II TROBADA DE CERVESERS ARTESANS A MOLINS DE REI

En aquesta ocasió, en la versió més freak que es coneix: jo amb mi mateix cap a la II Trobada de Cervesers Artesans de Catalunya (TCAC). I si m’he decidit és perquè Molins de Rei està..., vaja, sortint per la Diagonal a mà dreta...

Polígons, rotondes, semàfors..., essència de l’extraradi barceloní, m’entretenen fins les onze del matí. El Parc del Pont de la Cadena no pot estar massa lluny: acabo de veure una furgoneta estacionada de la cervesera Glops, i just darrera una altra de Popaire... Allò que es diu: ‘pel fum se sap on hi ha el foc’, no?

El menú de la jornada d’avui és extens i variat: Ausesken, Cerberus, Glops, La Font del Diable, La Pirata, La Vella Caravana, Maquis, Popaire, Reptilian, Wabi i Zulogaarden. Una interessant barreja de cerveseres catalanes consolidades amb d’altres de molt novelles i desconegudes.

A la carpa d’informació, habilitada també com a bar, pago pel got de rigor i m’inclouen en el sorteig d’un fascinant lot de productes cervesers (del qual ja no en seré guanyador perquè l’afortunat s’anunciarà, diuen, cap al vespre..., ja els hi val!). Ara per ara, l’única distracció en aquest Parc és la dels més petits jugant a la generosa àrea infantil d’uns metres més enllà (ho veus Martí com havies de venir?). Així que, de moment, animació cervesera entre poca i molt poca; els resignats deambulem fent temps i seguim escalfant el got.

Minuts abans de les dotze canvio l’estratègia. El tema està verdet i, francament, no vull perdre tot el matí per aquestes contrades. Enlloc de peregrinar entre carpes i consumir solitàriament l’oferta en barril, opto per comprar directament un assortit d’ampolles per a consumir-les amb calma i companyia a casa, amb el benefici de la xapes i etiquetes que afegiré a la col·lecció... Re-reviso la xuleta i reordeno les preferències.

Començo per La Vella Caravana, que tan bones sensacions ens causà a la passada Font Degusta de Montornès. L’Òscar em presenta tota la seva producció: Lo Terrós (torrada), Boira i Flor de Llúpol (rosses), i Dunk (fosca de blat); i m’explica entusiasmat la història de la caravana que dóna nom a la cervesa: en terres familiars d’un minúscul poble (un temps abandonat) del pirineu lleidatà , una antiga companyia circense abandonà una de les seves caravanes que, amb els pas dels anys, s’ha rehabilitat com a insòlita i bucòlica segona residència. Fascinat per l’explicació em faig amb la modalitat primogènita: la Boira és un valor segur.

M’acosto a la carpa de la cervesera Wabi. Pel que he esbrinat són de Vilanova i la Geltrú i disposen d’un ampli assortit de varietats: Tostada, Colorada, Rossa, Negra i Alba. Un nom peculiar, oi? Doncs Wabi prové del japonés i es refereix a la bellesa d’allò imperfecte, modest, natural, fresc. M’intriga l’especialitat negra, que asseguren té gust a bolets, però em decanto per la Colorada (Irish Red Ale, 5,0º). Advertiré el sabor a xerès i rom que anuncia l’etiqueta?

Segueixo el periple cerveser visitant el fortí dels amfitrions de la mostra, els molinencs Zulogaarden. Es nota que juguen a casa, eh... A la nombrosa presència de visitants i coneguts s’hi afegeix un amplíssim ventall de modalitats en ampolles de 0,33L i 0,75L. Us asseguro que són una colla molt enrotllada i animada; com a mostra el colorit i atrevit disseny de les seves etiquetes, a càrrec de la jove dibuixant Galais (el cartell de la mostra també és seu!). Em deixo portar pels ulls, per l’atractiu de l’etiqueta de la Zulogaarden Viernes 13 (elaborada el passat divendres 13 de gener): una pinya de llúpol al més pur estil Jason, amb la careta d’hoquei i un ganivet esmolat, sobre un fons vermell sanguinari. Ja us dic que són de la conya... M’emporto, per tant, aquesta torrada i en deixo la Víbria, la Norai, la IRA, la de blat, la Triple A... i altres amb noms tant singulars com Arruga-Nukas o Sang de Gossa. El bloc d’aquesta cervesera il·lustra perfectament el bon humor i la irreverència dels seus creadors. Els seguiré de ben a prop!

Arriba el torn de Cerberus, la cervesera d’Artés amb un any i mig de producció amb les varietats Aurum, Suau, Torrada i Moreneta. Presenten un pack promocional molt temptador, per deu euros, amb una ampolla de cada... però aposto per endur-me només la torrada. El gos de tres caps de l’emblema és, segons la mitologia grega, l’animal que feia de guardià a les portes de l’infern i que, avui disculpat d’aquesta tasca obsoleta, es dedica a vetllar pel gust, qualitat i artesania d’aquestes cerveses artesenques. Una feina molt lloable, sí senyor!

No ho he esmentat, però fa una estoneta que he estrenat el got amb una Popaire Escuma de Mar, una low summer ale molt fresca i suau, tan sols 3,5º (ideal per a conductors de moto que han de tornar a Barcelona en breu). Birrasana: cita inel·ludible amb aquests blanencs en dues setmanes!


Propera parada: Súria. Concretament a la modesta presentació de la cervesa La Pirata en ampolles de 75 cl. L'austeritat regna en aquesta carpa: quatre ampolles (ni cinc ni sis) damunt la taula: dues American IPA i dues Strong Bitter, res més. Home, fa cosa acostar-s'hi i tot! L'etquetatge (ara intueixo l'ombra d'una calavera en un fons fosc), per dir-ho d'alguna manera, ni enamora ni els fa cap favor. No obstant, en un acte de generositat extrema, els compro una Strong Bitter que, per rematar-ho, no té etiqueta... ('és que hem tingut un problema amb la màquina...'). Sense comentaris. Espero que la cervesa no vagi en consonància amb l'estampa piratesca...

Els de Reptilian no se’n perden ni una. Els cervesers d’El Vendrell han aterrat a Molins de Rei amb tota l’artilleria: la Red Ale, la Shakti, la Megatherion i la Thymus (que ja vaig degustar en el passat BBF). Amb la clàssica bóta, marca de la casa, serveixen tres d’aquestes varietats en barril. Compro l’ampolla de la Red Ale, sense riscos, també pensant en les peticions que m’ha fet la Lluïsa de bon matí.

Per últim, tanco caixa ( que entre ampolles, got i consumició ja van quinze euros!) en companyia de la cervesera més reivindicativa. La Maquis, amb l’eslògan Cervesa i revolució!, despleguen avui un generós repertori. A banda de l’OdenAle, la rossa que avui m’enduré a caseta, tenen a disposició la Sank Markus (Red Ale), la Maquistout, la RadikAle (àmbar) i la Sovietic Porter (una robusta de 8% que presenten avui en societat). Doncs sembla ser que aquests productors són barcelonins, per això exclamen orgullosos que són els cervesers de l’Eixample. I jo em pensava que Barcelona era territori exclusiu dels Birra08...

Ben carregat torno cap a Barcelona. Una Trobada força més interessant del que em pensava: molta varietat cervesera en un espai ben encertat. Només desitjo que els núvols que ara descobreixo ni s'acostin ni, encara menys, es converteixin en pluja. Als organitzadors, una nota molt alta, l'enhorabona! I per mi, el gust de tastar tot el carregament que m'acompanya. Salut!