VACANCES D'ESTIU 2018 - 2a part... (1)

Amb nocturnitat, sense traïdoria, abordarem prop de sis-cents quilòmetres d’asfalt i sobrepassarem l’Empordà per a assaltar la frontera francesa per La Junquera... i ens turmentarem inútilment en l’enèsim peatge fins a trencar files (i somnolència) en una ‘aire de service’ més enllà de la ciutat fortificada de Carcassona... Sortim de boxes, propera aturada: Cahors.

Entretenim l’objectiu amb una ocurrència personal, una gosadia evitable (després de cinc hores de cotxe...): l’ascens al mirador del Mont Saint Cyr, des d’on captem la millor perspectiva d’una ciutat empresonada dins del meandre del riu Lot.

Cahors ens sorprèn distrets i a contrapeu, malgrat l’esforç per a capturar el pont medieval de Valentree i els jardins que l’envolten, i la incursió a la catedral de Saint-Etienne per a enxampar unes vidrieres extravagants i un altre dels ‘jardins secrets’ atrapat dins del claustre. Ens dediquem un merescut ‘petit-déjeneur pour bien commencer la journée’ al Boulevard Gambetta, artèria de nombrosos peregrins de camí a Santiago.

Amb la panxa satisfeta continuem ruta fins al tram del Camí de Sirga que arrenca de Bouziés. El passeig enamora... malgrat l’inici boscós promet, amb escultures a banda i banda, l’encís s’amaga a nivell de l’aigua, on es va excavar la roca del penya-segat per a permetre als cavalls estirar les gabarres i remuntar mercaderies pesades pel riu, de Cahors a Burdeus.

 

En aquest insòlit passadís guanyat a la natura, de només dos metres d’alçada, ensopeguem amb el sorprenent relleu esculpit per l’artista Monnier... i poc més enllà amb l’enclusa de Ganil, que oportunament maniobra davant nostre.

 

Retornem fascinats, després d’una brevíssima excursió de tres quilòmetres, i emprenem la marxa fins al poble veí de Saint-Cirq-Lapopie, declarat el 2012 ‘le plus beaux village de France’. Enfilat damunt d’un enorme promontori calcari, s’escampa un laberint de carrers empedrats, estrets i preciosos, molt inspiradors, refugi d’artistes... com del pintor menorquí Pierre Daura.

Les invasions turístiques, insaciables de racons idíl·lics, hem creat una renglera de restaurants, delicades botigues gourmet i de souvenirs i un munt de galeries d’artistes, provocant un conjunt exquisit però d’aparença artificial, sostingut per fins a cinc aparcaments de pagament!

 

Després d’un pícnic a la place du Sombral, just davant l’oficina d’informació i als peus de la roca de la Popie, escapem definitivament cap al nostre càmping base ‘au coeur de la Dordogne’, a la província del Périgord Noir.

Una tortuosa teranyina de carreteres locals ens aboquen per fi al Sandaya Peneyrals, i al nostre cottage Riviera, súper-espaiós i agradable. La impaciència, i el cansament acumulat en la travessa amb cotxe, ens empeny a l'impressionant 'complexe aquatique' del càmping (obert de 9h a 21h!) per a esbargir-nos amb les seves piscines i tobogans.

Descobrim també l'espectacular estany que atresora l'enorme complex del càmping i altres racons molt prometedors... i acordem visitar-los amb deteniment durant els propers dies... S'acumulen les propostes, atraccions i estímuls... no serà fàcil escapar d'aquest atraient complex.

Serveixi un Sauvignon blanc local per a donar la benvinguda a les nostres vacances pel Perigord. Assaborim el refrescant i aromàtic 'oie du Périgord' a la terrassa del bungalow mentre brindem amb les pulseres de Sandaya Peneyrals per un equip invencible!