La
diligència del reis ha estat, aquest any, excel·lent. Fins a sis ‘celebrities’
han emergit de la foscor del fons de la bossa, una a una, per a exhibir-se amb
orgull davant dels meus ulls.
L’envergadura
de l’ampolla, de 75 cl., ha propiciat que la primera en veure la llum hagi
estat la Zulogaarden Caganer 2012. La cervesa de temporada d’aquest hivern dels
del ‘zulo’ es presenta amb una nova il·lustració marca de la casa: un heavy caganer, amb barretina i salutació satànica,
evacuant una pinya salvatge de llúpol. Dins l’envàs es resguarda una winter ale
intensa i saborosa, molt apte per a caldejar
les baixes temperatures que s’atansen.
La
formació segueix amb una cervesa d’alta muntanya, la Inmortèla (‘flor de neu’ en aranès), elaborada a 1050 metres d’altitud. Nascuda a finals de 2011 a Casarilh (un poble de seixanta habitants!), té l’honor de ser la primera artesana de la Vall d’Aran. El seu cos contundent, quasi cremós, la converteix en el millor antídot
per lliurar-se del fred pirinenc.
En tercera posició, la microcervesera de Mollet del Vallès
Catalan Brewery, veïna de l’artesana Bior. La Paranoid Delirium és una de les
primeres creacions: complexa i amb maltes torrades, tipus ‘brown ale’. El ‘flying pig’
enforcat de l’etiqueta ens convida a deixar-nos seduir per la ‘craft beer revolution’; ho farem, amb
molt de gust!
Del
Vallès Oriental al Ripollès, concretament, a l’antiga masia del segle XVII La
Barricona: seu, des del 2010, dels Calavera. Ens recomanen beure aigua amb
moderació per a proposar-nos fins a quatre cerveses fixes, que anomenen ‘experiments marcians` o ‘anti quintos centenari’. Els reis d’Orient,
amb la saviesa dels veterans, han apostat per la Jingo, una amber ale de luxe:
vermella, densa i caramel·litzada. Però... saps qui és Jingo? És un crit des
del barri de Kreuzberg..., encara que si no el sents des d’on ets, no passa res...
Jingo ve a casa teva i et crida a cau d’orella... et xiuxiueja vida.
Amb l’As de Cors tenim la millor mà: una cervesa natural
artesana fundada l’any 2012 a
Montornès del Vallès. La benjamina del pack es reivindica amb una suau amargor compensada
amb matisos de blat. Properament, més cartes guanyadores, per a resoldre el pòquer:
l’As de Trèbols, de Piques i de Diamants. Alguns neixen amb sort, altres beuen
As de Cors.
I, tancant la comitiva, però amb el cap ben alt: la Krut Gold. A
qui sentencià allò de ‘real men drink
Krut’ afegiren ‘real women love men who
drink Krut’. Al passat Barcelona Beer Festival, al convent de Sant Agustí, vaig tastar una
joia daurada fermentada amb llevat de xampany..., autèntic elixir de la immortalitat: correcte,
la Krut Gold. Reassaborir-la serà un plaer, per descomptat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada