12 de desembre de 2012

FIRA DEL BOSC I DE LA TERRA - Vallgorguina - 24/11/12

Aprofitant que en Martí està radiant i pletòric (que això no passa tots els caps de setmana, eh...) decidim arribar-nos fins a Vallgorguina, entre la Serra del Montnegre i la del Corredor, per a gaudir de la XVII Fira del Bosc i de la Terra.


L’entorn forestal de Vallgorguina ha estat capaç de preservar activitats i oficis relacionats amb el bosc i la terra: des de llenyataires i carboners a carreters i feixinaires. Tot i que la tecnologia ha anat arraconant a la majoria d’aquests artesans, la Fira s’encarrega de difondre, anualment, com es treballava al bosc i a la pagesia només un parell de generacions enrere.

El cotxe: oportunament estacionat davant del parc infantil. I uns quants metres més enllà, seguint els rètols i el degoteig creixent d’assistents, el camp de futbol de Vallgorguina, militant de mitja taula a la quarta divisió catalana. Força Vallgor!


Dins dels límits del camp municipal: productes artesans i gastronomia tradicional catalana es complementa amb demostracions en viu de cistellers, filadors, torners, fusters i terrissaires. Més enllà d’un dels gols, una de les activitats més concorregudes de la Fira: el xerrac de troncs o art de modelar manualment la llenya.



A tocar dels vestidors locals, l’anomenada Taverna de la Fira: torrades amb pernil, mongetes seques, brasa en directe i vi de la terra. Bé, això està bé, la teca és sagrada! I, per sorpresa meva, ja tocant a un dels còrners, actuació en directe del Trobador de Rovellons! Algú recorda la cançó ‘Jo sóc un freak’ difosa a través de l’APM? Doncs sí, aquell, el de la barretina, en solitari, amb la seva vestimenta habitual...


En Martí s’ho ha passat genial: ha recol·lectat pinyes (una afició que li ve de lluny...), ha après a munyir cabres (que sí, que sí, ho juro!), ha participat d’un taller d’elaboració de pa, i s'ha fet molt-molt amic d'un ase... (no Martí, no ve amb nosaltres a casa...).






I és clar, l'altre nen, el gros, també ha trobat el seu al·licient particular. Perquè la cervesa, artesana per descomptat, també està representada en aquesta Fira. M'ha sorprès el descobriment d'una nova cervesera, de Solsona: la Ninkasi. M'expliquen que el nom es deu a la deesa de la cervesa, segons la mitologia mesopotàmica... Incrèdol, ho he cercat per Internet i... és veritat. Aquests solsonencs han carregat l'estand amb ampolles (a dos euros i mig) de les varietats rossa i de blat. Uhm, no he tingut sort amb la rossa que m'ha acompanyat a casa... el pòsit de llevat que fermenta en ampolla i que s'hauria d'haver dipositat al fons de l'envàs s'ha escampat per tot l'interior i ha malbaratat el delicat procés de maduració. El resultat, tot i les reconegudes propietats del llevat, és un líquid que no oferiria al meu millor enemic. En canvi, amb els altres cervesers presents a la Fira, els Cap d'Ona, he tingut molta més sort. Provinents de la regió del Languedoc-Rosselló, al sud de França, ens brinden una àmplia gamma d'opcions. Ens decantem per la deliciosa Ambre: intensa, saborosament torrefacta.
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada