7 de novembre de 2013

'BEWARE THE INVASION'...

Sí, sí, tal i com pensava... No es tracta de cap teoria conspiratòria, sinó d’una realitat que ha traspassat el famós videojoc d’arcade dels anys vuitanta per a instal·lar-se, entre molts altres indrets, al barri de Gràcia de Barcelona!


Qui no recorda aquells aliens en forma de calamar, cranc i pop que havíem d’eliminar, abans no ens abordessin, disparant amb encert i protegint-nos en valuosos escuts terrestres? Space Invaders es convertí en un vici capaç de distreure a tota una generació que perseguia l’orgull de poder registrar les inicials del propi nom al Hi-Score de la màquina. En realitat, una ludopatia innocent i estival que, a ritme incessant de joystick i cops als botons de colors, convertiria aquest simple ‘matamarcianets’ en un èxit absolut (fins al punt que a Japó, el seu país d’origen, el govern va haver de quadruplicar la producció de monedes de yen degut a l’escassetat que el joc provocava!).


Doncs bé, aquella febre vuitantera ha tornat sigilosament, abandonant una existència virtual ja remota i manifestant-se en edificis d’arreu del món. Els minimosaics de ceràmica i pintura (rèpliques dels invasors del mític videojoc) estratègicament incrustats en façanes representen una nova forma d’expressió artística batejada com a ‘invasió urbana’. La conquesta, que es perpetra en cada atac amb èxit, permet dibuixar un mapamundi amb totes les zones envaïdes.

http://www.space-invaders.com/

De l’autor d’aquesta invasió se’n sap ben poca cosa; només que es tracta d’un misteriós artista francès, encobert sota el pseudònim Invader (poca broma, que té una entrada al wikipedia!). Començà la seva ocupació a Paris, l’any 1998, i (qui sap en quin moment i per quina raó) va triar la ciutat de Barcelona per deixar la seva empremta, amb un total de disset invasors!

Invader


Invader reconeix la il·legalitat dels seus originals atacs, tot i que es desmarca del vandalisme amb l’argument que les seves ceràmiques són un regal per la ciutat i que, en qualsevol cas, no malmeten l’espai urbà. Fins ara, la majoria dels seus invasors es resisteixen a desaparèixer i només al barri de Gràcia n’he localitzat nou!

El primer Space Invader que vaig caçar, sense pretendre-ho, es troba a la plaça del Nord. Es tracta d’un simpàtic alien de color blau, model 'runner', que sembla vigilar l’entrada i sortida dels alumnes a La Salle. Qui sap?, potser informa a la Inspecció d’Ensenyament en relació a l’absentisme escolar... Nanos, esteu avisats, aneu alerta!





Vaig sorprendre un altre runner, probablement parent del primer, a la plaça del Diamant. No estic segur de si pretén uns noodles amb tofu i salsa char-siu del concorregut Àsia amb Gràcia que hi ha uns metres més enllà o, qui sap?, si vol visitar el refugi antiaeri (un dels més grans de Barcelona!) que, a dotze metres sota terra, s’estén pel subsòl de la plaça. A dia d’avui segueix allà, dubitatiu...


Els dies que segueixen són un divertiment: es tracta d’aixecar el cap i, amb una mica d’intuïció, encertar l’amagatall d’altres invasors. La ubicació dels mosaics ha de respondre a algun criteri, potser estètic, potser estratègic o conceptual, però en cap cas aleatori. El primer patró en què penso és en espais públics molt freqüentats, llocs de pas i de trobada, amb bona visibilitat: què tal les places de Gràcia?


Bingo! A la plaça per excel·lència, a la Virreina, n’hi ha prou amb revisar les cantonades. Damunt del privilegiat Terra Bar he capturat un inesperat batalló en formació dos per dos, multicolor, espècie mutant dels 'octopus' originals, encantats amb la distensió dels qui s’atreveixen asseure’s a la prohibitiva terrassa. 





Segueixo amb el singular periple per les places de Gràcia i, és clar, un ‘Atari 2600’ de color groc m’espera sota la creu de la farmàcia de la plaça de Rovira. És l’invader identificat més proper a casa nostra i, tot i que hi passem diàriament, mai s’havia manifestat. Benvingut al barri!


Em desvio dels recorreguts habituals per a apropar-me a una de les places més nocturna i sorollosa de Barcelona, en eterna i irreconciliable baralla amb el dret al descans dels veïns que hi viuen: em refereixo a la plaça del Sol, o del ‘botellón’ pels més noctàmbuls... I quin millor lloc per refugiar aquest invasor alienígena que a la confluència de la plaça del Sol amb el carrer del Planeta! Em temo que el visitant es troba en vies d’extinció, una rara avis de gracioses antenetes i vigoroses pinces.



Vinga, explorem més places! Provaré amb la de Joanic...a veure...en aquesta cantonada no, en aquella tampoc..., aquí estan!: tres espècimens de la varietat 'albinos', de penetrants ulls blancs. No hi ha dubte del seu interès pels destil·lats que acull la captivant bodega Verema i Collita; i en especial, per l’oferta de la perfumada i distingida ginebra escocesa Hendrick’s. A la vostra salut!


Ara la cosa es complica una mica: exhaurides ja les places del barri, desviaré l’atenció cap a espais o racons emblemàtics o especialment transitats. I, amb aquest canvi de rumb, torno a fer diana! A l’epicentre gracienc, l’invasor més cinèfil manté pacientment l’esperança d’una programació més comercial...a les portes de l’insubornable cinema Verdi. Solitari i innocent, no goso llevar-li la il·lusió...


I si provés amb l’estació de metro de Fontana? Sens dubte un altre punt calent del barri, sempre carregat de gent que va, o ve, o espera... La línia, quasi centenària, forma part del primer ferrocarril metropolità de Barcelona i representa la terminal principal d’accés en transport públic al barri de Gràcia (amb el consentiment de la veïna Joanic). El nostre convidat extraterrestre es protegeix damunt d’una cornisa bastida amb artilleria anticoloms, com pressentint que el nom de la farmàcia és tota una premonició.


Donant voltes per aquí i per allà, escodrinyant racons inimaginables, encara n’he trobat un altre. I d’aquest n’estic especialment orgullós, no tant pel lloc on es troba sinó per la rellevància que té. Es tracta, ni més ni menys, de l’Enterprise dels benvolguts invasors (la Millenium Falcon pels més Jedis...), la nau interestel·lar que va decidir aterrar al nostre barri. La tripulació va desembarcar al carrer de Torrijos, just davant del mercat de l’Abaceria Central, presumiblement per avituallar la seva propera expedició i carregar combustible. 'Que la Força els acompanyi!'



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada