Dia 21, diumenge cinc d'abril...
Obrim els ulls enmig del menjador! El campament d’aquesta nit ha estat un èxit… tot que ahir no va ser fàcil rebaixar la gresca descontrolada de Martí i l’Arnau. Vam necessitar un parell de crits i alguna amenaça per a aplacar l’esvalot. Uns breus moments de crisi que no fan malbé la divertida experiència d’un campament insòlit.
Aprofitem la infraestructura per a fer balanç tots plegats de l’experiència i per llegir una estona damunt del matalàs i batre’ns en una partida d’escacs. Valoració final: notable alt, repetirem.
De sobte recordem que, malgrat el confinament, avui és Diumenge de Rams i que segons la tradició que hem importat de Menorca, avui el caramel.ler omple de dolços i caramels les plantes que s’hagin estat regant amb abundant aigua i sucre. Martí i Arnau recullen eufòrics el dolç botí, mentre la Lluïsa s’entreté amb rescatades melodies d’una guitarra desaprofitada.
Resolem el repte runner i la sessió complementaria de fitness, amb afegit de ping-pong en versió simple, just abans de pujar al terrat, carregats amb patins, per a gaudir d’una perfecta sessió matinal carregada de vitamina solar D.
Estrenem la terrassa amb un plaent aperitiu dominical i avancem amb el segon capítol de La Casa de Papel fins l’hora de dinar.
Compartim la sobretaula amb la sessió musical de Joe Mina amb un tardeo vuitantero fantàstic des del balcó de casa seva a Es Migjorn Gran.
Per al tercer i últim dia del Festival Tots a Ca Teua s’ha programat un repertori infantil que conclou un dels veterans músics de la popular banda Pinyeta Pinyol, amb un pupurri ben conegut.
Així, amb tanta remoguda, he oblidat el quizz de bàsquet convocat per aquesta tarda per als jugadors de La Salle… no tenim perdó, em sap molt greu pel Martí, però el responsable de la secció m’ha assegurat que hi haurà més oportunitats properament.
Abans de sopar cacem pel youtube de la nostra SmartTV alguns gags aleatoris del Tricicle, que tant ens diverteix a tots des que Martí i Arnau van descobrir-los recentment… i aprofitem també per a reviure records dels viatges compartits… avui, sense proposar-nos-ho, hem retrocedit fins a l’estiu 2015 repassant una a una les fotos de l’aventura per Eslovènia!
Ha tornat el contacontes de Tintín, que ja ha aconseguit un nodrit equip d’acompanyants en la seva expedició fins a l’avió sinistrat. Aquesta nit no hi acampada, tothom al seu llit, preparats per a una Setmana Santa molt particular… veurem com ens organitzem…. Una altra passa amb La Casa de Papel, tercer capítol, promet… Bona nit!
Dia 22, dilluns sis d'abril...
Encetem un nou dia, i una altra setmana de confinament, instal·lats en la nostra rutina de la marmota… qui sap per quant temps més. Ens mantenim segrestats a casa. No hi haurà operació sortida ni arribada per Setmana Santa, ni tampoc deures i fitxes escolars.. així que des d’avui les hores poden ser mes llargues que mai.
Insistim amb La Casa de Papel i liquidem el capítol 4… mentre Martí i Arnau assagen l’espectacle musical que estrenaran avui mateix.
El concert és exquisit: un pupurri de cançons interpretades per ells mateixos… en Martí dirigeix i l’Arnau acompanya amb la percussió, davant d’una pila de ninos que completen el cor.
Ataquem el reto runner i una ració de picant d’en Peinado, per a rematar-ho tots junts ballant l’himne Resistiré.
Després de sopar no viatgem amb en Tintin al Tibet sinó cap a Eslovenia i Croàcia, rescatant les fotos de la memòria externa que ara podem connectar directament a la tele. M’encanta tornar a passejar per Kobarid i Piran i Porec i Umag… per a remullar-nos en l’inigualable riu Soca i admirar les cascades de Kozjak o perdren’s pels senders del parc de Triglav, endintsant-nos en les impressionants coves d’Acokjan i Postojna i navegar per l’extraordinari llac Bled o rememorar la preciosa capital Ljubljana i meravellar-nos amb la màgia de Venècia… Hem compartit davant la tele un munt de records i anècdotes.. tant petit en Martí i tant bebè n’Arnau, tot és nostàlgia…
Ells creixen massa ràpid, però nosaltres també… si puc triar m’escapo en somnis fins a Kobarid… bona nit.
Dia 23, dimarts set d'abril...
Un dia més de confinament, un dia menys per al desconfinament…
Segueixo amb el meu curtmetratge matinal de cinema fantàstic i després resolc amb destresa el contraband acordat al carrer d’Escorial.
Esmorzem plegats i immediatament trenquem files.. cadascú al seu lloc! A mig matí explorem dins la caixa de secrets del papa: magnifica oportunitat per a explicar episodis personals i altres batalletes prehistòriques a Martí i Arnau.
Insistim amb un altre episodi de La Casa de Papel i ja en van sis.. Hem promès que aquesta tarda construirem una casa amb l’enorme caixa de la tele que encara guardem al balcó, així que ens toca retallar l’estructura, enganxar finestra i sostre i pintar l’interior... el resultat final és satisfactori, malgrat ens ocupa tot el rebedor.
En Martí s’ha empastifat de farina per a superar el repte proposat pels seus amics de quart de primària, mentre l’Arnau s’ha encarregat de traspassar-lo per WA entre els seus amics de primer. Han nominat a l’Anna i el Gerard Alcover, i a l’Alma i el Javi, respectivament.
Avui, per si el dia no fos prou llarg, encara ens escapen a Budapest.. un viatge nadalenc extraordinari, el desembre del 2014. Malauradament l’Arnau no recorda res d’aquell viatge sensacional, però en Martí encara té molt present el saborós pastís húngar kurtóskalacs i l’apartament on vam fer cagar el tió per Nit Bona, i les selectes cafeteries i mercats nadalencs i experiència dels populars banys termals Széchenyi, i la surrealista irrupció al ruin bar Szimpla Kert...
Avancem amb un altre capítol de la sèrie The Wall i es tanquen els ulls….bona nit!
Dia 24, dimecres vuit d'abril...
Després de més de tres setmanes de confinament ens hem instal·lat prou còmodament en una mena de contrarutina, semblant a la rutina habitual però amb la condició categòrica de no moure’ns de casa.
Els matins s’esfumen entre Dinàmiks, esmorzars, deures, jocs, terrat, lectures… Per les tardes hi ha molta més maniobra: avui hem atacat el capítol 7 de La Casa de Papel, hem preparat una gimcana amb ous de Pasqua amagats per casa i hem afrontat una altra jornada del reto runner… Desprès de la frenètica ballaruca conjunta amb Resistiré, m’he escapat en solitari al terrat de casa per a completar el dement propòsit de córrer dos quilòmetres a l’estil hàmster en una esquifida superfície d’uns quaranta metres quadrats. Quatre-centes anades i vingudes, de paret a paret… un exercici macabre i salvatge, mentalment exigent: a grans mals, grans remeis!
Hi ha espai per al ping-pong en versió Champions: taula allargada i sense mantel. Sopem aviat perquè avui hem acordat viatjar al setembre de 2016, fins al vall del Baztán...
Repassem les fotos del nostre matí per Pamplona, resseguint el camí del popular encierro carrer Estafeta enllà… fins aterrar al càmping proper a Elizondo, escenari de la trilogia trepidant i adictiva de Dolores Redondo… i descobrir els mites i les llegendes plenes de bellesa i misteri d’aquesta vall…
I encara llegir quatre pàgines més de Tintín al Tibet. Per fi han trobat al cim de les muntanyes les peuades del temible Yeti...
Aix... demà, malgrat el bon cartell de dijous, em tocarà anar al supermercat… però ara, en sessió golfa, em submergeixo en el penúltim episodi de la primera temporada de La Casa de Papel, no puc imaginar un guió més increïble i precís i brillant.. emoció al màxim. Bona nit!
Dia 25, dijous nou d'abril...
Dijous Sant, respectem més que mai el silenci i el calvari d’un confinament indefinit… La compra setmanal al Consum es tradueix en una llarga cua al carrer i una pacient processó de clients extremant les precaucions.. Entre el supermercat i la fruiteria, dues hores fugat de casa, exposat al contagi i sense opció a farina ni a llevat…
En Martíi l’Arnau posen en practica una sorprenent manualitat del programa Dinàmics… Mentre ells espremen la wii, la Lluïsa i jo enllestim la primera temporada de l’exitosa sèrie La Casa de Papel, nou brillants episodis (massa llargs pel nostre gust) amb un guió tant inversemblant i recargolat com apassionant.
En la secció de lectura lliure en Martí també liquida l’aventura de Tintín i els picaros i estrena Tintín al país de l’or negre, just abans de què escapem al terrat de l’edifici. Seguim polint la logística en cada visita al terrat: avui, a més dels patins i el patinet, també pugem el berenar, les peses.. i acomplim plegats el repte runner diari en l’agradable intempèrie, a més de l’ignominiable course-navette infernal de quatre-cents canvis de sentit.
Ens reservem l’himne Resistiré per al menjador de casa, culminant així una rutina física prou intensa i satisfactòria , tenint en compte les circumstancies...
Seguint amb la tradició cristiana que ens ocupa, ens rentem amb certa veneració els peus.. i la resta del cos. Malgrat no hi haurà aquesta nit ”Últim sopar” sinó honorable i merescut tast artesà del botí cerveses de Guineu: la consitent stout Montserrat i la saborosíssima redIPA Jack the Ripa. L’oportú maridatge inclou l’aplaudiment de les 20 h. cacauets salats i partidetes sense trampes de Cluedo (que guanya la Lluïsa) i Monopoli (que guanya l’Arnau). La cançó Tant de bo, de Suu, m’acompanya dolçament fins a l’hora de sopar: “Tant de bo que m’esperis a Escorial amb una birra freda a la mà i amb ganes de caminar”.
Dins del llit persistim amb el contacontes, les peuades damunt la neu acosten al Tintín fins a l’avió sinistrat, on fa servir l’instint per a buscar l’amic Xang fins l’interior d’una misteriosa cova.. Acordem alimentar l’adicció a la sèrie La Casa de Papel amb el primer capítol de la segona temporada. Booona nit!
Dia 26, divendres deu d'abril...
Avui, dol absolut i dia festiu arreu de Cataluya. Per a la gran majoria tot segueix igual que ahir i que l’altre… No hi ha teletreball, d’acord, però el dia segueix sent un enorme llenç en blanc que hem d’emplenar adequadament… i amb en Martí i l’Arnau confinats des de fa vint i sis dies un repte majúscul.
Hi ha hagut ració de Dinàmiks, de Veterinaris i de Manduka, també la nostra particular processó de Divendres Sant fins al terrat… amb patins i patinet.
Desprès de dinar ens cruspim amb delit el segon capítol de la segona temporada de La Casa de Papel mentre regalem a Martí i Arnau el comodí de joc lliure...
Estenem tota la xarxa ferroviària de fusta damunt la taula del menjador, una infraestructura imponent dissenyada per l’Arnau. En Martí s’entreté mentrestant amb els videotutorials Disney per a dibuixar fàcilment en Mickey Mouse i la Juddy Hopps de Zootopia...
Emprenem les rutines físiques diàries amb el reto runner i l’himne del Covid… Segueix la pel.lícula infantil Bernie el delfín, poc recomanable però amb crispetes incloses…
Hi ha ping-pong, avui dobles! I generós aplaudiment a les 20h… sopar al sofà i peli familiar: Cascanueces y los cuatro reinos. Un brillant i sorprenent film de la factoria Disney, amb fragments musicals superbs i un munt d’escenaris fantàstics i molt vistosos, a l’estil Narnia o Alicia en el món de les meravelles.
Des del sofà, resistim tots amb els ulls ben oberts gaudint d’aquesta aventura plena de fantasia i banda sonora sensacional… ¿Hi haurà temps per a un altre capitol de LCP? Bona nit!
Dia 27, dissabte onze d'abril...
Uhm… inimaginable qualsevol altre divendres de l’any: ahir, desprès de la fantàstica pel·lícula Cascanueces, encara vam tenir prou humor i coratge per a un altre trepidant capítol de LCP.
Avui perpetro un nou contraband, amb el pretext d’un esmorzar extra, i una incursió a La Sirena per a l’arròs paella de diumenge, i un parell de menuts convidats a la mona del dilluns…
L’esmorzar ha estat una oportuna dosi d’energia per a mobilitzar una diligent brigada de neteja per tota la casa… Fa bon temps, doncs pugem al terrat amb pistoles d’aigua; s’ennuvola, doncs baixem a casa i preparem l’aperitiu immediatament mentre repassem una pila d’ocurrents enigmes: ¿sabeu quin és el centre exacte de Barcelona?
Sincronitzem la wii de Martí i Arnau amb la nostra dèria amb la sèrie LCP, amb la condició d’una breu sessió de fitxes i repàs escolar...
Avancem el repte runner i l’himne de cloenda: ‘resistiré, para seguir viviendo, soportaré los golpes y jamás me rendiré y aunque los sueños se me rompan en pedazos, resistiré, resistiré!’.
Gràcies al contacontes del zoo descobrim l'autèntica amistat entre el Sol, la Lluna i el mar… i una pila d’activitats divulgatives sobre l’apassionant món animal.
Avui innegociable: pizza i campament davant la tele! Desprès de l'aplaudiment des del balcó ens afanyem per a les dutxes i el sopar. Hi ha impaciència per a bolcar el matalàs davant la tele.. la pel.licula ja està escollida: Sherlock Holmes, amb Robert Downey jr. i Jude Law, com a doctor Watson (que m’he fixat molt i molt i de veritat que s’assembla força al Martí).
Quan en Sherlock resolgui el cas provarem d’apagar els llums, preveiem encara algun cartutx final d’esvalot, sarau i cridòria.. fins que la son condemni en Martí i l’Arnau a tancar els ulls fins.. Diumenge de Pasqua! Bona nit!
Dia 28, diumenge dotze d'abril...
Bon dia, des del menjador… una altra nit de campament ben divertida… desprès de l’aventura del detectiu Sherlock Holmes, vam permetre una pròrroga de bromes, rialles i guerres de ninos de peluix … fins a les dotze.
De bon matí mandregem de gust damunt del matalàs i ens resistim a dissoldre el campament… El dia promet: molt bon temps, dinar de gala i entrenament en directe amb Juan Carlos Arjona!
Matí de racons: Martí i Arnau munten una biblioteca ben particular, la Lluïsa s’atrinxera dins la cuina preparant el dinar i la mona de demà i jo davant l’ordinador lluitant amb el cas pràctic del mòdul 5 del curs virtual de contractació pública.
Aperitiu al balcó amb l'al·licient afegit d’una Blat de Sac artesana del botí de la cervesera Guineu… i per fi dinar de champions amb paella exquisida, vinet blanc i gelat! Brindem per la nostra salut i per aquests meravellosos vint i vuit dies que hem compartit dins de casa.
Abans d’una breu i reconfortant incursió al terrat, liquidem el penúltim capítol de la segona temporada de LCP.
Novament a casa afrontem el reto runner que s’emetrà avui en directe des d’instagram, malgrat una connexió deficient, que compensem amb un triple himne carregat d’entusiasme.
Hi ha temps per al joc de taula... els afortunats han estat PartyJr i Lince, també per l’aplaudiment, dutxes, sopar i… un tast sensacional de la mítica pel·lícula plena d'éssers fantàstics, basada en el clàssic de la literatura juvenil de Michael Ende: La historia interminable.
A l’Arnau se li tanquen els ulls, demà esbrinarem el món imaginari de Bastián, ara toca descansar… i la Lluïsa i jo aprofitarem per a donar l’estocada final a la segona temporada de LCP que, sense desmerèixer, està abusant del guió increïble, a estones impossible. Bona nit!
Dia 29, dilluns tretze d'abril...
Dilluns, però festiu, dilluns de Pasqua… i dia mundial del Petó! Ens desvetllem jugant a mímica amb les cartes del Paty&Co. que van quedar ahir damunt la taula, fins a guanyar-nos l’esmorzar.
Hem acordat visitar aquest matí el Museu Nacional d’El Prado a Madrid, només per a descobrir les principals obres que atresora. Ens entretenim amb Las Gracias de Rubens, les inevitables Meninas de Velázquez, la Familia de Carlos IV de Goya, la Sagrada Familia del pajarito de Murillo, i El jardin de las delicias de Bosco. Un breu i magnífic passeig per un dels museus més reconeguts del món, des del sofà de casa.
Recuperem el violoncel de l’oblit i en Martí repassa generosament tot el repertori, mentre l’Arnau s’aplica amb la lectura. Omplim la resta de matí amb la meitat pendent de La historia interminable: el món de la fantasia s’imposa a La Nada.
Segueix plovent intensament.. un ruixat oportuníssim per al nostre confinament: quin gust contemplar la pluja des del balcó.
Avui, per petició insistent de n’Arnau, hem previst un dinar a l’estil Tio Joe: hamburguesa de la casa amb patates i força kétchup… No cal més, perquè el postre també és contundent: una tradicional mona de Pasqua farcida de xocolata i amb un munt de plomalls, petits ous de xocolata i un parell de ninos sorpresa. La mona està saborosíssima; felicitem a la cuinera i passegem en Tintín i n’Aladín per tota la casa…
No triguem en rebre instruccions sobre la nova metodologia experimental acadèmica que estrenarem demà amb Martí i Arnau. Un calendari ple d’indicacions, pautes i horaris virtuals que suposen un repte afegit per les families. Ens convé sufocar aquest neguit i reorganitzar dinàmiques entre tots, perquè és molt probable que aquest nou sistema ens acompanyi el que queda de curs.
Provem de rebaixar tensions amb el vint-i-dosè repte runner amb els habituals afegits del fuertaco Peinado, ‘todo suma’!
Insistim amb l’himne d’en Baute, Bisbal, Ubago, Rozalés, Melendi i companyía i amb l’aplaudiment i amb l’humor de Tricicle. Avui ens hem cruspit l’espectacle Terrífic i encara abans d’anar cap al llit, hem compartit un divertit capítol de la fantàstica comèdia Tres Estrelles que emetien a TV3 cap als noranta...
I encara sentim un crit d’alegria de l’Arnau que ja s’estirava el seu llit: el ratolí Pérez, amb la complicitat del Martí, ha deixat sota el coixí el premi per la denteta que aquest matí se li ha caigut a l’Arnau, que de tant satisfet i orgullós que està, ha tornat a deixar la dent ben amagada sota el coixí per si el ratolí té el favor de repetir visita aquesta nit.
La Lluïsa i jo, emocionats per la innocència i la màgia d’uns ulls plens de felicitat, arrenquem la tercera temporada de LCP, que de moment retalla amb encert la durada del primer capítol. Bona nit!
Dia 30, dimarts catorze d'abril...
Qui ho hagués dit? Amb la d’avui són ja trenta menudes cròniques d’un confinament imposat carregat d’incertesa i versions de tots colors, sense instruccions ni símptomes de clara millora… s’endevina un futur ni millor ni pitjor, diferent.
Avui estrenem una metodologia acadèmica sobrevinguda i unilateral, precipitada per les malaurades circumstàncies.. massa improvisada i posada en marxa a corre-cuita. Potser una experiència pilot carregada de bones intencions, però també de neguit, desconeixement i desconcert general, tant per part dels professors, com de les families, com sobretot dels propis alumnes.
Al confinament esforçat s’afegeix un entorn d’aprenentage radicalment diferent, sense horaris, ni hàbits, ni avaluació… ni tampoc, en aquest despropòsit inevitable, un ambient social i emocional on compartir estudi, lleure, afecte amb els mestres i amics. Valorarem, el llegat de tot plegat el curs proper, però durant aquest trimestre, mentre els mestres estirin nosaltres haurem d'empènyer més que mai, amb el convenciment de que no hi ha alternatives ni segones oportunitats, només bona predisposició, bona actitud i positivisme.
Resignació, amb bona cara, perquè no hi ha hagut temps ni opcions per al debat ni el consens: això és el que hi ha i gràcies. Així que avui emprenem una altra aventura, en la que encara necessitaríem una altra tablet o ordinador. Revisem els videotutorials del debut, convençuts de que avui pot ser l’inici d’una bonica amistat. Evidentment avui no cometrem la gosadia de valorar l’estrena, menys encara de criticar-la, hi haurà temps i motius prou fonamentats en un parell de setmanes…
El reto runner sempre ajuda a alleujar els neguits i les males sensacions… i les rialles de Martí i Arnau durant un altre capítol de Tres Estrelles d’El Tricicle em fan pensar que en el bon humor i en la mirada serena i lluminosa dels nens hi ha la millor resposta al confinament. Bona Nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada