Som-hi! Ja està obert el meló: ja hem estrenat el calendari de curses del 2016. I ho fem, com és tradició, per la porta gran, amb una de les cites (i ho dic de cor) més emotives i especials de Barcelona, per força motius: la Cursa Atlètica del Barri de Sant Antoni.
Aquesta Cursa remou records d'infantesa (i adolescència...) perquè es disputa a casa... a la meva segona casa: perquè dins l'escola que concentra els serveis al corredor vaig dedicar-hi onze anys de la meva vida, entre els extingits EGB i BUP. El dia anterior a la Cursa, amb l'avinentesa d'una recollida de bossa i dorsal a l'antiga seu de l'Once, em planto en solitari enmig del pati dels Salesians i cerco racons i detalls que hagin sobreviscut a les evidents reformes que s'hi han anat fent; confesso que cada troballa suposa un sospir, i un somriure, que mé tard comparteixo amb uns amics fantàstics, també exalumnes i companys de classe, amb qui m'he citat per a (qualsevol excusa seria bona) guanyar-nos un brindis i unes rialles a l'oportuna Fira de Cervesa Artesana del Barri de Sant Antoni!
Queda clar: no hi ha millor preàmbul de Cursa. Si bé aquesta romàntica conjunció astral, deixem-ho clar, ve provocada per la 38a edició d'enguany, que ressegueix amb deu quilòmetres les rodalies salesianes a través d'un itinerari laberíntic, però de sobres conegut...
Els més de quatre mil participants ens anem aplegant puntualment, disposats a córrer com més aviat millor abans de morir congelats. L'ambient, en la clàssica recta de sortida i arribada del carrer de Floridablanca, conjuga amb encert l'estridència d'una cita popular multitudinària amb l'autenticitat i honradesa d'una Cursa amb essència de barri. Ens distribuim en els calaixos de sortida, cinc en total, i (alguns) revisem l'artilugi que els Reis ens van dur per a verificar ritmes, distàncies i parcials; tot és ja a punt.
Durant els primers quilòmetres anirem connectant segments
molt populars: el carrer de Floridablanca del Corte Inglés, el de Sepúlveda de
la Mercè o la Gran Via dels Bombers o la Jean Bouin. L’onada tomba pel passeig
de Gràcia i s’esmuny, ara que ens trobem tan allunyats dels Salesians, per les
rondes que separen la Barcelona antiga (Ciutat Vella) de la nova (Eixample): Universitat
i Sant Antoni. La seu de la Fàbrica Moritz coincideix amb l’equador de la
prova, i amb un parcial de 26’24’’.
Però encara hi queden més al·licients en aquesta
segona volta. El més immediat és el mercat dominical de Sant Antoni, provisionalment
refugiat sota una immensa carpa al carrer d’Urgell, i on ja bull l’intercanvi
de llibres, còmics i cromos... Anem fins Rocafort i tornem per Manso en un
zig-zag que ens permeti contemplar de nou l’estructura modernista i monumental del
Mercat totalment despullada, a causa d’una delicada rehabilitació integral (que
preveu un subsòl carregat de restes arqueològiques).
L’avinguda del Paral·lel, en sentit ascendent (com
a recordatori del que alguns patiran en menys de dos mesos!), i una versió
abreujada de la Gran Via (un quilòmetre del carrer de Llançà a Urgell...) ens condueixen
a la recta final, on creuarem la línia d’arribada amb un temps real de 52’57’’.
Fa pràcticament un quart d’hora que l’Oriol ens espera a la meta (això és el que té córrer tant...). Amb ell viatjarem a París i ens regalarem el somni d’una Marató en un marc incomparable i meravellós; jo ja compto els dies que falten fins al 3 d’abril!
Fa un fred que pela, certament, i més ara que estem suats. De camí al guarda-roba, potser per gràcia i favor del patró salesià Joan Bosco, topem literalment amb altres companys i amics de fatigues runners, en diferents graus de congelació.
L’ovació final la reservem a les habituals curses infantils, on confiem Martí i Arnau tornaran a repetir en les categories benjamí i pre-benjamí respectivament.
L’Arnau, en l’últim instant, cau de la convocatòria perquè
no està massa fi... mentre que en Martí acaba resolent amb molt d’orgull un
circuit de quatre-cents metres no competitius, amb una boníssima actitud i
disposició. Mentre corria ens ha saludat a tots i fins ha augmentat el ritme en
els metres finals... El veiem il·lusionat i molt satisfet, veurem si l’any que ve
s’implicarà tant a gust amb la nova distància en la categoria aleví: una milla!
Enllaç a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada