25 de juliol de 2014

ANEM AL TIBIDABO! - 19/07/14


N’Arnau s’estrena, en Martí repeteix. No ens caldrà fer la gran matinada perquè fins les 11 del matí les portes estan tancades... Avui anem al Parc d’Atraccions del Tibidabo!, per gentilesa d’una promoció d’El Periódico que ens estalvia els 28,50 euros que val l’entrada d’adult (una vergonya que, mentre el seny m’ho permeti, mai pagaré).

A més de cinc-cents metres d’alçada, l’esplanada superior del Parc destaca pel majestuós Temple del Sagrat Cor del Tibidabo, una monumental església coronada amb l’estàtua de Crist, visible des de gran part de Barcelona. La panoràmica, des d’aquesta balconada és, simplement, meravellosa.





L’encant natural (forestal en alguns racons) del Parc és innegable, i una certa atmosfera romàntica és ben latent, per gust dels nostàlgics visitants d’altres èpoques (s’inaugurà el 1901!). La comunió d’atraccions emblemàtiques, com la Talaia o l’Avió, amb les forçoses incorporacions és, com a mínim, desconcertant.


No goso a dir que estigui desfasat, a jutjar per l’afluència notable de famílies, però sí que pateix d’una lenta agonia només pal·liable amb (impossibles) injeccions econòmiques. A més, la morfologia de l’àrea on reposa el Parc, a la falda de Collserola, determina la dissort d’unes atraccions que es disseminen com poden per fins a sis nivells (connectats per incòmodes i inevitables rampes i escales).


Però, deixem-ho clar, a ulls d’un nen la diversió està garantida. Així que, pulsereta de color al canell, i a l’abordatge!

El Carrousel, un clàssic que no pot faltar...:



Al Camí del Cel les atraccions per als més menuts:







I un divertit Parc d'Aventures, integrat amb encert al bosc:






A bord dels drakkars Vikings hem intentat mullar a la mama i n'Arnau:



El Castell Misteriós, un castell medieval encantat ple de sorpreses i efectes sonors, encara és massa misteriós...:


Un altre clàssic ideal per a marejar-se, els Globus:



Velocitat i emoció al tren de l'Oest americà. Massa salvatge per en Martí... 'papa, quan s'acaba?':


La muntanya russa més infantil, envoltats de pingüins, un ós polar i un iglú, a bord d'unes simpàtiques foques d'Alaska:



No ha tocat els núvols però ho ha intentat saltant damunts dels Llits Elàstics:


Els autos de xoc més dòcils, els Zoochock, encara que no sigui fàcil prémer el pedal amb el peu i girar el volant alhora...:


Al laberint dels Miramiralls ens ho hem passat molt bé... hem trobat la sortida i hem rigut amb les boges transformacions dels nostres cossos:




A la plaça dels Somnis algú ha perdut algunes fitxes de dòmino i un parell de daus gegants:





Una visita fantàstica que, avui dissabte, podríem allargar fins les 23 hores (wuauh!) si no fos per la calor que hem patit, el cansament acumulat i, sobretot, per la febreta que arrossega en Martí des de fa uns quants dies... Hi tornarem, segur!, l'estiu vinent n'Arnau ja tindrà dos anys, en Martí quatre i mig..., ho gaudiran més i millor!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada