17 de juliol del 2014

3A FIRA DEL POBLENOU DE CERVESES ARTESANES - 11 a 13 juliol de 2014


En només tres edicions els organitzadors de la Fira delPoblenou de Cerveses Artesanes ja han assaborit l’excel·lència. Puntuals a la cita cervesera estival, quan més convida el tast, s’han esmerat a fons tant amb el continent (espais, distribució, serveis, activitats...) com el contingut (el cartell inclou quaranta cerveseres!).


L’any passat, per aquestes dates, el protagonisme absolut se’l va emportar n’Arnau, acaparant tots els entreteniments i flaixos habituals postpart. Enguany, per conciliar-me amb aquella absència justificada, he aprofitat l’elogiable dilatació del certamen (de divendres a diumenge!) per a assistir-hi en doble sessió i companyia: dissabte amb ma mare i n’Arnau, i diumenge amb Lluïsa, Martí i Arnau.

Dissabte
La concurrència matinal és principalment familiar. La reubicació de la Fira és immillorable: a la desembocadura de la Rambla del Poblenou, en aquest reforestat parc, guanyat a la Ronda del Litoral, que endolceix la transició cap a la platja. 


La ressaca nocturna d’ahir s’evidencia en la majoria d’expositors, atacats de bon matí per uns implacables raigs de Sol (que algú encertadament ha previst sufocar amb uns ventiladors gegants d’aigua vaporitzada...). M’estreno amb un dels beuratges més cotitzats de la Fira, de la mà dels vendrellencs de Reptilian: l’Heretic Moscatell Barrel Aged, l’esplendor de 120 litres d’stout Heretic envellida en barrica de moscatell! N’Isaac ens obsequia amb una nova recepta imaginativa i exigent: negre, opaca, densa, xocolatada i lleugerament licorosa. Sí mama, sí, això també és cervesa... i de la bona!



Resolt aquest caprici personal, és hora de centrar-nos amb coccions menys temeràries. A l’stand dels traficants de cerveses de La Calavera en Marc, excompany de COU a l’IES Maragall, ens confessa els prodigis d’un catàleg que engloba el més tradicional amb altres experiments marcians. Ens serveix amb orgull el tresor més recent, aromatitzat amb llúpol americà: l’American Mother Fucker IPA, saborosa i refrescant.



Dels barcelonins Ratpenat Cervesers 2014, que han pujat a l’escenari birraire fa just uns mesos, no tinc cap referència, tot i que diuen que ja han fet renéixer els herois combatents de la defensa de Barcelona del 1714 amb la seva IPA inaugural. No obstant m’arrisco amb la Jornal, una vella fórmula anglesa que pretén homenatjar a les persones honestes i treballadores. Un estil desconcertant, cervesa negre molt lleugera i torrefacta, però quasi aigualida...



Continuem amb mitjos gots, tasts de 10cl per un euro, per a poder ampliar el repertori sense risc a engatar-nos. Els Guineu de la Vall de Torruella, amb creacions tan celebrades com la Riner o la Sitges, ens delectaran amb la seva cervesa més estival: la summer ale A La Fresca, aromatitzada, cítrica i molt refrescant; perfecta!




Un altra anotació personal que no deixo escapar: Le Petit Fermier de La Pirata. Aquesta farmhouse ale provinent de la micro de Súria no deixa indiferent; no és incendiària, com caracteritzen els seus estils més guardonats, sinó de delicada inspiració francesa, perfecta per calmar la set i alleugerar la calor que tocades les dotze del migdia ens envesteix amb crueltat. Atenció al disseny de les etiquetes, una autèntica delícia!



I si els Edge Brewing s’han treballat una cervesa expressa per a la Fira..., no els farem un lleig, oi? D’essència clarament ianqui, tot i el poderós assentament a la zona més poligonera del Poblenou, ens presenten la seva creació (com ho va fer la càntabra Dougall’s l’any 2012): la Firanou, una altra summer ale ideal per recuperar-se de tant de tiberi...vaja, com el sorbet de llimona nupcial servit entre plats per a tirar avall... El glop fàcil, a aquestes hores, s’agraeix.



En temps afegit d’aquesta primera part encara hi haurà oportunitat d’un darrer tast. La Hop&Roll dels cervesers d’Almogàver m’acompanyarà fins al cotxe... Una IPA de tancament molt aromàtica i llupolada, una fragància ideal per a tornar a casa satisfets, i amb ganes de més.



Diumenge
Té nassos que ahir, sense pretendre-ho, només omplís el got de cervesa local. La representació internacional a la Fira és, simplement, increïble; per això avui li dedicaré tota l’atenció que es mereix.

Assaltem el ring amb la irreverència habitual dels escocesos de Brewdog. La Lluïsa escull el producte insígnia de la marca, una Punk IPA reconegudíssima, tot i menys aromàtica que la Jackhamer que li han permès tastar del barril veí... Textualment estampat a l’estand, modèstia a banda: ‘esta es una barra para beber cerveza de la ostia’. Qui gosa desmentir-ho?



Adossat als beerpunks s’exhibeixen els anglesos Great Heck. Provinents del comtat de Yorkshire han aterrat a Barcelona amb les seves creacions més distingides (a jutjar per les qualificacions obtingudes al portal ratebeer). Em decideixo per la Black Jesus, una black IPA que ens revela el veritable color celestial i que sens dubte ens durà al Cel... probablement gràcies a les bíbliques quantitats de llúpol americà que conté.


Ens desplacem cap a Itàlia, a l’espai de Birra Baladin, símbol de la revolució cervesera a Itàlia. Amb la premissa ‘tot comença per la terra’ ens brinden productes extremadament locals, com la fresquíssima summer ale Baladin Pop, de 5,7%, que m’ha encarregat la Lluïsa des de la confortable àrea social i de descans de taules i cadires, oportunament protegida per l’ombra dels plataners..., i on n’Arnau ja dina.



Sense moure’ns del país amb el menor consum cerveser de tota Europa, em deixo seduir pels Free Lions de la regió de Tuscània, molt propera a la capital italiana. Tot i la temptadora American Strong Ale Straniero, de 130 IBU’s!, em decanto per la Maddeke, una IPA més dòcil: cítrica, refrescant i lleugerament torrada. Meravellosa!



Flying Monkies són un referent cerveser a Canadà. El seu lema ho deixa ben clar: ‘normal is weird’, els seus simis han evolucionat i són capaços de volar... després d’unes quantes cervesetes (el Red Bull també dóna ales, oi?). Provaré quin efecte fa 10cl d’Smashbomb Atomic IPA, una de les seves marques més populars... però no tan radioactiva com el seu nom indica; quina llàstima...


L’espai de jocs infantils gegants de fusta són un encert majúscul, si no fos que estan massa exposats al Sol. Arnau i Martí es distreuen de valent, amb les bitlles, jugant a fer parelles, construccions, o cercant parelles d’imatges...








En aquest panorama tan lúdic i canicular els continguts dels gots semblen evaporar-se, així que ens convé proveir més combustible. Bexar County és una de les sorpreses de la Fira, i una autèntica revolució cervesera a Anglaterra, amb les seves receptes més creatives i innovadores. Totalment cert, ‘the beer speaks for itself’ perquè ells confessen ser ‘cerveceros estúpidos y nuestro espanyol es basura; thank you google translate’. Una presentació poc convencional, despreocupada i alternativa, que permet que la clientela acoloreixi lliurement els tradicionals palés de càrrega que aquest anglesos reaprofiten com a barra pròpia. Les sigles WWJD es corresponen a la cervesa What Would Jephers Do?, una impressionant red ale amb sègol i citra.



Ens permetrem una incursió local en aquest periple forà. Birra 08 mai defrauda amb la seva línia d’experimentació paral·lela a la producció clàssica. Ens intriguen els Secrets de Linyola, que després de tastar-la ens confon... que si avellanes, o ratafia... res d’això, ens ho aclareix el mestre cerveser: birra amb camomilla. El licor digestiu tradicional d’aquesta localitat lleidatana s’ha creuat subtilment amb el sabor d’una cervesa artesana de qualitat.


I per acabar, que tot s’acaba afortunadament... cap a Suïssa. Punt i final amb una imperial porter imponent: la Two Penny, que és el que es pagava per una porter per allà el segle XVIII... Molt torrefacta i xocolatosa, amb força cos. Un veritable plaer.


Fira del Poblenou de Cerveses Artesanes: ineludible. Fins l’any que ve... si no hi ha impediments de força major...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada