Any nou, diuen, propòsits nous: si a Corbera apostaven per un Village experimental al pati del col·legi..., a Sant Antoni s’han permès commemorar l’aniversari tallant el trànsit d’un petit tram del carrer de Calàbria per a aixecar una (discreta) Fira del Corredor amb estands dels principals organitzadors i patrocinadors, i un animat escenari amb sessions de ball, tallers i altres master class esportives; sens dubte, una tendència festiva creixent que els participants agraïm...
Enguany, malgrat l’exclusiva samarreta tècnica d’hivern amb què s’obsequia als corredors..., ens limitem a les populars curses infantils que engeguen a les onze del matí, sota el mateix arc de sortida i arribada de la de deu quilòmetres.
Aixequen el teló els cadets, nascuts entre el 2004 i el 2006, després els infantils, entre el 2007 i el 2009, i després... els alevins!, els nascuts el 2010 i el 2011. Tots ells hauran de completar la distància de... ‘wait for it’ (com diu en Barney a How I Met Your Mother)... UNA MILLA TERRESTRE, traduït: 1.609 metres!
En Martí, ben il·lusionat i expectant, debuta en aquesta distància i arrenca a córrer amb la seva amiga Laura... amb una única consigna, com la dels maratonians, igualment essencial: ‘dosificar, dosificar, i dosificar!’ Ressegueixo el circuit a prop d'ell, des de l’exterior, i l’animo tot el que puc...
El nostre aleví segueix un bon ritme fins al carrer de Casanova. En aquest punt l’ascens fins a Sepúlveda és costós, com el llarguíssim tram de Sepúlveda fins a Viladomat (on afluixa una mica més), i la gloriosa recta final per Floridablanca fins a l’arc d’arribada.
El xip incorporat al pitrall amb número propi (el 5233!) certifica un sorprenent temps de 9’23’’, però sobretot garanteix una gesta fantàstica, l’estrena d’una proesa que ens omple d’orgull... El seu somriure és la nostra millor recompensa: medalla merescudíssima per al súper-campió!
Tot seguit és l’hora dels benjamins, nascuts el 2012 i el 2013, ja en categoria no competitiva de quatre-cents metres. Tenim l’Arnau preparat, amb el seu pitrall, ben a prop del seu amic i amiguetes de la classe dels bombers de P4. Amb el tret de sortida (que l’ha tingut ben amoïnat), comencen la cursa d’anada fins al carrer de Comte Borrell i tornada.
S’angoixa, per cansament, a meitat del recorregut... fins que es retroba amb el racó d’animació on hi ha la Lluïsa i en Martí, que l'empeny a fer l’últim esforç fins a la meta. Wuauh Arnau, agonia total... però també t’has guanyat una medalla.
Un matinal ben entretingut, divertit i esportiu... que hem compartit amb amics de La Salle. Una oportunitat formidable per a evidenciar els valors de l’esport. No comptem guanyadors sinó participants, no veiem decepcions sinó somriures i satisfacció.
S’han esforçat de valent, perquè l’esport exigeix una preparació física i una perseverança notable i sacrifici, constància, compromís i autocrítica, però també generositat i honestedat amb els altres, perquè comparteixen il·lusions, reptes i experiències i reforcen alhora llaços d’amistat. El valor de la Cursa està en l’esforç de cadascú, en el plaer de cada passa, de cada sabor i color viscut amb intensitat, mai en el resultat final... La medalla és per a tots els qui han creuat la línia d’arribada, són uns cracks, l'enhorabona!
Enllaç a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada