17 de gener de 2016

EXCURSIÓ AL CASTELL DE SANTA ÀGUEDA

Una de les illes orientals d’Al-Andalus, durant l’etapa islàmica a Espanya, fou Menorca. No és gens estrany, doncs, que perduri certa toponímia d’aquella època... els prefixes ‘Bini’ (com a 'fill de') o ‘Al’ (com a article) són molt presents, molts hem passejat per Binibèquer o hem gaudit del barranc d’Algendar... potser també haurem sentit, o cantat, la llegenda del jove nàufrag Xoroi... si bé també encara es sostenen alguns valuosos vestigis arqueològics, com el castell de Santa Àgueda.


Menorca, en l’aparent plana on reposa, presumeix de la talaia del Monte Toro, que amb els seus 358 metres domina tota l’illa. Dalt d’aquesta emblemàtica muntanya s’aixeca el Santuari de la Verge del Toro, referència per als peregrins i devots de la patrona de Menorca. No massa més enllà, de camí a Ciutadella per la carretera, deixarem també a la dreta el puig de s’Enclusa, de 275 metres. Al seu cim es creà als anys seixanta una base militar nord-americana, de la que avui dia només s’hi resisteixen dues grans antenes de comunicacions.



Al podi, ja en tercera posició, s’enlaira per fi el puig de Santa Àgueda, de 264 metres d’altitud, que culmina amb el principal punt de defensa de la Menorca musulmana: el castell de Santa Àgueda. No permet arribar-hi per carretera així que, un cop triat un dia poc calorós, un calçat adequat, i haver aparcat el cotxe en un racó del camí d’Els Alocs, li dedicarem una excursió fantàstica d’unes dues hores, entre la pujada i la baixada.



En alguns trams caminarem damunt d’una calçada romana, mentre gaudim d’unes panoràmiques meravelloses de tota la costa nord de l’illa.


El camí, força pedregós, guanya decididament alçada amb l’ajuda d’uns zig-zag i revolts molts fotogènics.



Amb l’ànim d’estimular i entretenir l’ascens dels més petits, que potser no trigaran a remugar, hi ha dos divertiments afegits a l’excursió: l’un és un cotxe antic abandonat al marge del camí com a detall incomprensible i curiós, i l’altre és un catxé suposadament amagat en una escletxa a la paret de roca natural del tram final del camí. Hem invertit força estona a trobar el tresor i, abatuts, ens hem rendit amb el convenciment de què ha desaparegut...



Hem fet el cim! Per aquí només ens creuem amb construccions on no podem accedir i les runes del que un dia fou el castell. Ens caldrà bastanta imaginació i atendre als panells explicatius que expliquen la distribució original de la fortalesa...



...o simplement gaudir d'unes vistes precioses, en un matí força clar, i acompanyar-les amb un aperitiu campestre.




La baixada ens permet fruir novament d'un passeig fantàstic, amb el benefici d'un suau i agradable descens.No hi ha hagut castell, tal i com en Martí l'imaginava, però sí una excursió molt atractiva i recomanable. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada