PORTES OBERTES A L’ESCOLA

En Martí ens ha convidat a la seva classe, la dels grills, per mostrar-nos tota la feina que han fet des de l’inici de curs.

Tant quan els deixem, pel matí, com quan els recollim, per la tarda, els pares mai passem de la porta d’entrada. Per això ens encanta rebre la invitació de portes obertes que, dos cops a l’any, serveixen per compartir amb els ‘inquilins habituals’ el avenços del dia a dia, in situ, allà on es produeixen.

I de la maneta d’en Martí descobrim el seu penjador, a resguard de les seves amiguetes Marina, Agnès i Bera. Allà on cada matí hi pengen l’abric i la motxilleta avui hi trobem el cap de rei que han estat preparant per dur a casa.

Damunt d’una taula hi ha tots els àlbums... i dins de cadascun d’ells el poema de Nadal que, mai quan se’ls demana sinó quan els dóna la gana, recitaran per a delícia del papa i la mama:

Us dic Bones Festes

perquè és la tradició,

però a mi el que més m’agrada

és donar-vos un... petó!

Continuem l’itinerari repassant les parets de l’aula on s’exposen racons fotogràfics que il·lustren els hàbits que treballen a classe: compartim les joguines, mantenim la classe endreçada, ens rentem la cara i les manetes, fem servir els coberts i el got...

Més enllà, les fotos d’un taller de gegants i capgrossos que, com a mínim, va servir per empastifar-se les mans a gust i embrutar-se la bata per tots costats.

I com la classe dels grills té accés directe al pati, les monitores han previst el racó meteorològic. La cartolina preveu un espai per a cada dia de la setmana i, entre tots, decideixen quin símbol enganxar-hi en funció del que observen per la finestra: un Sol, un núvol, un núvol amb pluja...

Per últim, l’espai nadalenc. A terra, el tió, que aniran alimentant fins que arribi el dia de fer-lo cagar; al prestatge, el pessebre, apte per a ser manipulat lliurement; i pel sostre, boletes de Nadal, amb els noms de cada nen i nena, acolorint l’espai.

Finalitzem la ruta amb la visita al tradicional pessebre dels més petits, al vestíbul de la classe dels pollets. Allà ens retrobem amb les monitores de l’any passat i parlant-parlant em fuig el pensament a una pregunta sense resposta: Quan s’ha fet gran en Martí? Sense adonar-nos en Martí ha après a caminar, a parlar, a relacionar-se... I nosaltres..., nosaltres estem aprenent també tantes coses al seu costat... Que sigui per molts anys!