VII MOSTRA DE CERVESA ARTESANA A MEDIONA

Mediona, ‘quilòmetre zero’ (amb el permís de la Puerta del Sol, només faltaria...) i mare absoluta de totes les fires cerveseres de Catalunya; amén.

El passat 9 de juny m’estreno, amb set anys de retard (aix, millor tard que mai...), a la VII Mostra de Cervesa Artesana aMediona. I com a principiant hauré d’aclarir d’entrada que Mediona, com a localitat, no existeix perquè és un municipi; si de cas, amants de la cervesa, dirigim-nos a Sant Joan de Mediona. Aquí sí, a mig camí entre Igualada i Vilafranca del Penedès, entre boscos i collites, la capital de la cervesa artesana (per un dia, però wuauh quin dia!).

Els elogis són ben merescuts. Pionera a tot l’estat espanyol, acull més de 40 cervesers artesans: la majoria de casa nostra (ja els aniré repassant) però també de Toledo, Segovia, Osca, Vitòria, Castelló, Còrdoba, Alcorcón, Pamplona, Ocaña a més d’una singular representació italiana molt prometedora.

La Mostra, que també aglutina una Fira d’art i artesania i una Trobada de col·leccionisme cerveser, disposa de nombrosos stands de supervivència amb menjar per a tots els gustos. Des de l’inici, important: un ull posat a la manduca i un altre al lavabo (la resta de sentits els consagreu a la santa cervesa).

La litúrgia s’inicia comprant el got oficial, per 1,5 euros, i delectant-se amb una primera volta de reconeixement. Malauradament no hi ha guia ni manual amb els beuratges de l’ocasió, així que l’exploració es preveu caòtica. Per tant, amb la inspiració com a únic suport, em refugio a la carpa dels HomoSibaris. Amb el lema: ‘ la curiositat és el motor de la sapiència’, aquest espai cultural-gastronòmic del barri de Sants de Barcelona inaugura el periple cerveser amb una rossa pensada per Mediona: fresca, suau, amb una evident presència escumosa i una amargor molt agradable; sí, ens han convençut, visitarem el vostre celler!

Lubricat el circuit, el llúpol arriba a la sang i els sentits es desperten. L’instint cerveser m’acosta als homebrewers de Sant Pere de Ribes: els BirresRibes. Una descoberta catalana amb una mostra en ampolla captivadora: dues Pale Ale (Timbes, 5,6% i La Santa, 5,8%), una Brown Ale (Tambutxu, 5,4%) i una Porter (Cova Fumada, 6%). Com que el got és compartit, el treball és en equip i les decisions consensuades; per la qual cosa m’oblido de la contundència de la Porter i de la notòria torrefacció de la Brown, per a rendir-nos a la Pale Ale Timbes. Una elecció, a fi de comptes, excel·lent: amb una barreja de maltes tipus pale molt saborosa i un cos molt lleuger. Triomfem, de moment, per 2 a 0. Això és un bon inici!

En Martí reclama la seva quota de diversió; és de justícia. L’àrea infantil i de petanca, a tocar dels estands de menjar, ens empara de l’esvalot musical (una mica fort pel meu gust) i d’una excitació cervesera ‘in crescendo’. Enganyem l’estómac amb un tast de fideuà amb all i oli i sardines en escabetx mentre en Martí crema calories en totes direccions; com no ha d’estar prim… Escaletes amunt-tobogan avall, i tornem a començar... bucle fins a l’infinit o fins que l’arrenquem (literalment) entre plors del gronxador...

Amb forces renovades tornem a la ‘pista’, i ens deixem seduir pels birraires de Montferri, un petit poble de l’Alt Camp, que des de fa uns quants anys produeixen cervesa artesana sota el nom de Les Clandestines. Ens decidim per la 4 maltes, segons ens diuen la més complexa i veterana ‘clandestina’. Interessant color ambre ataronjat, equilibrada i amb una amargor moderada. En aquest moment, tenen punxades les varietats Espelta i la Farigola (que ens permeten tastar de franc... uhm, no està malament). Immers en aquest exercici sensorial distingeixo tres carpes més enllà una insòlita torre de vigilància, degudament custodiada per..., a veure que m’acosto..., els Humala&Nómada Brewing! Quin muntatge! La simpàtica col·laboració de les cerveseres està forjant un dels punts més calents i concorreguts de la fira, sobretot per les divertides i arriscades novetats que presenten: la tropical Garrapiñale, la xocolatíssima Royal Porter a la taza, la inclassificable Braindead...; però també pel bon rotllo i el to suarrealista i irreverent de les seves posades en escena (amb aquesta construcció de tres pisos guarnida amb pòsters nómadas s’han superat!)

El pelegrinatge continua amb una visita als Birra08, vinculats en cervesa i ànima a la ciutat de Barcelona, fins al punt de batejar 08018 (codi postal del barri del Clot!) a la seva primogènita. Per cert, la vam provar a casa fa unes poques setmanes i ens va encantar el seu aroma floral. Avui, però, canviarem de barri per a instal·lar-nos a l'Eixample (08015, així és com es diu la seva segona creació!) i degustar una ale obertament cosmopolita, barreja de diversos malts i llúpols. Si bé en Jordi Poblador s'ha amagat una tercera carta per a descobrir-la a Mediona; vaja, que ha portat la platja a aquest racó del Penedès presentant en societat la 08003 Barceloneta. Descobrirem els seus encants en una altra ocasió, segur que sí, uhm...

Hem d'afinar en aquesta recta final. Em tempta la madrilenya Cibeles amb la novetat que afegeix al seu repertori habitual: una Zibeles Triple IPA, fruit de la col·laboració amb els 'Zulo's' i que, a banda de l'etiqueta (s'aprecia a la foto la mà que surt de l'ull?) enlluerna amb els més de 100 IBUs d'amargor i 11% d'alcohol. Una súpercervesa! També em provoca l'edició Mediona 2012 que els osonencs d'Ausesken han plantat a primera fila del seu estand; i el mostrari dels italians d'Stavio, una microcervesera de Roma, que m'enamora amb les seves psicodèliques etiquetes.

Els blanencs de Popaire repartien orgullosos la nova n'Elisenda (la retolació en relleu sobre fons daurat es mereix un respecte) mentre els germans de Marina oferien la contundent Pacific Lager (conjurada amb els toledans de Domus) que ja havíem deixat escapar en la recent edició de Birrasana. Uns metres més enllà, la resistència dels guerrillers de la cervesera Maquis és inqüestionable amb el coratge de les tres varietats Pale Ale: Rossa, Negra i Torrada; endavant camarades! I al tombar, la cervesa incendària La Pirata, que ja coneixia de la mostra a Molins de Rei. Avui no hi falta ningú: Cerberus, Glops, Bleder, Cervesa del Montseny, Pingüí, Edbeer, Segarreta, Moska, Moon i... per descomptat, Zulogaarden. Arribaré a creure que fira cervesera és 'Zulo' i uns quants més; vaja, que no se'n perden ni una perquè ells són la festa. I com ens tenen acostumats han acampat a Mediona amb quatre noves cerveses experimentals que, amb les sorprenents etiquetes, no deixen a ningú indiferent: l'Strawberry Madness (de maduixa!?), la Fan de Slayer Satanic Porter (sense paraules...) o la Cojo Manteka (algú recorda aquest reaccionari punk dels anys 80?).

Eclipsats per tantíssima oferta deliberem a favor dels vilanovins de la Font del Diable i de l'extensa varietat cervesera sintetitzada i comprimida a la pissarreta 50x30 (atenció al sistema de subjecció antilliscant...). Apostem per la primera de la llista, una Red Ale que respon al nom de Red Sky: suau (5,5%), lleugerament tostada i tons caramel·litzats. No obstant, gran part dels comentaris i felicitacions anaven adreçades a la Tres Tristes Tigres (algú ho pronunciarà bé a partir de mitja tarda?), resultat de la col·laboració amb els galàctics Clandestines i Reptilian; catxis, una altra que se’ns escapa...

A l’estand dels Almogàver llueix satisfeta l’edició limitada per Mediona 2012: la Hop&Roll. Però comença a ser hora de plantejar-nos una escapatòria digna d’aquesta espiral hipnòtica i addictiva. El tumult a aquesta hora ja és notable, la calor considerable, els efectes de la cervesa notoris i la paciència d’en Martí sota mínims. La situació és crítica. Els altaveus segueixen atacant amb criminal estridència la nostra ja minvada capacitat per raonar. Acordem dedicar l’últim tast, sense excepcions, als amfitrions medionencs d’Ales Agullons que, si la memòria no ens traeix, ja ens apropen a la sortida. El pla és perfecte.

Arribats a la carpa en qüestió, la microcervesera que organitza aquesta magnífica mostra aconsegueix atabalar-nos amb tantes opcions. Segur que la nostra lucidesa es troba en hores baixes i el processador ja no treballa ni a mig rendiment. La saturació, em sap greu dir-ho, ha fet acte de presència. Per aquest motiu, la Pale Ale que tanca el nostre romiatge, una cervesa pàl·lida amb diverses varietats de llúpol, ens acomiada sense pena ni glòria. Una rúbrica grisa, precisament, dels qui menys s’ho mereixen. Les nostres cares transmeten un inequívoc game over en el moment en què la Mostra està entrant en l’èxtasi cerveser. No hem perdut la partida, simplement s’ha acabat. Aquest era el plantejament i hem participat en la mesura que ens permetia el fet d’assistir-hi amb en Martí i, sobretot, d’haver de tornar a Barcelona en cotxe. Cap problema. Ens anem molt satisfets d’aquesta incursió iniciàtica a la mostra degana cervesera! Dins del meu cap ressonen deu-quinze-vint ...un fotimer de cerveses pendents, indispensables... M’aplicaré a consciència per a caçar-les durant les properes setmanes.

No caldria ni afegir-ho però, per dissipar qualsevol dubte, ja pot ploure-nevar-pedregar, sense excusa, l’any vinent tornem a Mediona amb els deures fets i amb les correccions oportunes; en resum, més i millor. Salut i... cervesa... artesana!