11 de maig de 2012

ÀNIMA ARTÍSTICA

De formació totalment autodidacta, la iniciació d’en Martí en el terreny artístic ha estat a través de coloracions d’estil lliure. Pel que sembla s’ha adscrit a l’art d’avantguarda màgico-surrealista-figuratiu, amb traços espontanis d’una austeritat cromàtica evident (una iconografia propera a la tècnica del graffiti) que apunten cap a una nova corrent d’expressió.

La crítica artística no sempre ha vist amb bons ulls aquesta tendència d’abstracció informal, si bé l’inigualable Capri en un dels seus memorables monòlegs aclaria el conflicte:

‘Sí, és clar, vostè està acostumat a aquella pintura ja passada, oi?… allò, aquells gargots d’en Velázquez, aquelles tonteries que feien aquella gent… (…) estava acostumat a veure el nas al seu lloc i ara se’l troba clavat al capdavall de l’esquena… És l’esperit que ha de veure… és, és, és, és… és l’ànima de la pintura!’

Aquesta retrospectiva, minimalista, pretén donar a conèixer el potencial artístic d’aquest joveníssim però prometedor artista ‘menorcatalí’, com s’autodenomina. Qui sap si, en un futur, aquests esbossos iniciàtico-experimentals es subastaran a preu d’or a la Sotheby’s de Londres o Nova York. El pare d’en Martí, segons fonts properes a la família, s’ha autonomenat representant de l’artista i ha adquirit tots els drets de la seva obra.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada