Sí, sí, tal i com pensava... No es tracta de cap teoria
conspiratòria, sinó d’una realitat que ha traspassat el famós videojoc d’arcade
dels anys vuitanta per a instal·lar-se, entre molts altres indrets, al barri de
Gràcia de Barcelona!
Qui no recorda aquells aliens en forma de calamar, cranc i pop que havíem d’eliminar, abans no ens abordessin, disparant amb encert i protegint-nos en valuosos escuts terrestres? Space Invaders es convertí en un vici capaç de distreure a tota una generació que perseguia l’orgull de poder registrar les
inicials del propi nom al Hi-Score de la màquina. En realitat, una ludopatia innocent i
estival que, a ritme incessant de joystick i cops als botons de colors, convertiria
aquest simple ‘matamarcianets’ en un èxit absolut (fins al punt que a Japó, el
seu país d’origen, el govern va haver de quadruplicar la producció de monedes
de yen degut a l’escassetat que el joc provocava!).
Doncs bé, aquella febre vuitantera ha tornat sigilosament,
abandonant una existència virtual ja remota i manifestant-se en edificis d’arreu
del món. Els minimosaics de ceràmica i pintura (rèpliques dels invasors del mític
videojoc) estratègicament incrustats en façanes representen una nova forma d’expressió
artística batejada com a ‘invasió urbana’. La conquesta, que es perpetra en cada
atac amb èxit, permet dibuixar un mapamundi amb totes les zones envaïdes.
 |
| http://www.space-invaders.com/ |
De l’autor d’aquesta invasió se’n sap ben poca cosa; només
que es tracta d’un misteriós artista francès, encobert sota el pseudònim
Invader (poca broma, que té una entrada al wikipedia!). Començà la seva
ocupació a Paris, l’any 1998, i (qui sap en quin moment i per quina raó) va
triar la ciutat de Barcelona per deixar la seva empremta, amb un total de
disset invasors!
 |
| Invader |
Invader reconeix la il·legalitat dels seus originals atacs,
tot i que es desmarca del vandalisme amb l’argument que les seves ceràmiques són
un regal per la ciutat i que, en qualsevol cas, no malmeten l’espai urbà. Fins
ara, la majoria dels seus invasors es resisteixen a desaparèixer i només al
barri de Gràcia n’he localitzat nou!
El primer Space Invader que vaig caçar, sense pretendre-ho, es
troba a la plaça del Nord. Es tracta d’un simpàtic alien de color blau, model 'runner', que sembla vigilar l’entrada i sortida dels alumnes a La Salle. Qui
sap?, potser informa a la Inspecció d’Ensenyament en relació a l’absentisme
escolar... Nanos, esteu avisats, aneu alerta!
Vaig sorprendre un altre runner, probablement parent del
primer, a la plaça del Diamant. No estic segur de si pretén uns noodles amb
tofu i salsa char-siu del concorregut Àsia amb Gràcia que hi ha uns metres més
enllà o, qui sap?, si vol visitar el refugi antiaeri (un dels més grans de
Barcelona!) que, a dotze metres sota terra, s’estén pel subsòl de la plaça. A
dia d’avui segueix allà, dubitatiu...
Els dies que segueixen són un divertiment: es tracta d’aixecar
el cap i, amb una mica d’intuïció, encertar l’amagatall d’altres invasors. La
ubicació dels mosaics ha de respondre a algun criteri, potser estètic, potser
estratègic o conceptual, però en cap cas aleatori. El primer patró en què penso
és en espais públics molt freqüentats, llocs de pas i de trobada, amb bona
visibilitat: què tal les places de Gràcia?
Bingo! A la plaça per excel·lència, a la Virreina, n’hi ha
prou amb revisar les cantonades. Damunt del privilegiat Terra Bar he capturat un
inesperat batalló en formació dos per dos, multicolor, espècie mutant dels 'octopus' originals, encantats amb la distensió dels qui s’atreveixen asseure’s a la
prohibitiva terrassa.
Segueixo amb el singular periple per les places de Gràcia i, és
clar, un ‘Atari 2600’
de color groc m’espera sota la creu de la farmàcia de la plaça de Rovira. És l’invader
identificat més proper a casa nostra i, tot i que hi passem diàriament, mai s’havia manifestat. Benvingut al barri!
Em desvio
dels recorreguts habituals per a apropar-me a una de les places més nocturna i
sorollosa de Barcelona, en eterna i irreconciliable baralla amb el dret al
descans dels veïns que hi viuen: em refereixo a la plaça del Sol, o del ‘botellón’
pels més noctàmbuls... I quin millor lloc per refugiar aquest invasor alienígena
que a la confluència de la plaça del Sol amb el carrer del Planeta! Em temo que
el visitant es troba en vies d’extinció, una rara avis de gracioses antenetes i
vigoroses pinces.
Vinga, explorem més places! Provaré amb la de Joanic...a
veure...en aquesta cantonada no, en aquella tampoc..., aquí estan!: tres espècimens
de la varietat 'albinos', de penetrants ulls blancs. No hi ha dubte del seu interès
pels destil·lats que acull la captivant bodega Verema i Collita; i en especial,
per l’oferta de la perfumada i distingida ginebra escocesa Hendrick’s. A la
vostra salut!
Ara la cosa es complica una mica: exhaurides ja les places
del barri, desviaré l’atenció cap a espais o racons emblemàtics o especialment
transitats. I, amb aquest canvi de rumb, torno a fer diana! A l’epicentre
gracienc, l’invasor més cinèfil manté pacientment l’esperança d’una programació
més comercial...a les portes de l’insubornable cinema Verdi. Solitari i
innocent, no goso llevar-li la il·lusió...
I si provés amb l’estació de metro de Fontana? Sens dubte un
altre punt calent del barri, sempre carregat de gent que va, o ve, o espera... La
línia, quasi centenària, forma part del primer ferrocarril metropolità de
Barcelona i representa la terminal principal d’accés en transport públic al
barri de Gràcia (amb el consentiment de la veïna Joanic). El nostre convidat extraterrestre
es protegeix damunt d’una cornisa bastida amb artilleria anticoloms, com pressentint
que el nom de la farmàcia és tota una premonició.
Donant
voltes per aquí i per allà, escodrinyant racons inimaginables, encara n’he
trobat un altre. I d’aquest n’estic especialment orgullós, no tant pel lloc on
es troba sinó per la rellevància que té. Es tracta, ni més ni menys, de l’Enterprise
dels benvolguts invasors (la Millenium Falcon pels més Jedis...), la nau
interestel·lar que va decidir aterrar al nostre barri. La tripulació va
desembarcar al carrer de Torrijos, just davant del mercat de l’Abaceria Central,
presumiblement per avituallar la seva propera expedició i carregar combustible. 'Que la Força els acompanyi!'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada