BAR EL TOMÀS - 10 anys més tard...

Era un dilluns, el primer dilluns del mes de desembre de l’any dos mil deu. En aquell festiu nacional de la Constitució, la Lluïsa passejava un embaràs de quaranta setmanes per la plaça de la Sagrada Família. L’ambientació nadalenca convidava a estirar les cames entre els tradicionals estands de la fira de santa Llúcia.

Amb absoluta premeditació, sotmesos als capricis de l’embarassada, vam acostar-nos també amb cotxe al barri de Sarrià per a delectar-nos amb un vermut (sense alcohol!) a l’emblemàtic bar Tomàs del carrer Gran; el reclam indefugible de les seves reconegudes patates braves fou el detonant d’una nova vida...

Hi ha qui parla de la lluna plena, hi ha qui parla del xocolata, també hi ha qui parla del menjar picant... siguin veritat o no aquests mites, l’avís de part imminent en aquell local ens va fer abandonar el plat de patates braves a corre-cuita per a marxar cap a l’Hospital de Sant Pau, on l’endemà per fi coneixeríem al Martí i ens estrenaríem com a pares.

Deu anys més tard, aprofitant l’inici de la primavera, ens hem proposat reviure aquell bonic record, afegint en l’expedició al Martí i a l’Arnau... també avui hem vingut amb cotxe, també avui hem passejat pels carrers del barri (descobrint la recòndita placeta de sant Gaietà, el deliciós passatge de Mallofré o l’acollidora plaça de sant Vicenç), també avui hem assaborit les patates braves del Tomàs (mentre repassem plegats aquell episodi al voltant de la taula), però avui no hi haurà corredisses a l’hospital... només el gust d’un plaent record compartit en família!