Un any més es presenta l’excusa perfecta per asserenar un
deute perpetu amb el barri de Sant Antoni, amb la millor companyia possible. El
selecte conclave d’exsalesians d’enguany coincideix amb la festivitat de Sant
Antoni Abat, patró del barri i de la majoria d’animals (excepte els més
salvatges i ordinaris...), i amb el conseqüent esvalot veïnal, encuriosit per
les insuportables gralles i els impertinents trabucaires que deambulen pels
carrers.
Una sentiment contradictori, quasi paranormal, d’amor incondicional
i odi irreconciliable, m’assalta en sobrepassar el xamfrà de l’escola
salesiana. Tot es barreja: fantasmes del passat, cicatrius d’adolescència, l’atzar
d’una còmode i despreocupada inèrcia... Comprovo com germinen nous locals
d’avantguarda, que donen contrast a la grisor i ensopiment d’uns carrers
intranscendents, entre clàssics amb segell propi que reviscolen; com l’antiga
bodega Mañe que, sense sofisticacions, s’ha guanyat a la clientela. Nosaltres,
absorts pel seu mobiliari original (al sofert enrajolat del terra i a les
taules de marbre se’ls parla de vostè, per respecte) i l’àmplia carta de
platets de cuina de mercat, aprofitem l’autenticitat del local per a posar
farcit on fins ara només hi ha cervesa (artesana...).
I és que l’excusa que ha promogut la convocatòria, un cop
desvetllat el final de festa, és la tercera edició de la Fira de Cervesa
Artesana del Barri de Sant Antoni, que tot i el gloriós passat a la dinàmica i
peatonal avinguda Mistral, ha estat desterrada a l’ombra del carrer Viladomat.
No obstant, malgrat no disputar-se en pista central, la Fira
compta amb una representació excel·lent: al repertori més habitual (i
reconegut) s’hi ha afegit joves promeses i alguna sorpresa inesperada.
El glop inaugural delata passió cega pels cervesers de
Molins de Rei, tan esquius i irreverents com sempre, amb les seves delirants
creacions, en contínua rotació. Zulogaarden, en aquesta ocasió, ens ofereix en
indolent barril una IPA tan seductora com el seu nom: Llupolfília Sexualis. Un
veritable plaer a tres gots; el quart que permetrà el brindis el reservo a
l’stout amb cacau de Reptilian: Cocoa’s Dark Side (negra, sí, però en massa
sentits...).
Segueix la Putíssima Ipa de HOPe, recent microcervesera de
Sant Boi amb flamant presència a la propera edició del Barcelona Beer Festival.
La Lluïsa insisteix en què marida perfectament amb els cacauets que dispensen
damunt del taulell, i té tota la raó. Altres consumidors, de paladar menys excèntric,
comparteixen la versió de blat... molt més lleugera. Un servidor, inquiet de
mena, ja li té l’ull posat a Lambicus, l’estand de l’espai cerveser del barri
(aquests juguen a casa, eh...) que en honor al seu nom serveix una preuada
Lindemans Lambiek envellida durant dos anys! Una delícia belga, que per la seva
acidesa i subtils notes dolces l’acosten a la sidra.
L’últim caprici el reservo, abans de clausurar el tast, a la brown ale
de Holz. Des d’Hospitalet han carregat un formidable barril de cervesa torrada,
espumosa i molt equilibrada; d’intensitat moderada, per fortuna meva... Malauradament
és hora d’abandonar la Fira, a la recerca d’un plat a taula. I el trobem, un
cop esquivada la barbacoa de les butifarres, als suculents dominis de Mañe... com
ja sabeu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada