17 de novembre del 2019

QUAN VE EL TEMPS DE COLLIR CASTANYES...

La tardor és una magnífica excusa per escapar-nos amb el Martí i l'Arnau al Montseny, i explorar algun dels senders clàssics que ens ofereix el Parc quan es vesteix d'ocres i fulles caigudes. Triem la ruta del Sot de l'Infern, un recorregut clàssic i circular, fàcil i agradable, per camins i corriols de pendents suaus, senyalitzats amb fites destacades amb color groc.


Serà una passejada per dins de boscos de castanyers i alzines, damunt d'una catifa de fulles caigudes, on provarem de caçar algunes castanyes per a coure-les dins del forn aquest mateix vespre. L'itinerari comença a la Plana del Coll, on hi arribem des de Sant Celoni... Avui matinar té premi: fa un dia òptim per a assaltar el Montseny, preveiem una altíssima afluència de famílies deambulant pel Parc a mig matí...


El camí, d'inici, s'endinsa en un espès alzinar fins arribar a l'entrada del càmping de Fontmartina. Des d'aquest punt també hi ha un itinerari que duu fins al punt més alt del Montseny... Nosaltres avui ens limitem a contemplar el Turó de l'Home i continuar el sender fins a una petita clariana del bosc on s'aixequen imponents tres fantàstics castanyers: els Castanyers Vells.



Deixem enrere els alzinars per a envoltar-nos totalment de castanyers, amb alguns exemplars molt madurs, probablement centenaris, amb els troncs ben foradats... No triguem en topar amb un parell d'antigues cabanes reconstruïdes d'antics carboners.




No hi haurà Infern, ni pràcticament Sot, només la ombrívola fondalada d'una petita vall per on travessem un petit rierol. Per aquí l'aigua afavoreix el creixement de molses i falgueres... Amb la motxilla ben carregada de castanyes remuntem el camí fins arribar al punt de sortida, on estendrem un pícnic de macarrons damunt la nostra veterana estora plena d'autocars i semàfors de colors.



Abans de tornar cap a casa ens aturem al poble de Sant Celoni... on m'atrau un acolorit grafit que reclama: 'no n'hi ha prou amb la felicitat... exigim eufòria!' i em captiva la plaça de la vila, parcialment porxada, inclosa a l'inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Un espai perfecte per a prendre'ns un cafè en una terrassa, mentre en Martí i n'Arnau fan l'ase davant l'Ajuntament.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada