19 de gener de 2018

6a CINC CIMS - 14/01/18 - 2h42'55''

La vida és massa curta per a repetir errors, però prou llarga per a insistir amb encerts... com el de la magnífica Cursa Cinc Cims de Corbera de Llobregat.


Després d’una fulgurant i exitosa estrena en l’edició 2017, els Reis d’Orient d’enguany m’han concedit una segona oportunitat... tant gèlida com l’anterior però encara més espectacular... perquè l’he gaudida a consciència, anticipant-me i assaborint minuciosament 'tots els colors de la terra, tota la claror del cel'.


No insistiré amb el seu extraordinari circuit de quasi vint-i-set quilòmetres (en aquest post m’hi vaig entretenir a gust), sinó amb el seu ambient sensacional. La pre-Cursa s’ha guarnit amb el debut d'un village (experimental?) adreçat tant al corredor com als acompanyants, en el pati escolar habitual... De nou m’incorporo lliurament al calaix, amb l’habitual canó de neu en marxa, per a arrencar exultants amb el ritme (en directe!) de New York New York de Frank Sinatra i d’It’s not inusual de Tom Jones...


Més de set-cents corredors perseguim el primer cim... amb escalfament inicial de luxe: saludant alguns dels actors del Pessebre Vivent, repartits en algunes de les primeres escenes del recorregut, i amb el marc incomparable de la Penya del Corb com a teló de fons.

Abandonem Corbera i el seu asfalt, i ens endinsem en l'entorn natural del poble, reservant cames i sortejant diversos trams enfangats per la pluja d'aquesta nit passada (en els trams més crítics l’organització fins ha previst uns oportuníssims passamans de corda lligada entre els arbres). I seguim pujant, i baixant, i dosificant...


Ens empara la cridòria i l’animació que s’amuntega en cada cim... grups de voluntaris i corberencs entregats a la causa... que dibuixen estrets passadissos a l’estil Tourmalet, carregats d’ànim i entusiasme; com al pas per avituallaments, tant freqüents i completíssims (m’encanten les llaminadures i els donuts... de xocolata!). Anem sumant cims (els repassem de memòria), acumulant desnivell (fins a 1.250 D+), i encara en el tram final, ja no ho recordava..., apareix enmig del bosc un frare que ens absol un a un de totes les nostres faltes i pecats, mentre ens beneeix per la proesa dels Cinc Cims.


Celebrem la recta final, malgrat de nou sigui en pujada, per la sorollosa afició concentrada i per la percussió festiva que acompanya als corredors fins a la línia de meta, custodiada pels gegants Antoni i Magdalena, patrons de Corbera.


Fantàstic sisena edició, de nou, una Cursa sensacional, i ni rastre de la pluja anunciada: una Cinc Cims exigent però que es deixa córrer, amb ingredients per a tots els gustos... Anem escalfant les cames per a l’onze de març, només queden vuit setmanes!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada