17 de gener de 2013

1a FIRA DE CERVESA ARTESANA DEL BARRI DE SANT ANTONI - 12/01/13


El que ha passat aquest dissabte segur que estava escrit en algun llibre de profecies salesianes, potser en l’ànima capriciosa del molt respectable Sant Joan Bosco. Sigui com sigui, la 1a Fira de cervesa artesana del barri de Sant Antoni ha estat el pretext oportú per a reagrupar, en un punt geoestratègic immillorable, tres fugitius de la congregació educativa que ens ha acollit durant onze anys!

En l’agonia de l’avinguda Mistral, entre Calàbria i Viladomat, s’han comprimit deu microcerveseres artesanes catalanes, amb els seus corresponents estands i, lògicament, amb els seus magnífics brevatges. La Penya Sant Antoni, encarregada de serigrafiar i distribuir els gots de la Fira, s’ha associat amb la cervesera hospitalenca Fort per a etiquetar (amb el logo blaugrana!) la refrescant American Pale Ale.


En barril, a més de l’APA que ofereixen en ampolla per a col·leccionistes, també serveixen la torrefacta Oatmeal Porter. Si el Xavi, com a bon culé, s’ha estrenat amb la primera jo ho faré amb aquesta altra cervesa: contundent, negra intensa, d’espuma persistent... plena de matisos. Les creacions d’aquests virtuosos de Fort sempre m’han entusiasmat... vagi per davant l’excel·lent Fort Motueka, una american pale ale de la serie Single Hop descoberta al 2D2Dspuma i que no oblidaré mai.


Cervesa en mà aprofitem per explicar-nos les novetats que, pel temps que fa que no ens veiem, ens ocuparan com a mínim una altra consumició. Així que amb el got buit suggereixo acostar-nos als omnipresents Zulogaarden (s’han perdut mai alguna Fira?) i a les seves últimes presentacions. Al taulell es mostren la Caganer 2012 i la Sang de Rabo de Drac, les dues en versió 70cl, i quatre ampolles en 33cl: la Galàxia Caníbal, la Brutal Horse, la Viernes 13 i la Víbria. Un ampli assortit que, en barril, es redueix a Víbria i, l’escollida, Brutal Horse: una delícia de creació recent dedicada, segons detalla l’etiqueta, als ‘jebis assassinats en l’assalt a l’ermita de Molins per un cavall’Una dedicatòria surrealista inspirada en algun capítol dels Simpson? O en alguna pel·lícula dels Coen? Probablement fruït d’una ressaca cervesera... Millor no preguntar...




I seguim parlant... que si en Martí s’ha fet molt gran, que si a la feina aguantem com podem, que si les retallades no han fet més que començar, que si encara podem córrer curses amb certa dignitat... Fins que, uups, toca repostar. A prop nostre, n’Isaac de Reptilian em convenç sense cap esforç amb la Quercus, una oak-aged smoked porter, que ja perseguia des de fa setmanes. A banda del seu regust fumat, molt dissimulat, l’atractiu principal d’aquesta nova recepta vendrellenca és els dos mesos d’envelliment en barrica de roure de vi blanc del penedès! En boca és molt subtil, d’equilibri perfecte. Una altra cervesa sensacional!  


Continuem amb la nostra posada al dia, cada vegada més distesa... Ens ha semblat veure Quim Monzó, veí il·lustre del barri, amb el seu posat impertèrrit, aparentment intractable, decidit a tastar alguna cervesa artesana. Coincidirem en la propera elecció? El menda ho té clar: la següent consumició serà la Glops d’Hivern. Diu el qui em serveix que es tracta d’una cervesa femenina, per això -afegeix- li encanta a la seva germana. Sempre he reconegut que les dones tenen una sensibilitat especial, molt fina, quasi irritable. I aquesta cervesa vermellosa d’estil winter honey ale, elaborada amb mel de romaní i romaní, ho confirma una vegada més. I és que dones i cervesa tenen bastant en comú: meravelles de la natura totes dues i, per descomptat, necessitats vitals per tots (o quasi tots...) els homes.


Han passat quasi dues hores des de la cervesa inaugural i l’Àlex, per fi, està a punt d’arribar. Per passar l’estona (ves quin remei...) el Xavi s’ha acostat sigil·losament a la carpa de Holzbrau (sí, els de la fusteria de l’Hospitalet). Els ullets, a aquestes hores carregats de llúpol, se li han enamorat de la Reservoir Hops, una amber ale de cos intens que vaig poder gaudir a la Fira del Poblenou de cerveses artesanes del passat juliol. Els permeto festejar en solitari mentre m’escapoleixo direcció Mediona, vull dir als incombustibles de Ales Agullons, que m’hipnotitzen amb l’aroma floral i cítric de l’Edgard pale ale. Satisfets amb l’aventura, tots dos, ens allunyem del perímetre cerveser per ( exactament en aquest ordre) anar al lavabo, menjar alguna coseta i esperar l’Àlex. 




Ens captura in fraganti algun fantasma del passat... no donaré més detalls. I, tant bon punt podem, ens desviem de nou cap als Zulo per a obsequiar l’Àlex amb la Brutal Horse que tant ens ha agradat fa una estona. Però, oh!, una conspiració contra nostra ens nega aquest barril (exhaurit!) si bé ens proposen la varietat Víbria. El Xavi i l’Àlex s’hi llencen (potser pels pits de l’etiqueta?), ignorant el que jo em temo: és una cervesa molt llupolitzada que li atribueix constants descàrregues amargants al paladar. Com suposava, no els ha agradat... 



Mentre ells reneguen de la seva consumició (home, no n’hi ha per tant...) m’acosto a Reptilian per a provar l’altre barril: no, l’Oktorepfest de blat tampoc, em refereixo a la Solstici d’Hivern. Wuauh! Una winter ale intensa (8,9%) aromatitzada subtilment amb canyella. Superior!

Compartir-la amb ells ha estat la meva perdició. Se m’han fotut quasi tot el got i, a sobre, es demanen un altra cadascun. Han quedat meravellats i els servirà per redimir-se de l’amargor de Víbria i, tenint en compte que són les quatre de la tarda, donar per clausurat el festival cerveser. Ooooohhhh...



Efectivament és hora de plegar. El meu tancament particular el dedicaré a la cervesera Espiga, a la torrada i lleugera bruna. Un final refrescant i ple d’aromes florals. Ostres, ara tinc un lapsus, em sembla que ja l’havia assaborida al Birrasana 2012... o no?

Una confessió, per acabar: dins la butxaca amago una ampolla de Zulo Galàxia Caníbal. Una recentíssima creació que, m’asseguren, es mereix un summa cum laude! M’enduc el preuat botí a casa esperant que el pronòstic sigui cert i objectiu. Ai, ai, ai, que quan les expectatives són tan altes... 



El que ocorre en els següents trenta minuts es defineix com a regressió temporal. Tres éssers esgarriats, vint anys després d’haver-se dispersat, amb símptomes de notable ingestió etílica, profanant el pati salesià sota la perplexa mirada de Sant Joan Bosco. Sense comentaris, només una foto com a testimoni:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada