30 de gener del 2018

7 (+1) DE DESEMBRE...

Serveixi aquest post, malgrat els dos mesos de retard, per a conciliar-me formalment amb la sensacional escapada a Port Aventura del passat desembre, i fer un breu esment inajornable de la tercera (i última!) jornada dins del Parc, que inclou una satisfactòria incursió a la flamant àrea de Ferrari Land!


Un món inexplorat, inspirat en la marca líder d’Enzo Ferrari . Ens endinsem de bon matí en aquest nou escenari cent per cent italià, on predomina el vermell de l’escuderia del Cavallino Rampante. I on millor per a ‘literalment’ escalfar motors que al circuit de Maranello Grand Race, al volant d’un esplendent Fòrmula 1; wuauh..., no hi falta detall.



En el nostre passeig per Roma i Venècia, avui ciutats veïnes, topem amb la divertida atracció Junior Championchip, rèplica en versió Ferrari del pretèrit Látigo del Tibidabo.




I ben a prop del Colisseu s'aixeca l’espectacular Red Force, indiscutible plat fort del Parc: l’accelerador vertical més alt i ràpid d’Europa! Dibuixa un nou perfil que eclipsa l’anterior, aixecant-se fins a una alçada de 112 metres en només cinc segons! M’afegeixo a la cua, vigilant de reüll cada arrencada de la menuda vagoneta, a 180 quilòmetres per hora! Assegut al meu seient, la pausa és eterna i angoixant... fins que s’allibera i s’enlaira vertiginosament, sense ni temps de xisclar, directes al cel per a caure en vertical fins al punt de sortida; impressionant i adrenalítica, tot i que només siguin vint segons d'absoluta bogeria!


Allarguem encara el matí al simulador de Racing Legends on, amb les nostres ulleres 3D, reviurem l’experiència dels llegendaris pilots de Fòrmula 1 en els històrics circuits d’Imola, Monza, Interlagos, Silverstone o Mònaco... Sensacional!




Dediquem una volteta al laberint de tobogans del Kids Podium abans d’acomiadar-nos del Ferrari Land... potser hi podríem dinar en alguna de les seves trattories però encara tenim deutes pendents a Port Aventura, i tota una tarda per endavant...


...per a resoldre (o repetir) capricis personals... el meu només es diu Shambhala, però Martí i Arnau encara tenen una llarga llista: l'àrea infantil del Huerto Encantado, les atordidores Tea Cups, el laberint impossible del Secreto de los Mayas, l'escola de conducció de Kids&Car, els Cowboy Games...






Per a esprémer al màxim el magnífic record de tres dies inoblidables al Parc encara ens quedarem a sopar al Saloon de l'hotel, on Martí i Arnau aprofitaran l'animació musical infantil i s'acomiadaran d'un amfitrió sensacional.


Gràcies Woody, fins la propera!



Enllaç a:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada