Triem per unanimitat la ruta que ens duu des de la plaça del Nord fins al Temple del Sagrat Cor del Tibidabo! Poca broma, un recorregut que no és precisament un passeig per a estirar les cames sinó un exigent circuit circular amb ascens al cim més alt de Barcelona. Per això, preveient que el matí serà llarg, ens carreguem de provisions per a enfrontar-nos a la llarga caminada...
Escalfem les cames remuntant l’avinguda de Vallcarca fins a la ronda de Dalt. Aquest ha estat el primer avís seriós, perquè li segueix carrer de Natzaret amunt endinsant-nos decididament a la vessant de Collserola pel barri de Sant Genís dels Agudells. Ens desviem per un corriol, entre residències per a gent gran i horts urbans, fins a la carretera de l’Arrabassada, més enllà del popular club esportiu Vall Parc. Travessem amb molta precaució la carretera perquè en un dels revolts més excitants i perillosos d’aquest tràgic circuit d’asfalt per a motoristes s’enfila el nostre sender cap a la font del Bacallà, en el tram més forestal i atractiu de tot el circuit.
En la reconfortant esplanada de la font aprofitem els murs de pedra per a descansar una estona i per a esmorzar relaxadament. No hi ha ni una ànima a prop, només ocellets cantaires i el renou d’en Martí i Arnau que juguen amb pedres i amb el petit cabal que raja del broc, llençant-hi fulles menudes que naveguen pel petit canal obert fins a la reixa del desguàs.
Abans d’emprendre el camí de tornada, amb el consol i la certesa de què tot el que hem pujat ara ho baixarem, entrem al temple del Tibidabo per a trobar la Moreneta. La inèrcia encara ens empeny fins a la construcció més alta de tota Catalunya... som-hi, que la tenim a tocar: la Torre de comunicacions de Collserola. Ens impressionen els seus quasi tres-cents metres d’alçària, i els enormes tensors que la subjecten... ens tempta visitar-la un dia per dins... però no avui, perquè ja tenim el xip de tornada, davallant per la carretera de Vallvidrera a Barcelona fins aterrar còmodament al concorregut passeig de les Aigües. Ens beneficiem de la drecera d’escales que acompanya la via única del funicular per a plantar-nos fàcilment a la plaça del Doctor Andreu, i continuar el llarg descens perseguint la catenària testimoni de l’últim tramvia supervivent de Barcelona: el Tramvia Blau. Cacem a mig camí una rèplica ben ocurrent a mode d’homenatge i record d’aquesta icona desapareguda de la ciutat, davant les antigues cotxeres, en idil·li perpetu amb el trànsit de l’emblemàtic tramvia per l’avinguda del Tibidabo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada