27 de gener de 2015

08. SZIMPLA RUIN BAR

Pels pèls... quasi marxem de Budapest sense viure l’experiència d’un ‘ruin bar’. Ho hem anat posposant, per una cosa o altra, i ha quedat relegat a l’últim matí... encara que millor tard que mai!



N’hi ha uns quants escampats per la ciutat però, davant les circumstàncies, m’he llençat desesperadament al ‘ruin bar’ de referència: el popular Szimpla Kert. La prestigiosa revista Lonely Planet l’ha inclòs a la llista dels millors bars del món, i mèrits no li falten!




L’etiqueta ‘bar en ruïnes’ no li fa justícia, perquè es refereix només a l’embolcall. Tot el seu esquelet (parets, terra, revestiments...) estan visiblement destartalats; quasi sembla que l’edifici pot esfondrar-se en qualsevol moment. Però l’encant es produeix quan descobrim l’escenografia que acompanya aquest lúgubre i sinistre escenari...




No hi ha prou ulls capaços de captar la infinitat d’originals composicions surrealistes amuntonades per les habitacions que, malgrat l’aparença caòtica, es deuen a un subtil i delicat equilibri artístic.




L’Szimpla s’allotja en un edifici de presumpte abandó, al pur estil Tacheless berlinès (malauradament desnonat), i es distribueix en dos pisos i un laberint d’insòlites habitacions, algunes tematitzades, que representen universos propis. La curiositat m’arrossega perplex per tots els racons de la casa. L’exclusiu disseny de l’interior és meravellós... gosaria definir l’Szimpla com una galeria d’art excèntrica, gens convencional, a estones incongruent... i deliciosament creativa i sorprenent, capaç d’encaixar decrepitud i reciclatge amb avantguarda.





Contemplo en la penombra infinitat d’artilugis mutilats i obsolets, exquisidament reinventats. L’aparent desordre pren sentit en cada sala; res és fortuït, sinó meticulosament disposat. La saturació és màxima, no em molestaré a descriure-la... només la mostra d’un Martí al·lucinat, assegut plàcidament dins d’una banyera verd-i-blava o capturat amb un atrotinat estoig de bobina de Super8...



Ens acomodem a la ‘sala de les teles’ (com l’ha definida en Martí), amb dos prodigis de barril: l’hongaresa IPA Galaxy i l’eslovena Lasko Dark. L’habitació està batejada com a Electric Jungle, i barreja pupitres amb cadires multicolors (no n’hi ha dos iguals...), monitors penjats del sostre amb imatges oníriques i molts metres de cable elèctric que insinuen ràfegues de llum. En Martí, amb ànsia per explorar-ho tot (entengui’s tocar-ho tot), ha descobert una taula d’operacions plena d’interruptors des de la qual pot activar assecadors penjats al sostre, un mico que toca els platerets, el rugit d’un monstre espantós o... el botó que ocasiona la desconcertant alarma ‘fatal error’...que no és fatal sinó enginyosa i molt divertida.




El passeig pel jardí, abans d’abandonar el local, encara ens reserva algunes sorpreses... però la llista d’ocurrències artístiques que m’han fascinat seria tan llarga que tan sols puc reconfortar-me amb algunes fotos... records inesborrables d’una Budapest cosmopolita i alternativa.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada