2 de juliol de 2014

PONT DE SANT JOAN A BENISSANET (versió oficial)


Benissanet... com el prefix aràbic del seu nom indica ens duu cap al sud, més enllà de Falset, a dues passes de Móra d’Ebre, ja creuat el cabalós riu. Una destinació gens turística, si no fos pel magnífic oasi dels Apartaments Monrural, punt estratègic des d’on explorar la zona o, simplement, lliurar-se al repòs i la placidesa d’un entorn destinat a la producció de fruita dolça.

La planúria del municipi de la Ribera d’Ebre s’evidencia des de les pròpies habitacions, des d’on s’aprecien les innombrables rengleres de conreu de préssecs i nectarines, només interrompudes pel riu Ebre o alguna carretera secundària. Passejar enmig d’aquesta mètrica perfecta, gaudint d’una collita ben madura i d’un skyline deliciosament rural de Benissanet, en extremada quietud, ens trasllada a una desacostumada dinàmica de revolucions molt baixes, quasi deshabitada.











En les escapades en solitari les sensacions s’accentuen i, tot i algun moment de desconcert, la intuïció m’ha guiat per laberíntics senders que s’esmunyen entre plantacions d’alberges (desconeguda varietat de préssec primerenc de molta qualitat, tresor autòcton del municipi), ja sigui resseguint el GR99 (Camí Natural de l’Ebre), el llegat del trànsit fluvial per l’Ebre a través del Camí de Sirga, o la deserta perifèria del poble fins a topar amb la magnífica ermita de la Mare de Déu del Pilar.








Benissanet es deu, per tant, a la fertilitat d’unes terres regades per un riu imprescindible i majestuós, avui seré gràcies a la contenció dels pantans de Mequinensa o Riba-Roja però durant molts anys una amenaça devastadora pels ciutadans que arribaren a patir riuades amb crescudes incontrolades (algunes rajoles testimonien aquests fatals episodis).





Més enllà de l’entorn immediat del poble destaca el nucli històric musulmà de Miravet, amb el castell templer dalt del penya-segat. Hem visitat amb interès aquesta imponent fortalesa, que gaudeix d’una situació immillorable per a la defensa d’aquest enclavament i que en l’actualitat ens obsequia amb unes magnífiques panoràmiques del curs de l’Ebre. Restaurat i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, es descobreix el castell mitjançant uns plafons numerats i un díptic informatiu, que ens conduiran per les diferents estances, passant pel pati d’armes, fins la terrassa d’observació a través d’una angosta escalinata. Una visita molt didàctica, molt recomenable!













Una atracció excepcional que no deixem escapar és el pas de barca de Miravet: un transbordador sense motor que ens permetrà creuar el riu Ebre en cotxe, només amb l’ajuda del corrent de l’aigua (i la perícia del barquer). La barcassa, capaç de carregar fins a tres cotxes, està formada per dos llaguts units per una plataforma subjectada a uns cables d’acer, situats a uns quatre metres de la superfície de l’aigua, que creuen el riu de banda a banda. Temps enrere n’hi havia diversos (també a Benissanet, on avui només hi queda l’embarcador), doncs era l’únic mitjà per creuar el riu: el servei era municipal i la barca funciona sempre, a qualsevol hora del dia o de la nit (excepte estiatge, pel perill que suposava). Avui dia ha perdut certa utilitat si bé manté intacte el seu encant... Per tres eurets, amb la bandera verda hissada, carreguem el cotxe i recorrem en menys de cinc minuts els dos-cents metres que ens separen de l’altra vora, on ja espera una llarga cua de cotxes impacients per gaudir de l’experiència de (com diuen els locals) ‘lo pas de barca’.








I ja que hem desembarcat a la C-12, carretera coneguda com a Eix de l’Ebre, continuarem ruta fins a les coves més famoses i conegudes de la comarca: les Coves de Benifallet. Una carretera remunta per la Serra de Cardó fins aquestes cavitats, molt valorades per la gran quantitat i qualitat de formacions i concrecions. A banda de les populars estalactites i estalagmites, ens han sorprès les banderes i les excèntriques, que semblen desobeir les lleis de la gravetat... La guia, que ens ha torturat amb traduccions simultànies al francès i a l’anglès, ens ha suggerit (llanterna en mà) éssers fantàstics i altres imatges amagades per les diverses sales... tot i que la majoria requereixen una alta dosi d’imaginació... Per últim, a la Cova Meravelles, hem gaudit d’una audició a través d’una formació macarrònica en sèrie que, colpejada amb cura, fa les funcions de xilòfon...  




L’escenari que ens envolta, a més, té un alt testimoniatge històric, doncs fou camp de batalla durant l’any 1938, amb continuades ofensives de les forces franquistes contra les línies republicanes instal·lades entre Riba-roja d’Ebre i Benifallet. Alguns espais molt representatius de la Batalla de l’Ebre recuperen la memòria històrica mitjançant centres d’interpretació des d’on difondre i ajudar a conèixer un dels esdeveniments més sagnants de la Guerra Civil.


No hi ha hagut temps per explorar aquests espais de la Batalla de l’Ebre, principalment, per culpa de les fantàstiques instal·lacions i propostes en família dels apartaments on estem allotjats. Només arribar ens ofereixen un planning opcional de tallers i sessions de cine gratuïtes (a banda d’altres interessants opcions d’aventura de pagament). Al cine no li hem dedicat ni un minut però als tallers sí, tant al de ceràmica com al de reposteria. En Martí s’ha empastifat tant com ha pogut i les seves creacions (amb ajuda de la mama) han estat un éxit!




La piscina ha estat l’autèntic tresor de la corona. He dit piscina? Volia dir piscines, en plural, i no dues sinó tres! A veure, la més gran ens ha servit per a fer salts i passeigs en barca inflable... la mitjana ha estat l’hàbitat aquàtic d’en Martí tant si ha fet Sol com núvol... i la petiteta ha estat el regal perfecte per n’Arnau, una divertida piscina amb forma de vaixell pirata (canó d’aigua inclòs!).












A més hem gaudit d’una àrea d’Spa força entretinguda, a base de zona d’hidromassatges, i banys de contrast de temperatura. En Martí, amb l’eufòria descontrolada, impossibilita qualsevol intent de relax, corrent cap a la sauna o els banys de vapor d’eucaliptus.







Els animalets de la granja també ens han tingut molt entretinguts. A cada moment ens hem acostat a saludar o donar de menjar a les gallines, conills, al gall d’indi, o al ‘pumba’ (una mena de jabalí molt dormilega...). A la pista multiesportiva hem donat uns quants xuts... i he descobert que en Martí té més traça com a porter que com a jugador... La zona infantil també és un luxe, tot i que la tirolina espanta a un que jo sé...no cal dir noms. I si ens visita el mal temps, que no ha estat el cas, els més petits encara podrien refugiar-se a l’espai del Miniclub, on s’amunteguen un munt de joguines de tot tipus... (compadeixo al qui hagi d’ordenar l’habitació cada vespre...).










El sopar de revetlla, únic àpat juntament amb els esmorzars inclòs al preu, ha deixat el llistó molt alt. El menjar (amb versió infantil contemplada) ha estat deliciós, i la festa que li ha seguit es mereix un deu: una foguera (encara que poc voluntariosa) + espai de llançament de petards i coets + cava i coca per tothom + música amb ball a la carpa de la zona de barbacoa! Una revetlla com Déu mana!






Per llàstima nostra, tot el que és bo s’acaba... així que dimarts ens toca carregar maletes i fer camí de tornada a casa... que feina ens espera, i molta! Enrere ja deixem una estada genial que, amb el bon gust de boca que ens ha deixat, probablement repetirem,,, qui sap? potser en motiu d’una cursa que fan a principis d’octubre per aquestes contrades. Una excusa perfecte per tornar-hi!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada