27 de gener de 2014

NADAL A PORT AVENTURA (2) Far West – México – China


FAR WEST


Només creuar l’exclusiva entrada al Parc (tarja d’admissió en mà) ens aborda una de les atraccions més clàssiques i imprescindibles, els cavallets de tota la vida modernitzats amb el nom de Carousel. Autèntica amfitriona per als més petits, que repetiran sense decaïment: ara a llom d’un cavall salvatge, o d’un indomable búfal, i després dins d’una majestuosa carrossa. Voltes i més voltes, al ritme d’una cadència somnolent, que els adults suportem per nostàlgia i respecte a una atracció encantadora, sobretot de nit...






En aquest racó del poblat de Penitence s’aixequen estratègicament disseminades unes casetes de fusta que, pagament addicional, posen a prova l’habilitat (i insistència) dels més vulnerables a base de reptes d’aparença senzilla però que, a l'hora de la veritat, donen molt poques alegries. Sigui com sigui, alguns no han pogut evitar el desafiament: en Martí, amb tota la sort de cara, ha pescat un simpàtic brau boxejador (es nota la influència de la padrina...), i la Lluïsa ha apostat al cavall número cinc, molt formós però no prou ràpid (curiosament, el genet francès guanyador li ha regalat el premi a en Martí, quin detall!). 





Ens encanta l’ambientació i recreació de l’àrea del Far West, insuperable! Passegem amb molt de gust entre abeuradors de cavalls, diligències abandonades, la temible forca d’execució, l’església i l’escola del poblat, el cementiri (degudament profanat), l’estació de ferrocarril i, en definitiva, la resta d’habituals del llunyà Oest, on destaca el mític Saloon, punt de trobada de vaquers i borratxos malcarats assidus al whisky i amb ànim de revenja i de jugadors de pòquer tan ansiosos per fer trampes com per beneficiar-se qualsevol de les ballarines de cancan.








La música country sona a tothora i en qualsevol racó (sí, també als lavabos!), tot i que no hi falten divertits espectacles musicals de carrer... El menda ha aprofitat que tenim el Parc quasi en exclusiva per a, en un moment de distracció, llançar-se pels Grand Canyon Rapids a bord d’un pneumàtic;  provocació replicada per la Lluïsa amb una escapada a les vagonetes de l’Stampida... I quan tothom esperava creuar-se amb el Gary Cooper de torn... sorpresa!: l’Elmo i el monstre de les galetes (ara he descobert que es diu Triky!) molt disposats als fotògrafs... ah! i la peculiar Betty Boop (de qui en Martí no té ni idea, i nosaltres quasi tampoc...en realitat, què hi pinta aquí?).








Poca broma que en aquesta àrea en Martí s’ha estrenat en la conducció d’un autoxoc amb forma de búfal! El Buffalo Rodeo, tot i estar adaptat als més petits, permet mostrar les habilitats en la doma del búfal per tal d’esquivar les envestides dels altres menuts cowboys. Ha sortit il·lusionat i orgullós d’aquesta experiència iniciàtica tot i que necessita moltes més hores de pràctiques: o premia el pedal per moure el búfal o movia el volant, les dues coses no! Així que el búfal d’en Martí... ni desbocat ni ràpid, més aviat dòcil com un xai...



MEXICO


La subtil transició entre el Far West i México està ocupada per una concorreguda pista de gel. Més enllà comencem a intuir una vegetació selvàtica que res té a veure amb els cactus que proliferaven al poblat de Penitence. Una ambientació colonial i una alegre sintonia de ranxeres ens dóna la benvinguda a una nova àrea temàtica on s’aixeca una espectacular torre asteca, l'Hurakan Kondor, visible des de qualsevol punt del Parc. M’he pres la llicència d’invocar en solitari al Déu Hurakan amb el ritual del sacrifici de lentíssima ascensió (a cent metres d’alçada!) i caiguda lliure a les profunditats del Temple Kondor... El pessigolleig a la panxa durant la pujada és inevitable, les vistes des del cim són més que espectaculars i el descens és simplement vertiginós.


Entre tantes referències nadalenques (arbres fets amb caixes de regals, enormes boles de colors, simpàtics ninots de neu...) s’amaga un nou recinte: el Secreto de los Mayas. Es tracta d’un inesperat i divertidíssim laberint de miralls, ple d’il·lusions òptiques, terres giratoris i altres efectes de llum i colors que provoquen una desorientació total... La disposició dels miralls ens confon i és impossible saber si el camí segueix per un costat o per l’altre, o no segueix!, excepte que estenguem els braços i usem les mans per evitar estampar-nos-hi de ple (ahhh..., es resol el misteri dels guants de plàstic que ens han fet posar abans d’entrar...). En Martí, que ha encapçalat l’expedició guiant-la fins la sortida, s’ho ha passat genial!




També hem visitat el Gran Teatro Maya (que es transforma en Imperial si s’accedeix des de la Xina...) per contemplar còmodament un espectacle prometedor, a base d’acrobàcies i actuacions musicals. Poca broma: ens trobem al teatre més gran de la província de Tarragona, amb un aforament de 1140 persones! Tot i l’espectacularitat de la posada en escena i la potència decibèlica del show, en Martí s’ha quedat fregit en la penombra d’una de les butaques de platea, aix...


I deu ser que l’excitació el supera, o que l’ambientació mexicana li provoca somnolència, perquè en Martí ha tornat a tancar els ulls a la immensa plaça colonial del restaurant La Cantina, ignorant les cançons tradicionals que amb mestria i bon gust interpreten els mariachis des de l’escenari. M’encanten els frijoles, els chiles jalapeños, els nachos amb guacamole... i la força de les trompetes i dels violins que ressonen en aquest espectacle!  





Enmig d’aquestes terres exòtiques també s’amaguen uns simpàtics cavalls mexicans, Los Potrillos!, que tot i la fama d’entremaliats mostren plàcidament el seu territori als més petits de la casa. En Martí, ben subjectat a les regnes del cavall i en companyia de la mama, ha fet dues voltes al circuit, o tres, o quatre... Vaja, tot un èxit!


I abans de viatjar cap a la Xina ens endinsarem per la drecera d’un recòndit bosc que ens durà fins, atenció!, la casa del Pare Noel! Wuauh, èxtasi total! A El Bosque Encantado (el criteri lingüístic està molt definit: tot en castellà...) farem la cua més llarga de la nostra estada a Port Aventura: quaranta minuts! El recorregut, en petits grups de deu o dotze persones, ens mostra racons plens de màgia on fullets, mags i fades ens expliquen la història d’un petit cascavell que s’ha de fer arribar a un destinatari molt especial... (en Martí i una altra nena en seran els portadors!). Un reclam nadalenc excel·lent per als més petits i un escurabutxaques encobert per als pares, que seran xantatjats emocionalment amb una moníssima foto del seu fill assegudet damunt del Pare Noel pel mòdic preu de quinze euros... Quins pares no s’endurien aquest inoblidable record? Nosaltres!



CHINA

Fem un salt (dos girs a l’esquerra...) i cap a la Xina imperial! Probablement l’àrea temàtica més extensa i, potser per antipatia nipona, avorrida de tot el Parc. I això que atractius no li falten... El colossal Shambhala ridiculitza un Dragon Khan que un dia fou l’atracció més emblemàtica i icònica de Port Aventura. Un servidor ha certificat la musculatura d’una i altra muntanya russa i... no hi ha color! La vermelleta, perdoneu-me el diminutiu, ha quedat desbancada a una categoria molt inferior, quasi infantil, si no fos per l’estètica dels seus loopings i la nostàlgia d’una glòria (que ningú discuteix) passada. El millor de tot: l’espectacle de nusos entre les dues estructures, des de la pròpia base, amb la sonoritat de les vagonetes i els xiscles alliberadors dels ocupants; absolutament fantàstic!



Ai, el recurs d’un tram de la muralla Xina, previsible però efectiu, ens obsequia amb les millors panoràmiques (a peu) del Parc. No puc ni imaginar-me la descomunal muralla original, que s’estén més de 6000 quilòmetres i és visible (serà una llegenda urbana?) des de la Lluna! 


Una àrea infantil, totalment invisible pels visitants sense nens, ens sorprèn més enllà de la Muralla... Un majestuós drac presideix una atracció plena de ponts, xarxes d’escalada i divertits tobogans multicolors. A més, custodia dues atraccions per als més petits..., tot molt oriental, és clar: uns simpàtics dragonets d’ullals ben esmolats i uns globus voladors patrocinats per l’empresa Chupa Chups (morterada que deuen haver pagat...).





Els qui es maregin amb facilitat no cal ni que s’acostin a les Tea Cups, unes enormes tasses de te que giren al ritme de la música xinesa. No són de porcellana, podem estar tranquils... així que si girem amb força el volant central encara podem girar més ràpid i donar més voltes! Un centrifugat digestiu de primera... 




NADAL A PORT AVENTURA (3)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada