Encara congelat, dins del calaix lliure d’auto assignació, certifico l’alta densitat d’estrangers (uns 5000 en total) i el sorprenent 30% de participació femenina. M’encomano al caràcter d’escalfament festiu pre-Marató (només queden quatre setmanes), en unes condicions i recorregut similars, prenent precaucions i mesurant ritmes. La consigna ultra conservadora, en estratègia prevista de menys a més, m’acompanya en el malaurat embut inicial pel passeig de Colom, la incòmode temuda avinguda del Paral·lel, i bona part de la Gran Via (que avui ens concedeix l’amplada dels cinc carrils centrals).
Cap al quilòmetre sis he canviat el ritme i he abandonat el cronòmetre per a sotmetre’m només al risc de les (bones) sensacions en cursa. El circuit és molt previsible, planíssim, molt dòcil i lleuger... perfecte per a volar i assaltar marques personals en mitja distància. L’anada i vinguda per l’avinguda Diagonal és un assaig immillorable de cara a la Marató, com el tram pel passeig del Litoral..., a més fa estona que ens conforta un Sol molt agradable.
I per acabar, llarga ascensió pel carrer de Marina i recta final pel passeig de Pujades... fins a creuar la meta en 1h32'12''. La valoració global és satisfactòria, m’he dosificat d’inici per a arribat sencer i amb bones sensacions... només lamento la desolació (i grisor industrial) del tram intermedi per Poblenou, l’escassa animació que ens ha acompanyat, i l’aposta de mínims de la bossa del corredor i de l’avituallament final (llarga vida a la fira del corredor sota la cúpula de Las Arenas, privilegiat mirador des d'on anticipar emocions de la imminent Marató i des d'on contemplar el gruix de neu acumulat al Montseny!).
Avui l’etíop Mule Wasihun s’ha lluït amb un flamant rècord de la prova... com jo he concedit a les cames un entrenament de luxe, i al coll una nova medalla per a la col·lecció...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada