L’atractiu es multiplica quan visitem un país estranger; i és que la incursió al mercat, a més, ens permetrà captar la gastronomia local i descobrir especialitats regionals, a banda de barrejar-nos amb la clientela habitual i, en definitiva, aprofundir (gratuïtament!) en el pols turístic.
El Mercat Central de Budapest (el nom original en hongarès és impronunciable: Nagyvásárcsarnok), molt proper al magnífic Pont de la Llibertat, és l’oportunitat perfecta per a conèixer les delícies culinàries d’Hongria en un marc incomparable. Amb la seva espectacular estructura metàl·lica, forja de ferro i vidre, tot i malmesa durant la II Guerra Mundial, es mostra orgullós com un dels mercats coberts més bonics d’Europa, amb fins a 10.000 metres quadrats d’esplendor gastronòmic distribuït en dues saboroses plantes.
L’atracció del Mercat Central, absolutament imprescindible, ens permet xafardejar les concorregudes i apreciades parades multicolor (saturades de fruites, verdures, embotits, formatges i vins) i altres més populars i vistoses on destaquen el salami, el foie gras, i la més gloriosa de les espècies hongareses: la paprika mòlta, en els seus múltiples envasos i varietats (dolça, picant o molt picant...).
I per si la planta baixa no ens hagués saciat, l’altell ens reserva el complement perfecte: productes artesanals, tèxtils i brodats, souvenirs, cafeteries, i suculents espais de menjar informal on degustar in situ exquisideses locals.
Tant a gust ens trobem en aquest ambient que ens permetrem acomodar-nos i dinar relaxadament al restaurant de cuina tradicional hongaresa Fakanál Étterem del primer pis, on aprofitem per a estrenar-nos amb el deliciós goulash i una generosa salsitxa amb acompanyament de xucrut, amb l’agradable sorpresa (n’Arnau no els ha tret els ulls de sobre...) d’unes nadales interpretades en directe a l’estil zíngar.
No podrem resistir-nos, abans d’abandonar l’emblemàtic Mercat, a la monumental representació de dolços i pastissos que s’amuntonen a les vitrines del pecat. La temptació és massa poderosa... o la nostra voluntat massa dèbil... o probablement les dues coses...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada