6 de febrer de 2014

28a MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS - 02/02/14 - Sub1h40'

Tornem-hi: a passar fred i a córrer, exactament en aquest ordre. Deu ser que l’alcalde Trias ens premia amb la calefacció encesa pels carrers fins a mig matí, també en diumenge, perquè en el moment en què poses un peu fora de límit interurbà comencen a sucumbir les falanges de les mans i dels peus, indistintament, per congelació.

Avui tremolarem, literalment, a Granollers, capital de la comarca del Vallès Oriental, on es disputa (segons pretencioses declaracions dels propis organitzadors) la Festa Major de l’Atletisme Català o millor, per a la majoria de participants, la 28a Mitja Marató de Granollers.
 

M’he pres la llicència d’incorporar-me als més de 14000 corredors inscrits tot i no disposar de dorsal ni samarreta oficial. Sóc un infiltrat, de totes totes, que s’esmunyirà entre la multitud amb la satisfacció d’estalviar-me els vint-i-cinc euros de recapte, amb l’única restricció (a banda de la bossa del corredor) d’uns controls de pas que no detectaran el meu xip, ooooohhhhhh...



Ara que ja he descobert que el secret de la felicitat es diu antelació, aparquem el cotxe a l’estil dia de Reis o jornada de Champions a can Barça: damunt l’acera, entre arbres, damunt la gespa, com tants altres ja han fet... L’ordre del dia, que es preveu molt serè malgrat els escassos cinc graus de temperatura, segueix amb una rutinària inspecció dels punts de sortida i arribada, i d’una pasta afegida a l’esmorzar que ja he pres a casa en algun bar de la zona (lavabo inclòs...).





A cinc minuts de les onze, quan ja no hi ha més remei que treure’m l’última màniga llarga que em cobreix, m’acosto al primer calaix de sortida, on destaquen dos atletes internacionals: l’ugandès Stephen Kiprotich (campió olímpic de Marató als Jocs de Londres de 2012) i el kenià Wilson Kipsang (nou rècord mundial de Marató a Berlín el passat setembre amb un temps de 2h03’23’’!). Em dono el gust de veure’ls passar, conscient que pertanyen a una altra galàxia. Al cap d’uns tres minuts sento el tret de sortida del següent calaix, i m’afegeixo a aquesta onada de corredors obligat per un fred que em consumeix. Som-hi, la Mitja ja ha començat!

El recorregut es pot resumir en: onze quilòmetres de pujada (fins a La Garriga) i els deu restants de baixada (fins al Palau d’Esports de Granollers, feu del poderós club d’handbol Fraikin Granollers). Per tant, seny en el primer segment i cames en el segon!




L’ascens inicial, suau però continu, ens allunya del nucli històric granollerí per una amplíssima i llarga avinguda de quatre carrils que ens estalviaran els cops de colze i els entrebancs d’altres curses amb girs immediats o transicions a carrers massa estrets. Si el traçat, per tant, és d’excel·lent, l’animació és de matrícula d’honor. Si hi sumem la implicació i l’entusiasme dels veïns (extraordinària), i la disposició dels nombrosos voluntaris (insuperable), el resultat final és perfecte. Ara entenc per què aquesta Mitja ha estat escollida com la millor de Catalunya..., mèrits no li falten!


Arribats a Les Franqueses del Vallès ens desviem cap al Polígon Industrial Pla de Llerona. Així, entre fàbriques i naus, quasi sense adonar-nos, ja haurem fulminat els primers cinc quilòmetres. I seguim pujant, sobrepassant el primer dels avituallaments, directes cap a La Garriga. Descobrim un entorn rural i natural fantàstic, que ressegueix el riu Congost per un passeig que avui robem (només per una estona) a ciclistes o altres corredors habituals d’aquest vial de lleure.

El poble de La Garriga, subtilment preservat per la C-17, ha sabut conservar un aroma i un ritme típicament rural on, més que enlloc, hem captat l’orgull i el fervor d’un veïnat abocat al carrer, rendit al pas d’una Cursa que forma part del patrimoni del municipi. L’enuig d’un empedrat molest (antic camí ral medieval que ens condueix fins a l’església de Sant Esteve) es veu de sobres compensat per la passió que es respira en aquest tram: crits, aplaudiments, pancartes, botzines... Segur que a alguns ens ha aparegut la seqüència de Marco Pantani a la ronda francesa, escalant el mític Alpe d’Huez, amb l’alè dels milers d’aficionats empenyent-lo cap al cim.

Hem creuat l’equador de la Mitja Marató. Ara tot serà baixada, excepte alguna curta pendent que haurem de tractar amb cautela. Em crida l’atenció el tram que coincideix amb el Passeig de La Garriga, ple de grans torres que la burgesia barcelonina envaí a finals del segle XIX. Un espai històric, molt tranquil i agradable, tot i la marabunta que avui l’ocupa.

I en aquest darrer tram, tot i el patiment que acumulen ja les cames, un detall insòlit que em fa somriure i que demostra el bon gust i la delicadesa organitzativa: un cartell que reclama ‘no llenceu ampolles al torrent’. La perfecció s’amaga en aquells detalls minúsculs, encara que obvis, i desmarquen la Mitja de Granollers de tantes altres curses espargides pel calendari.

A quatre quilòmetres pel final podria abandonar una síndria damunt l’asfalt i, en algun moment, creuaria rodolant la línia de meta. Aquí em trobo, en la llarguíssima recta que m’acompanyarà en descens fins al quilòmetre 21,097... Quantes petites manetes hauré tocat en aquest divertit al·licient infantil d’oferir la mà als corredors? M’encanta... i si amb el petit gest a algun d’aquests nens i nenes se’ls desperta la curiositat per a iniciar-se en les curses... serà genial!

Aix, foto malaurada de la meva mare a la recta final per culpa d’una senyora que m’ha tapat just en el moment... però que ja ha rebut la reprimenda oportuna (o no coneixeu a la meva mare? ufff...).




Passo pel costat del cronòmetre oficial a un temps d’1h41’50’’. El temps real? Hauria de descomptar el marge que l’organització ha previst entre el primer grup de sortida i el segon (on jo m’he incorporat); calculo que han estat uns tres minuts... Una Mitja Marató (ja ho havia dit, oi?), excel·lent!





Però, deixem-ho ben clar, aquesta Cursa no havia de dilucidar la meva participació, o no, a la Marató de Barcelona d’enguany? Aquella cantarella de ‘segons com em vegi a Granollers...’, ‘en funció de les sensacions que tingui a Granollers...’ Doncs bé, certament, la decisió ja està presa:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada