23 d’octubre de 2013

REINTERPRETANT EL CODI DE CIRCULACIÓ

Tant sorpresos com un servidor, el dia que baixava amb la moto pel carrer Torrent de les Flors, es deuen quedar els qui un moment o altre s’han topat amb uns dels insòlits senyals de trànsit escampats aleatòriament pel barri de Gràcia. Des que els vaig descobrir n’he caçat uns quants, la majoria concentrats als voltants de la plaça Rovira, en una divertida gimcana del que es coneix popularment com a street art.



Es tracta, ni més ni menys, d’intervencions artístiques urbanes que sorgeixen en un brevíssim període de temps, i que s’estenen com una taca d’oli per diverses ciutats europees. Els autors d’aquestes manifestacions consideren restrictiva la rigidesa i formalitat de les galeries d’art convencionals i, per això, tot i arriscar-se a implacables multes per part dels ajuntaments afectats, ofereixen les seves obres als vianants o conductors ocasionals. Sostenen que l’art, en el seu concepte més genèric, no sempre ha d’estar més enllà de la porta d’aquell museu o d’aquesta exposició sinó que també es mereix l’espontaneïtat, tant d’espais com d’espectadors, que permet aquesta tendència artística.



El pintor i escultor francès Clet Abraham s’ha decidit aquesta vegada per l’encís dels carrers de Gràcia per a tunejar subtilment una dotzena (que jo hagi capturat...) de senyals de trànsit. L’enginy i l’habilitat en cadascuna de les mutacions, això no ho discutirà ningú, és evident. Sense pretendre dificultar-ne la legibilitat, no és gratuït el fet que hagi triat majoritàriament senyals restrictius per a expressar-se artísticament. 



És clar, el debat està servit. A una banda els més progressistes aprofiten per reivindicar la llibertat d’expressió i el benefici d’una proposta artística original, atrevida i provocativa, i a l’altra, els qui lluiten contra el vandalisme i la destrucció dels béns públics. En qualsevol cas, l’Ajuntament de Barcelona a dia d’avui encara no ha retirat ni les enganxines ni les pintades (i ja fa més de tres mesos que hi són...), la qual cosa fa pensar que o bé que ningú ha gosat denunciar-ho o bé, i això és el més probable, que no estan segurs de quina mesura prendre. La creuada municipal contra la pràctica nocturna i clandestina del graffiti, per exemple, està evolucionant cap a un acostament en polítiques de legalitat en determinats espais i circumstàncies. La línia vermella (sancionadora) no sempre està prou definida i, sigui com sigui, s’hauria d’anar reajustant constantment, tal i com ho fa la pròpia societat, però això ja depèn del color del polític de torn...




Per cert, s’estan infiltrant silenciosament a Gràcia uns invasors... Ja n’he vist uns quants, amagats per les cantonades... Esbrinaré realment qui són, d’on venen i per què... i els dedicaré el proper post!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada