21 d’octubre de 2014

018. La 'CRÉMAILLÈRE': un viatge en el temps!

No són més que cicatrius del passat que, per alguna raó que desconec, m’atrauen enormement. Potser perquè són un testimoni excepcional d’una època i una societat que, tot i desapareguda, s’ha mantingut suspesa en el temps fins als nostres dies. Aquesta arquitectura, d’aspecte ruïnós, ha sobreviscut a l’abandó i a l’oblit total, per a reviscolar amb la mirada curiosa de nostàlgics i de cercadors d’escenaris ja desdibuixats.

El telecabina que avui ens acosta a Superbagnères des de Luchon és una fantàstica mostra d’enginyeria que ens permet superar un desnivell de 1200 metres en poc més de dotze minuts. Però no seria just desmerèixer al seu predecessor, en desús des del 1966: la crémaillère.


Els 5,6 quilòmetres de línia de ferrocarril que connectava amb l’hotel de turisme de Superbagnères fou molt apreciat per turistes i clients del popular balneari de Luchon i aficionats a l’esquí. Sens dubte una atracció familiar que es remunta a l’any 1912 i de la qual, a banda d’alguns segments del traçat original reconvertits en senders, només es preserva l’estació inferior, refugiada en un dels marges del Parc des Thermes.



L’entorn romàntic que acompanya l’ancienne gare du funiculaire és exquisit. Es reconeix una arquitectura de Belle Epoque, afortunadament poc saquejada i grafitejada. En la proximitat, en la intrusió pacífica que permeten uns vidres escardats, entreveig una antiga oficina, amb un conjunt clàssic de mobiliari auster i funcional, governada pel desordre i desolació més absoluta.


Des de les reixes laterals, encobertes per una vegetació salvatge, identifico el que queda de l’andana esglaonada, a banda i banda, i una menuda i inesperada vagoneta blava descapotada que sembla esperar el seu torn de pujada a Superbagnères.



L’exercici més gratificant és deixar-se endur per la imaginació i acabar de dibuixar mentalment cada espai, cada fotografia... i viatjar en el temps!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada