BARCELONA DRAGON TRAIL PASSPORT (3)

El confinament comarcal ens empeny a persistir amb les nostres expedicions urbanes. El Dragon Trail Passport és una oportuna i estimulant excusa per a carregar amb bicis, cascs i passaport i perdre’ns per la gran ciutat.

Avui, com ens agrada dir als graciencs... ‘baixem a Barcelona’ pel lateral del passeig de Gràcia i antic traç del camí ral que duu a Barcino, al rovell de l’ou, per això hi accedim entre els barrots que rememoren una de les entrades (o portals) de l’antiga muralla medieval de la ciutat, com també ho eren la de Santa Anna, Portaferrissa, la Boqueria... Aquesta on ens trobem era coneguda com la porta dels cecs, i era la darrera porta (de les deu en total!) en tancar-se... fa molts anys que no hi ha porta ni horaris (si no fos pel decret de toc de queda entre les 10 de la nit i les sis del matí...). La història del portal és certa i ben documentada, en canvi la de l’àngel custodi que defensava aquesta entrada de la ciutat és pura llegenda... per això ens limitem a saludar-ne la rèplica de l’escultura que suporta el lateral de l’edifici del Banc d’Espanya.

Ens endinsem finalment per l’artèria comercial més cara d’Espanya, en desesperant i continu eslàlom entre vianants, fins a desviar-nos pel plàcid i serè carrer de Montsió. El contrast és extraordinari, a tant poques passes del portal de l’Àngel... i per fi topem amb l’edifici modernista Casa Martí de l’arquitecte Puig i Cadafalch (el creador il·lustre de la Casa Amatller i la Casa de les Punxes!) que acull l’emblemàtic restaurant d’Els Quatre Gats, epicentre de la bohèmia barcelonina de principis del segle XX, punt de trobada d’artistes i intel·lectuals...

Abunden per tota la façana escultures i detalls de ferro forjat en portes i baranes, entre els que destaquen dos dragonets vigorosos que sostenen els fanals exteriors del local. Atrapem els adhesius, inconfusibles, i els enganxem al lloc exacte del passaport... anotant les propietats i habilitats dels dracs que hem caçat.

Continuem pedalant per la plaça Nova, on admirem de reüll l’entorn de la Catedral recuperat pels barcelonins, i creuem la Via Laietana fins a la plaça de les Beates. Aquí hi ha la Casa dels Entremesos i, en el seu interior, enmig d’una coneguda ambientació de gegants i capgrossos, l’altre drac que perseguim: el Drac de la Ciutat Vella. Al cartell hi diu que és la primera figura de la imatgeria festiva de Barcelona, símbol del maligne i perversió pirotècnica infernal. Completem tot el circuit de l’exposició, només faltaria, repassant una a una cada figura... i agraint l’obsequi dels mocadors de coll en honor a les descafeïnades festes de Santa Eulàlia d’enguany a causa de les restriccions Covid.

Els carrers Princesa i Montcada, quina delícia i embruix perdre’s en el laberint del barri de la Ribera, ens acosten al Centre de Cultura i Memòria d’El Born, on rematarem el passeig amb les mostres de bestiari infantil i de la diada de Corpus que encara s’exposen. És impressionant, tant se val les vegades que ho hagi vist, el jaciment arqueològic de l’antic mercat que es mostra permanent en aquest espai! Mentre els ulls dels menuts s’estretenen amb gegantons i bestiari festiu divers, jo quedo hipnotitzat pel complex i excepcional entramat de carrers i cases que mostren les excavacions...