22 de novembre de 2013

1a FIRA DE CERVESA ARTESANA A BEGUES - 09/11/13

On millor que a Begues,  bressol de la cervesa a Europa, per a celebrar una Fira de Cervesa Artesana? Aquesta localitat del Baix Llobregat, integrada al Parc Natural del Garraf, presumeix del jaciment arqueològic de Can Sadurní, on s’han trobat sediments propis de la cervesa al fons d’un recipient d’uns 5000 anys d’antiguitat. Així que d’allò dels orígens nòrdics de la cervesa (que si per Alemanya, o per Irlanda...) res de res! Reservem tots els reconeixements, per tant, a la remota comunitat agrícola que, assentada en territori beguetà, cultivava l’art cerveser...poca broma!


Com a debutants, avui, en mostres cerveseres artesanes no se’ls pot demanar més. El cartell és un luxe: La Font del Diable, Birres Ribbes, L’Espiga, Birrola, Molta Birra, Zulogaarden, La Gàrgola, Mataró Beer, Hope, Reptilian i Ales Agullons. Autèntics pesos pesats cervesers, plenament consolidats, s’han citat amb altres productors més novells però igualment prometedors. Fantàstica aposta!

En Martí m’ha obert camí sense voler apropant-se encuriosit a l’estand dels Molta Birra: mentre ell desxifra les lletres del mostrador, el menda s’ocupa d’analitzar la mercaderia provinent de la Bisbal d’Empordà. A veure: a una banda el barril de la Revolution IPA, i a l’altra l’Arrossa, acompanyada d’un diploma que la distingeix amb la ‘2013 Dublin Craft Beer Silver Medal’. Davant del dilema no vull menysprear el veredicte d’un jurat expert en aquests menesters, així que em decanto per la guardonada cervesa, resultat d’una barreja de blat i arròs Molí de Pals. No els calia el reclam d’una suggerent Marilyn Monroe a l’etiqueta de l’ampolla perquè la veritable estrella es troba en l’interior: refrescant, força llupolada i amb un subtil toc dolç que, intueixo, incorpora l’arròs... Els de Molta Birra s’han desmarcat d’allò que adverteix el cantautor bisbalenc Sanjosex: ‘als de la Bisbal tant se’ns en fot quedar bé com mal!’ per parir una cervesa original i infal·lible, que els fa quedar bé vagin on vagin.



De sobte sonen les gralles i apareix un tumult de camises verdes amb pantalons blancs. Són els Encantats (malnom històric que tenen els beguetans): la colla castellera local, amb poc més d’un any d’activitat. En Martí, com era d’esperar, ha quedat hipnotitzat no només per l’estridència grallera (a estones insofrible...), sinó també per la mecànica d’embolicamenta de les faixes a les cintures dels castellers.





Aprofito aquesta transició folklòrica per reomplir el got al fortí dels Zulogaarden. En la seva línia contundent, transgressora i reivindicativa i, sobretot, com a incondicionals del trash metal avui han punxat el barril homenatge a Jeff Hanneman, guitarrista d’Slayer mort recentment per una cirrosi relacionada amb la ingesta d’alcohol. La malaurada causa ha motivat una cervesa vermella, directa i alcohòlica, fermentada amb els solos caòtics i delirants del mestre Jeff. ‘Extreme beer for extreme music!’. 





Mentre l’exhibició castellera segueix, ara amb un pilar de quatre, m’interesso pel gènere que l’incombustible Isaac ens duu des d’El Vendrell. Destaca la Reptilian Ibuprofano, una divertida creació que no té res a veure amb l’habitual antiinflamatori tot i que també s’administri per via oral. El seu nom, intueixo, està inspirat en la extraordinària llupolització del brevatge (fins a 250 IBU’s!) i una generositat alcohòlica de 9,5º... Una deliciosa bogeria que, sorprenentment, també sedueix el paladar de la Lluïsa, habitualment més inclinat a la placidesa i suavitat d’una weizenbier...





El següent tast el brindarem a la salut dels homebrewers de Sant Pere de Ribes, els Birres Ribbes! Pensant en la carretera de tornada a casa, en particular dels nou quilòmetres de sinuosa carretera que ens separen de Gavà, triaré la Simconita, una American Pale Ale lleugera i refrescant, molt escumosa.




Quasi són les dues del migdia, bona hora per demanar un entrepà vegetal a la carpa de la manduca; diuen que beure sense menjar, granota fa... I amanirem aquest simulacre de dinar amb un últim tastet...no hi ha temps (ni fetge) per més. Dediquem la clausura cervesera als vilanovins de la Font del Diable, que sempre ens sorprenen amb receptes d’allò més interessants. En aquesta ocasió escollim una Fr’Hop (traduït: una fresh hop) elaborada amb llúpol acabadet de collir (‘encara belluga’, dirien a la peixateria...). Una cervesa suavíssima, molt equilibrada i poc amargant. 


Ens acomiadem de Begues, i de la bonica font d’obra de Camilo Riu que ha tingut entretingut en Martí durant l’últim quart d’hora..., per tornar cap a casa. A mitja baixada, però, ens aturarem a l’Ermita romànica de Bruguers, que just mirarem de reüll perquè el nostre objectiu serà un tallat a l’atapeït restaurant (on està la crisi?) annex a la capella... gaudint de les vistes del litoral del Baix Llobregat i rememorant aquella fantàstica excursió al ruïnós Castell d’Eramprunyà, delicadament encinglerat en l’estrep rocallós que s’aixeca damunt dels nostres caps, a més de quatre-cents metres d’alçada... Martí, espera’t un parell d’anys, que n’Arnau sigui un poquet més gran, i pujarem plegats fins allà dalt!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada