jueu, així que justament avui es multipliquen pel carrer, amb les seves tradicionals vestimentes negres i característics rínxols... Ni rastre d’il·lustres nadius locals: ni Barbra Streisand, ni Eddie Murphy, ni Woody Allen, ni Michael Jordan...



El tour, en aquest recorregut circular, retorna a Manhattan pel Pont de Brooklyn... i ens incita a esplaiar-nos lliurement pels imprescindibles Soho, Little Italy i Chinatown. Seguim amb els contrastos...



El lliure deambuleig ens acosta al Lower East Side, i a un dels delis més antics i concorreguts de la ciutat, famós per l’orgasme fingit de Meg Ryan a la pel·lícula ‘When Harry met Sally’, però sobretot pels sandvitxos gegants de pastrami que... uhm... certifico: són deliciosos! ‘Katz’s, that’s all’, apareix al rètol de la façana! La Lluïsa, justament, s’ha assegut en el lloc exacte de la popular seqüència cinematogràfica... puc assegurar que si Sally hagués provat el pastrami no hagués hagut de fingir res.





I per a rematar aquesta jornada excepcional remuntem cinquanta carrers per l’emblemàtica avinguda longitudinal de Broadway, sobrepassant l’espectacular epicentre de Times Square, per a gaudir d’una experiència ben insòlita al popular Ellen’s Stardust Diner! Els propis cambrers, entre plat i plat, ens sorprenen amb èxits musicals de l’escena teatral en directe!, tant a prop nostre que fins podem interpretar conjuntament alguna cançó...





‘Llàstima que, de tot plegat', abans d'ahir (20 de febrer) ‘es complissin EXACTAMENT set (meravellosos) anys!’

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada