El nostre cosmos particular s’estén Floridablanca enllà, fins al carrer d’Urgell, on s’aixeca la carpa (provisional?) que dóna cobertura a l’històric Mercat Dominical de venda i intercanvi de llibres nous i antics, segells, còmics, cromos, monedes..., malgrat avui es permet una llicència (tractant-se de dissabte) per a atendre aficions més nutritives i festives: la sisena Fira de Cervesa Artesana del barri de Sant Antoni.
Resguardats en aquest formidable espai de de tast, voltarem entre els estands cervesers a la recerca i captura d’una víctima fàcil. Es mereix l’estrena la convenient APA Sant Antoni, una suau i llupolada creació dels Birra 08, que es desmarca de l’hegemonia de les predecessores Brown ale Eixample, la summer ale Barceloneta i la pale ale Clot.
En aquest marge de la Fira es desplega el repertori de la microcervesera del barri Le Sec. Em llenço a la seva IPA Def con Hops, deliciosament lleugera i aromàtica, malgrat l’antipatia manifesta de l’insecte cerveser....
L’eclosió turística de què gaudeix (també pateix) Barcelona s’ha estès sense pietat pel carrer Parlament i, silenciosament, per la resta de carrers del barri... Lambicus, el paradís de la cervesa belga a Barcelona, va aterrar al carrer Tamarit just abans de la perversa explosió dels darrers anys. Són habituals de la Fira, i per la seva lleialtat i excel·lència també es guanya la nostra atenció l’acidesa inconfusible de la Boon Lamiek envellida dos anys en barrica...
El darrer glop el reservo als venerables de La Calavera, tot i deixant de banda les versions àcides d’Espiga Geeks (tant l’àcida amb gerds Penedès Weisse com l’àcida amb coco Strike Back), o la brown ale Bandar Log ‘animal side’ de La Lenta,... El xarop miraculós Medical stout dels traficants cervesers ripollencs suposa un magnífic punt final: tant densa, espumosa i contundent.
Degusto l'elixir torrefacte psicoteràpic als peus del polèmic edifici de La Carboneria, inclòs en l'últim moment en el catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona, com a sospitós de primer edifici de l'Eixample ideat per Cerdà.
L'ordre del dia ens arrossega fins al tradicional bar Mañé, al xamfrà de Comte Borrell... que resisteix els envits de la cuina sofisticada i de disseny per a garantir una carta variable plena de platillos casolans a molt bon preu: canelons, bacallà amb mongetes i pastís de xocolata!
L'informe d'aquesta inspecció anual al barri de Sant Antoni, no caldria ni dir-ho: plenament favorable! Que ho puguem compartir plegats molts anys més... Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada