05. CAFETERIES DE BUDAPEST

Budapest, ‘Ciutat dels Balnearis’, això és evident, però també de les millors pastisseries i cafeteries d’Europa. Tradició i història s’han donat la mà des de finals del segle XIX. Aprofitarem aquesta temptadora i dolça oportunitat per a dibuixar un itinerari amb cinc aturades, cadascuna sorprenent i deliciosa, per selectes cafeteries escampades per la ciutat:

Café Gerbaud, l’estrena infal·lible:

La pastisseria Gerbaud és un referent indiscutible, tant per la seva privilegiada ubicació a la cèntrica plaça Vörösmarty com per les delícies que es serveixen en el seus elegants i amplíssims salons, de passat inequívocament austrohongarès.

Sissí, tot i la seva reconeguda tendència anorèxica, fou una clienta assídua del local, probablement captivada per l’especialitat de la casa: el famós pastís Dobos. Acomodats al saló principal, seguirem el consell de veterans i experts delectant-nos amb la millor versió de Dobos, cèlebre patrimoni local: diverses capes de bescuit alternades amb crema de mantega de xocolata i coberta superior de crema de caramel.

Pagarem gustosament en florins i, per aquesta vegada, serà millor no calcular la conversió a euros... no fos cas que se’ns indigesti, seria una llàstima...

Alexandra Book Café, la modesta joia oculta:

Una meravella subtilment preservada a la primera planta d’una extensa llibreria, en ple tram comercial de l’emblemàtica avinguda Andrássy. Res fa pensar que més enllà de les escales automàtiques s’amaga una joia tan admirable.

Anar-hi de bon matí permet contemplar la majestuosa sala amb la naturalitat de la llum que irromp pels enormes finestrals. La placidesa i serenitat que es respira, absorts encara amb l’ornamentació de les parets i l’impressionant fresc del sostre, és molt gratificant. El fil musical i l’ambientació nadalenca complementen un escenari immillorable, perfecte per a la lectura del diari o un bon llibre o, en el nostre cas, carregar piles de cara al dia que ens espera...

New York Café, l’opulència suprema:

New York Café és un punt i apart. Una experiència que, tot i buidar-nos les butxaques, ens deixarà amb la boca oberta. Potser es tracta de la cafeteria més bonica del món... o, en qualsevol cas, d’un diamant enlluernador propi d’un imponent palau reial.

El daurat de les columnes i dels sostres ens intimida, com la formalitat d’un servei exclusiu, fet que ens obliga a exigir màxima correcció a les nostres petites feres excitades.

Una delicada selecció de pastissos hongaresos, a compartir, és l’opció ideal per a un berenar memorable. Certa clientela, en horari europeu, ja s’entaula pel sopar de Nit Bona... ni puc imaginar-me el que pagaran...

L’obligat pipi d’en Martí ara resulta més oportú que mai, ja que ens permet xafardejar salons contigus extraordinaris fins a connectar amb el formidable vestíbul principal del luxós Hotel Boscolo Budapest; un passeig al lavabo digne de reportatge fotogràfic!

Ruszwurm Café, com al menjador de casa...:

Una altra parada tècnica, imprescindible, a la cafeteria més antiga de la ciutat. A dues passes de la preciosa església que acompanya el concorregut Bastió dels Pescadors, al capdamunt del turó de Buda, la cafeteria Ruszwurm dispensa pastissos des del 1827. Si l’emperadriu (i llaminera) Sissí , clienta habitual de la cafeteria, entrés avui mateix per la porta no observaria massa canvis, tot i les dues guerres mundials que ha patit, ja que ha mantingut fidel des de l’estètica romàntica del local fins els vestits tradicionals de les cambreres. Ruszwurm, minúscula i encantadora, ens transporta al passat.

Hi hem arribat al moment just, per a replegar-nos confortablement al racó de la finestra del menjador interior (cotxet de n’Arnau inclòs...). La Lluïsa, que té molt bon ull pel dolç, s’ha encarregat de fer la complicada tria entre tanta varietat de pastissos disponible... Tot i els preus raonables i l’agradable senzillesa del servei, l’aforament és limitadíssim i el constant entrar i sortir de turistes i curiosos entorpeix una escena (quasi) perfecta.

Café Central, distensió i bohèmia:

Els minuts d’afegit a Budapest, instants previs a la fugida cap a la terminal, els dediquem a la cafeteria menys turística però igualment històrica i deliciosa de les que hem visitat.

La façana cantonera ja és tota una invitació. Els locals, amplíssims i farcits de miralls, avui ocupats majoritàriament per hongaresos, han acollit intel·lectuals de tota mena. Acomodats en un dels sofàs de cuir, consumint amb nostàlgia els últims compassos per Budapest, ens esplaiem amb més capricis dolços i un parell de cafès exquisits. 

Malauradament sona la botzina..., la que ens recorda que és millor anar a l’aeroport amb prou antelació... Això s’acaba, però s’acaba bé, amb el regust d’un cafè relaxat i distès a l’empara d’un clàssic amb aires d’art nouveau...