ESCAPADA A SUÏSSA - Lausanne / Château de Chillon / Montreux (3)

És dilluns, i avui explorarem Lausanne, per això aprofitarem les targes de gratuïtat al transport urbà que ens ofereix el càmping de Vidy: el servei puntualíssim d'autobús ens acosta en només sis parades a l'estació d'Ouchy-Olympique, on transbordem amb la línia 2 del metro fins a Riponne-Béjart. Hem previst una ruta pels costeruts carrers més turístics i comercials del turó de la Cité: rue de la Louve, pla de la Palud (encertem el moment en què apareixen les figures al rellotge de la paret!), església de Saint-François, rue de Bourg... fins a la imponent catedral gòtica de Lausanne, 'escaliers du Marché' amunt!, des d'on gaudim d'una panoràmica espectacular.

No percebem el pols i agitació de la ciutat fins a mig matí, moment en què capturem uns cafès imprescindibles i un Toblerone gegant..., i retornem amb metro al port de Lausanne, on respirem l'esperit olímpic de la ciutat: carrils d'atletisme damunt l'asfalt, banderes dels més de dos-cents països participants als Jocs Olímpics, o l'implacable compte enrere olímpic que ens recorda que exactament ara queden 697 dies-9 hores-29 minuts-35 segons per als Jocs de París 2024!

Els jardins de l'embarcadère d'Ouchy ens conviden a passejar a la vora del llac Léman pel quai de Belgique fins al Parc Olimpique. Examinem les seus d'estiu i hivern dels Joc Olímpics gravades a les escalinates que porten al museu, des d'Atenes el 1896 fins a Pequín el passat mes de febrer. A les portes del museu (els dilluns tancades!) ens desafiem en un circuit d'esprints... i ens recuperem de l'esforç contemplant el llac mentre baixem en suau zig-zag entretenint-nos amb el peveter, i amb el podi dels campions, i amb les diverses escultures relacionades amb l'esport repartides pel parc...

Tant ens va captivar el camí que voreja el llac al pas pel càmping de Vidy que tornem amb autobús per repetir passeig i delectar-nos amb l'embruix d'un ambient deliciosament serè i plàcid.

Creuem amb la camper tota Lausanne per plantar-nos al Fôret de Sauvabelin, un extens parc forestal a la ciutat... que atresora una bonica roureda i un munt de camins per escapar de l'enrenou urbà... L'aventura és escalar fins al mirador gratuït 360º suspès a 35 metres d'alçada a la sorprenent estructura de fusta de la Tour de Sauvabelin!

Ens arraconem en un banc a l'ombra ben a prop de l'estany del parc per dinar de carmanyola en companyia d'alguns ànecs juganers; reservem una darrera estona d'esbarjo a una altra zona de jocs, i una visita de cortesia a les cabres, porcs i vaques que s'apleguen al parc animalier de Sauvabelin.

Posposem el cafè de rigor al nostre proper campament de Maladaire; expectació màxima: l'accés al càmping des de la carretera que voreja el llac és insòlita, i l'espai reservat als campistes és realment peculiar... Ens desconcerta en un primer moment, però ens va captivant de mica en mica... L'escenari que ens envolta ens empeny a remullar-nos els peus, només una estoneta, a dues passes de la nostra camper. Deu francs de dipòsit per a l'adaptador femella de l'endoll Schuko de 25 metres... i ens escapem al Chateau de Chillon.

El castell medieval de Chillon s'enlaira majestuós sobre una roca que s'endinsa al Llac Léman. La visita familiar inclou el joc de pistes i endevinalles de Drako's Tour, que ens distreu l'itinerari per totes les sales i racons del castell... des de la presó, la cripta i el celler fins a les sales, dormitoris, patis i torres de defensa i vigilància; visita llarga i cruixidora, però molt interessant i entretinguda.

De tornada al càmping encara ens aturem a la ciutat de Montreux, tant vinculada al món artístic i musical, on aprofitem per anar al supermercat i per saludar la popular estàtua de bronze del cantant Freddie Mercury, que diuen que s'enamorà profundament d' aquest precís racó de Suïssa: 'crazy little thing called love!' Potser per l'esgotament i la calor acumulada, o perquè la ciutat no ha sabut seduir-nos, o potser perquè no hem encertat l'hora ni la ruta, o sobretot per les ganes que tots tenim de tornar al nostre raconet idíl·lic de la platja excepcional de la Maladaire a relaxar-nos i gaudir d´un entorn meravellós... marxem decidits cap al càmping.

Al càmping tot desprèn un aire bàsic i desenfadat, on reina una tranquil·litat extrema, en un ambient confortable de comuna hippie sociable i carregada de bon rotllo... Sopem d'hamburgueses a tocar de les aigües del llac, asseguts a primera fila del nostre particular cinema panoràmic... contemplant bocabadats l'espectacle d'un paisatge que ens hipnotitza amb el rum-rum de l'aigua i el continu canvi de colors mentre es fa fosc... un autèntic privilegi!

ESCAPADA A SUÏSSA - Lac Léman: Genève / Lausanne (2)

Malgrat els estors opacs que ahir vam desplegar i entaforar per totes les finestres de la camper, des del llit ja intueixo la claror d’un nou dia... encara no són les set del matí però ens afanyem silenciosament a estrenar la cuina amb la cafetera, mentre aprofitem per a recollir i endreçar-ho tot... de reüll descobreixo l’escenari boscós on hem dormit, envoltats d’horts i camps de cultiu, paisatges i colors que es mostren amb l’albada... arraconem la bobina de cable elèctric que l’amfitriona de l’espot ens va oferir ahir vespre, i abandonem el poble de Caderousse...

Tornem a l’autopista, sobrepassem Valence, Grenoble i Annecy... fins a ensopegar amb la duana suïssa per on desfilem amb ordre i lentitud entre mirades de gendarmes amb armilles grogues... atrapats en la processó de cotxes aprofitem per a comprar per 40 francs suïssos la indispensable vignette, la tarifa plana que ens permetrà circular lliurement per tot el país... l’enganxem al vidre i entrem a Suïssa; en quinze minuts, primera aturada: ‘bienvenue à Genève!’

Resolem el caòtic entramat urbà esquivant l’abundant flota d’autobusos ginebrins elèctrics i suportant l’excessiva preferència dels vianants en cada cruïlla... per a topar amb un impediment inesperat: la nostra Volkswagen Califòrnia d’1,99 metres d’altura no cap en l’aparcament subterrani previst du Mont-Blanc... però ens acull finalment l’alternativa molt propera de 2,05 metres del Rive-Centre.

Ens estrenem a Suïssa passejant per la riba del Llac Leman, barrejant-nos amb altres famílies i nombrosos corredors i ciclistes amb ganes d’aprofitar un diumenge assolellat esplèndid a Ginebra. L’ambient és molt agradable a la promenade du Lac, als peus dels majestuosos Alps suïssos... en companyia d’una inesperada exposició sobre Les Catalanes et la Suisse, i bocabadats amb l’hipnòtic raig d’aigua Jet d’Eau de més de cent metres d’alçada!, autèntic emblema de la ciutat.

Ens distraiem per l’elegant Jardí Anglais, on compartim un aperitiu i ens entretenim amb el popular i colorit rellotge de flors... que diuen canvia segons l’estació de l’any.

El nucli antic de Ginebra és un preciós laberint de carrerons estrets amb llambordes... que ens regala placetes amb terrasses delicioses, i la imponent catedral de Saint-Pierre, i el pas pel Camí de Sant Jaume Europeu amb la clàssica vieira groga sobre fons blau, i incomptables banderes (quadrades!) del país onejant amb orgull per totes bandes, i rellotges extremadament puntuals escampats pels racons, i fins el que diuen és el banc per a asseure més llarg del món...

Les peces negres del Martí s’imposen a les del seu jove contrincant en els gegantins taulers d’escacs escampats a l’entrada del Parc des Bastions... Decidim acomodar-nos damunt la gespa i dinar de carmanyola, ben a prop de la universitat... Resolem la digestió amb un passeig de comiat per la Grand-Rue i per la rue de la Cité, fins a desembocar novament al marge del llac... Ginebra s’ha mostrat molt elegant i cosmopolita... ordenada i tranquil·la, molt afortunada... probablement l’epicentre de la diplomàcia europea, per això ens aturem davant del majestuós edifici de la seu europea de l’ONU...

Resseguim la costa nord del meravellós llac Leman, un autèntic mar interior (el llac més gran d’Europa!), admirant els grans cims alpins i les extenses terrasses de vinya que dominen les parcel·les que s’aboquen a l’aigua... fins al càmping de Vidy, als afores de Laussane.

Ocupem la parcel·la i explorem les instal·lacions del càmping i l’entorn idíl·lic que l’acompanya... un camí de ronda preciós que convida a l’esport, a prendre un refresc o gelat en alguna terrasseta, a distreure’s relaxadament amb l’encís de les aigües del llac, o a refrescar-se en la platja habilitada en un raconet del llac!: l’aigua està molt freda però l’impressionant paisatge muntanyós que ens envolta ho compensa...

De nit, en la placidesa del sopar a la fresca al ‘pati’ de la nostra camper (¿on van quedar les dues cadires menorquines que ens falten?), encara rebrem una visita inesperada... entre els matolls que ens separen dels veïns treu el nas un curiós eriçó, amb parsimònia i cordialitat, per a saludar-nos en aquesta primera nit a Suïssa: ‘bonne nuit!’

ESCAPADA A SUÏSSA - arrenquem! (1)

A foc molt lent, sota l´atenta i insistent mirada de l´Arnau, s´ha cuinat l´aventura camper d´estiu que hem reservat per a finals d´agost... Valorant pros i contres hem acordat finalment el model Surfer Suite de Roadsurfer, una Wolkswagen California Ocean T6.1 per a quatre persones, amb un equipament sorprenent...

Ja tenim el protagonista sobre rodes, ara només queda afinar una ruta i emplenar-la de propostes en família... per això descartem velles destinacions conegudes i triem alternatives inexplorades... i en aquesta discussió, potser encantats també per l'ocurrent consigna 'voy a Suiza a por queso y regreso', decidim escapar-nos al país del formatge, i de la xocolata, i de les muntanyes, i dels bancs, i dels rellotges...: decidit!, ens engresquem amb una tast de Suïssa!

Per aquí i per allà, reincidents i veterans, ens garanteixen l'èxit de la filosofia camper: casa nostra serà on decidim aparcar, així de senzill i pràctic... Explorem els seus espais i mil racons d'emmagatzematge, estudiem els vídeo-tutorials del nostre hotel amb motor, manipulem el navegador integrat, assimilem les seves dimensions i practiquem amb la conducció automàtica.

Tot a punt per a l'estrena: hem encaixat al maleter un tetris de maletes i caixes plenes de roba de temporada estiu-hivern (¿qui sap amb què ens trobarem a tres mil metres d'altura?), menjar (¿qui sap a quin preu trobarem l'oli d'oliva?), entreteniments (¿qui sap quantes estones haurem de refugiar-nos en l'interior de la camper?), i uns quants francs suïssos (que Suïssa no és membre de la Unió Europea i té moneda pròpia!).

Ens llancem a la carretera 'on the road!' resseguint la costa gironina, per entrar a França per la Jonquera... i endinsar-nos a la conca mediterrània francesa de la regió d'Occitània fins a la sortida 21 de l'autopista, després de quasi cinc hores d'asfalt. .. per fer nit i descansar a l'espot reservat a la població de Caderousse.

Després d'un parell de trucades equívoques, d'un laberint rural en penombra i un venturós rescat 'in extremis' a les afores del poble per part de l'amfitriona de la nostra parcel·la... atraquem en un jardí a les fosques i despleguem per fi el sostre elevable electrohidràulic, endollem la presa de corrent... i dormim com a angelets: 'bonne nuit!, demà de bon matí entrarem a Suïssa!

X OTSO TRAIL MENORCA CAMÍ DE CAVALLS - Petit Trail Costa Sud - maig 2022

Els Reis d'Orient, un any més, han estat esplèndids... i molt oportuns aquest any tractant-se d'un aniversari tan gloriós: la desena edició de l'OTSO Trail Menorca Camí de Cavalls ha aplegat més de mil sis- cents corredors i corredors a les diverses modalitats i distàncies durant les dues esgotadores i sufocants jornades, tant per a l'organització com per als participants, de divendres i dissabte de finals de maig.

He recollit el dorsal de l'aventura Petit Trail Costa Sud, de quaranta-cinc quilòmetres, a la fira del corredor habilitada a l'aparcament del Camí de sa Farola de Ciutadella, on fa unes poques hores s'ha estrenat el desafiament dels 185 quilòmetres! A més de recollir el dorsal, el 3353, va revisar el campament, no hi falta de res: una enorme carpa multifunció, botigues de roba tècnica per a corredors i productes d'artesania i gastronomia menorquina, un original photocall, i un arc de meta... sensacional. La meva cursa és, sobre el paper, una de les llegendes més dòcils i bondats, una marató que ressegueix el traç del camí de Cavalls des de Binigaus fins a Ciutadella.

A la serenor del pati interior a Es Migjorn Gran va revisar per enèsima vegada la motxilla de demà mentre examino amb inquietud la gesta: no serà un petit trail, si de cas un modest germà de les versions salvatges i presumptuoses del nord, però que desperta alhora admiració i passions i turment entre els qui exploren a fons la seva dolça aparença. Em convé per tant extremar les precaucions, tractant-se d'un segment tan reconegut i complaent, més encara si es compleix la infortunada previsió meteorològica.

Dissabte, tot en ordre: plàcid descans i esmorzar suau, amb la mirada perduda a la palmera dels veïns.El programa del dia preveu tres ones per a la sortida des del poliesportiu des Migjorn, en intervals de quaranta minuts entre cada... així que em donaré el gust d'obrir la porta de casa i animar el pas dels primers corredors des del carrer Major 38, de camí al barranc de Binigaus; som-hi!

Amb la segona sortida de les 8.40 estreno la meva particular llegenda, il·lusionat i expectant: les cames hi són, però encara no puc saber quina insospitada interferència pot destarotar la previsió inicial. Endinsar-se a Es Migjorn pel carrer Francesc d'Albranca és un privilegi, i tombar pel carrer Major avall i contemplar el reüll de casa nostra és un orgull immens... sembla que aquesta matinada tan assolellada Migjorn llueix més i millor que mai.

Recull postals de Menorca al pas pel talaiot de Binicodrell de Darrera, per submergir-me a l'embut inoportú del sender que baixa pel barranc... No ens atansarem a la platja de Binigaus perquè ens desviem pel tram 14 del Camí de Cavalls , per donar per acabat l'escalfament i començar a gestionar la cursa amb el respecte que es mereix. Fins a cala Galdana és el jardí de casa, i m'hauré de contenir a l'exigent ruta dels barrancs, en un continu puja-baixa, que acumula gran part del desnivell de la prova... força allunyats en aquest segment de les cales d'Escorxada, Fustam i Trebalúger... en un paratge trencacames dur i maravellós.

Admirem, per fi, l´encant de cala Mitjana... tant temptadora, però escapem a cala Galdana per trobar-nos amb l´asfalt i desfilar entre xalets i apartaments fins a guanyar-nos un generosíssim aviatuallament a peu de platja. Creuo el riu del barranc d'Algendar amb algunes llaminadures a la mà i, voilà, ja estic a l'enorme terme municipal de Ciutadella, deixant enrere la refrescant atracció del Tobogan i enfilant-me per l'habitual drecera estival cap a Macarella, avui sense nens ni motxilla de platja carregada amb tovalloles sinó amb esperit runner i només amb la Lluïsa com a testimoni, animadora i còmplice d'aquesta aventura.

Afrontem el tram 13, que ens guiarà fins a cala a Turqueta. Reservo a consciència als dos quilòmetres d'ample corriol fins a Macarella, que creua sobre la arena amb un ull posat al clàssic imprescindible d'estiu del restaurant Susy, i als quatre que segueixen per la zona boscosa i el barranc que em porta a la preciosa cala Turqueta, potser la més apreciada pels turistes amb el permís de Pregonda...

La calor és insuportable, encara més als trams descoberts i exposats al Sol... per això m'hidrat i refresc a consciència. Vaig sobrepassar la cala des Talaier, tan espectacular i salvatge, i al cap de poc temps va seguir el llarg perfil de Son Saura per sobre d'una còmoda passarel·la de fusta. Quantes postals he recollit?Quin luxe gaudir practicant esport enmig d´aquest paisatge!

Càlcul que he superat l'equador del Petit Trail, en aquest segment que m'acosta a Son Xoriguer. Al pas per la sorprenent cova dels Pardals afegeixo una altra postal al meu àlbum de cursa. Em retrobo amb els flaixos d'estiu de Ciao Belli i, entre records d'spaghettis, pomodorinis i tagliolinis, lambruscos i limoncellos, ja creuo el pont del pont esportiu de l'urbanització de Cala a Bosch i acabo de dibuixar el perfil del sud de l´illa pel passeig marítim d´Artrutx, on m´espera la Lluïsa i un altre avituallament de pel·lícula, amb ruidosa batucada d´acompanyament inclosa.

Una altra postal de l'hipnòtic fa, mentre em rendeixo a la calor asfixiant en aquest preuat traç d'asfalt custodiat per xalets amb pals de Sol excepcionals. La llarga recta final que em separa de Ciutadella conté dues parts molt diferenciades: fins a cala Blanca un incòmode i esgotador pedregar, i fins a Ciutadella un monòton ziga-zaga d'asfalt entre zones residencials. Entre el cansament acumulat i la calor que suportem aquesta matí, el ritme de cursa ha afluixat en aquest terç de cursa final; l'entorn tampoc ajuda...

Creu el Canal Salat de Ciutadella i m'endinso a l'entramat urbà pel carrer de Mallorca fins a la plaça dels Pins, i baixo per un costerut i dolorós tram d'escales cap al Portal de Mar, per donar la volta al port i enfilar pel passeig des Moll, on ja reconec la cridòria de la comitiva d'acompanyants que animin des dels seus refugis a l'ombra prop de la recta d'arribada... Últim gir pel camí de sa Farola, per trepitjar l'estera que em mostra el camí a l'arc de meta, on avui els corredors encara trobem una darrera barrera menorquina, i una darrera fita de fusta! Temps final: 5h31'48''!

Meravellós, extraordinari, fantàstic... un record inoblidable. M'entretinc amb les fotos de rigor, i amb la merescuda medalla de finisher colgada al coll. Només la calor insofrible d'aquest any, i un malaurat darrer tram gris i avorrit... han gosat perjudicar una OTSO Trail Camí de Cavalls impressionant. Gaudim breument de l'ambient post-meta i d'un vermut trail sorprenent... per recollir-nos al confort des Migjorn i ressorgir de les cendres amb una dutxa reconfortant.