19 de febrer de 2018

'JUNGLE WHERE DREAMS ARE MADE OF'

No travesso l'oceà Atlàntic cada dia... ni cada setmana... només quan em caso. Un dia com divendres passat, exactament vuit anys enrere, l'aerolínia Delta Air Lines ens acosta al somni americà... El setze de febrer de 2010, després de nou hores de vol des del Prat de Llobregat, aterrem a l'aeroport internacional de John F. Kennedy, per a fer realitat el desig de visitar New York, la ciutat més icònica del món!


He repassat tantíssimes vegades l'extensa galeria fotogràfica del viatge que podria encara repassar l'extraordinari periple de dotze dies de memòria... i permetre'm una aturada tècnica a la nostra habitació cantonera del pis quinzè del magnífic Hotel Belvedere, al 48th St. amb la 8th Ave., en plena Midtown Manhattan, a dues passes del Theatre District i del centre neuràlgic de Times Square!





La ciutat dels gratacels, literalment, ens devora i hipnotitza... ens imposa i empeny a tòpics inevitables, i ens delata com a turistes novells, sempre esglaiats, sorpresos, meravellats... no donem a l'abast...


Manhattan ens ha preparat una escenografia gèlida, amb nevades intermitents i intenses... d'aquelles que quan cauen a Barcelona es recorden per anys i generacions perquè ho paralitzen tot... La ciutat de New York, en canvi, no s'altera ni es despentina: s'amuntega la neu pels racons i endavant amb l'espectacle ('the show must go on'). El menda fins es va dedicar una 'exhibició' de patinatge a la clàssica i concorreguda pista de gel The Rink de la plaça principal del Rockefeller Center!






Sempre amb el cap aixecat, amb les mirades perdudes al cel, on es perden els gratacels... encaixats entre avingudes que no descansen ni dormen mai... recordo nítidament la sintonia permanent (vint-i-quatre hores al dia!) de sirenes de policies i bombers.



I no t'ho acabes mai, per dies que hi facis... només les més de tres-centes hectàrees (més que el Vaticà o l'estat de Mònaco) del Central Park es mereixen un parell de dies... ple de detalls emblemàtics, espais d'interés... a més de plató cinematogràfic de llegenda... incomparable!




Mai oblidaré, per anys que passin... el nostre viatge de quinze minuts en helicòpter sobrevolant Manhattan (quasi suspenem la reserva a causa del mal temps). Va ser una experiència que, malgrat els dolorosos 155 dòlars per persona, no té preu! Vam aixecar-nos des del moll sis del Down Town Heliport per a passejar per damunt de l'Estàtua de la Llibertat, la Zona Zero, el Districte Financer, Central Park, i els ponts de Brooklyn, Manhattan i Williamsburg... Indescriptible!


New York té mil postals espectaculars, mil moments inoblidables, mil instants incomparables... dins d'un marc exclusiu. Estampes inesborrables: el trajecte en ferry a Staten Island per a saludar la icònica Estàtua de la Llibertat, o tocar el cel des de la planta setanta del Top of the Rock del Rockefeller Center o des de l'imprescindible mirador panoràmic de la planta vuitanta-sis de l'Empire State Building...




Milers de flaixos i records entre somnis... com el del pont de Brooklyn, contemplat des de tots els angles, i traspassat (potser uns deu minuts en cada traspàs...) diverses vegades, de dia i de nit!, vigilant mai envair el carril bici!





Ara ho sé, perquè des del set de desembre d'aquell llunyà 2010 ho gaudim i patim alhora... els viatges es classifiquen en dos: amb nens, i sense; res a veure... i la nostra aventura per New York va suposar un autèntic punt d'inflexió. Que volem contemplar l'insòlit Campbell's Soup Cans d'Andy Warhol al reconegut MoMA, doncs hi anem; que amb l'entusiasme del musical Mamma Mia al Winter Garden Theatre de Broadway no en tenim prou, doncs repetim al New Amsterdam Theatre amb Mary Poppins; que ens crida l'atenció un concert íntim de jazz al prestigiós Iridium Jazz Club, hi assistim sense dubtar!





Però no tot s'acaba a l'illa de Manhattan...




Enllaç a:








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada