El món de les cerveses és apassionant, i definitivament addictiu. I no em refereixo exclusivament al consum d’aquesta beguda sinó també a tota la màgia relacionada amb el seu procés d’elaboració, en funció del qual obtindrem estils tan diversos com sorprenents. Dins l’escena gastronòmica la cervesa està remuntant, amb la discreció i prudència d’un producte encara massa ocupat en espolsar-se prejudicis i complexos, posicions respecte la resta d’oferta de begudes que acompanya la carta d’un bar o restaurant.
Al nostre país, d’uns pocs anys ençà, pren consistència la fabricació de cervesa artesana (amb un volum de producció a anys llum dels grans grups industrials). S’està produint un innegable canvi de mentalitat; la cervesa artesana és un mercat a l’alça. I la mostra més evident són els més de seixanta elaboradors escampats per Catalunya amb les quasi tres-centes cerveses corresponents. Els hàbits, i aquí mana el mercat, mantenen ben vius els tiradors d’Estrella o San Miguel... però no hi ha dubte de l’excel·lència de les cerveses artesanes. Principalment, perquè aquestes no acostumen a estar filtrades ni pasteuritzades i contenen estrictament ingredients naturals i purs: cereal, llúpol, llevat i agua. És clar que també existeixen cerveses industrials excel·lents, i potser n’hi haurà artesanes deficients (encara que jo no hi posaria la mà al foc), però en qualsevol cas mai podem trair ni menysprear la feina artesana sinó reconèixer un producte d’alta qualitat treballat a consciència, amb una cura i dedicació extraordinària.
Per aquest motiu, si pretenem apreciar i degustar la cervesa amb la mateixa intensitat amb la que l’ha pensada i treballada l’artesà cerveser, convé educar els sentits adequadament. I una oportunitat exclusiva és la de participar en tallers de cata de cerveses que s’organitzen en rebotigues de cellers i altres establiments amb gust pels valors gastronòmics i culturals afegits. Com el que fa unes poques setmanes vaig tenir l’ocasió de gaudir, juntament amb la Lluïsa, al voltant d’una taula i atent a la conducció del sommelier especialitzat en cerveses Albert Teixidó (crònica de la cata del blog ‘ses meves coses’).
Convençut de les seves explicacions, la cervesa artesana es mereix, de totes-totes, una anàlisi visual per a percebre’n el color, la brillantor i l’aspecte; una pausa olfactiva per a distingir els aromes; un contrast de textura a través de l’escuma del got; i, per últim, la desitjada experimentació gustativa per a gaudir dels sabors i temperatura. Després de cada glop el cos et retorna unes sensacions i aquestes, podeu comprovar-ho en qualsevol tast compartit, són diferents en cada persona. La qualitat de la cervesa és, per tant, tan relativa com subjectiu el paladar del qui l’ha provada. I, a sobre, per distingir-se i exclusivitzar-se encara més, la mateixa cervesa pot alterar les seves característiques a causa de la refermentació en el propi envàs (la màgia del llevat treballant silenciosament), fent-la evolucionar a cada segon i convertint cada ampolla en una deliciosa i emocionant sorpresa.
Llarga vida a la cervesa... artesana, per descomptat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada