Per a completar el meu particular pòquer d’assistències, després de la pausa –justificada- del 2017, em reenganxo novament a la ‘incomparable-festiva-gèlida’ Mitja de Granollers, incorporant-me en ritual de processó inconfusible cap al Palau d’Esports de la ciutat. En aquest exclusiu pavelló olímpic, que ens refugia d’una glacial intempèrie, es concentren els principals serveis als corredors...
En aquest horari tant desacostumat (pràcticament damunt l’hora del vermut) arrenquem impacients d’espolsar-nos el fred i d’escalfar les cames en aquests primers compassos d’ascens cap a Llerona, i després a La Garriga!, sempre acompanyats per una fantàstica i incansable grada d’animació! Distingeixo a la distància, passada la rotonda del quilòmetre vuit, el grupet de kenyans que es disputen la victòria final, llençats ja al segon tram de la cursa mentre la resta encara esbufeguem de camí a la plaça de l’Església de La Garriga.
El sorollós cordó d’aficionats, que resisteix impassible a l’amenaça de pluja, ressegueix el descens de retorn a Granollers. Haurem de contenir el ritme i l’eufòria en aquesta llarguíssima recta d’arribada a meta. Ho donem tot en l’esprint final, enmig d’un ambient espectacular, ben somrients i satisfets malgrat no rebaixar l’hora i mitja de cursa.
Voltem de nou el pavelló per a delectar-nos amb l’avituallament final, i per a retrobar-nos amb amics i coneguts damunt mateix de la pista central del combatiu equip d’handbol de la ciutat, on compartim estiraments i sensacions. Al carrer, mentrestant, comença a ploure de valent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada