19 de febrer de 2015

25a MITJA MARATÓ DE BARCELONA - 15/02/15 - 1h38'09''

La balança de pros i contres de la Mitja de Barcelona mai ho havia tingut tan clar: el seu veredicte final és sobradament positiu. Tot i la pressió d’una Marató imminent, que exhibeix orgullosa el full de servei immaculat dels últims anys, la germana petita no s’ha relegat a l’ombra de la ‘gran cita anual de Barcelona’.


La Mitja, deixem-ho clar, s’ha espolsat definitivament tots els complexos i s’ha guanyat el seu propi altaveu. Cada cop li pesa menys el preu de la inscripció i la mísera bossa del corredor (el deplorable disseny de la samarreta no té excusa), perquè la compensació logística i organitzativa és inqüestionable.


La Fira del Corredor s’emplaça generosament (de dijous a dissabte) al vestíbul del Centre Esportiu Municipal de l’Estació del Nord. El primer que toca és revisar el recorregut, de sobres memoritzat, al mural de l’entrada. Em sorprèn no trobar els tradicionals llistats d’inscrits penjats en algun plafó; convé imprimir el mail, memoritzar el número o anotar-lo d’alguna manera per a evitar una llarga cua d’informació... (potser un tema de protecció de dades?). La recollida del dorsal i la samarreta és molt ràpida i senzilla, com ha de ser.



Molta literatura ha provocat la conveniència de les anomenades 'tirades llargues' per a afrontar amb certes garanties una marató. I aquí un servidor, que ja viu instal·lat en les ‘42,195 revolucions per minut’, s’ha tornat a embrancar (igual que l’any passat) amb l’entrenament previ a la Mitja: cinc voltes de dos quilòmetres per l’interior del Parc de la Ciutadella, a ritme de 5’00’’. RPM Racing, principal promotor de la Zurich Marató de Barcelona, ha disposat llebres i avituallaments en aquest tercer rodatge (com al primer pel passeig Marítim i al segon per la carretera de les Aigües), per a avaluar-nos en una prova de 10+21 quilòmetres. S’agraeix l’oportunitat que se’ns brinda, gratuïtament, malgrat una dolorosa convocatòria (forçada per l’hora d’inici de la Mitja) a les 7.45 del matí!



A cada volta l’ambient de la Mitja s’ha anat apoderant del Parc de la Ciutadella, i a les 8.30 ja hi ha centenars de corredors que hi escalfen amb un ull posat al seu calaix de sortida. Els càlculs de l’entrenament, en base als ritmes desitjats, permeten un marge de deu minuts fins a l’inici de la cursa, que aprofito per a fer un parell de fotos, canviar-me la samarreta i fer uns quants estiraments.


Com deia, la Mitja de Barcelona celebra l’aniversari d’argent amb evidents dades per a l’optimisme: rècord de participació amb més de 15000 corredors (s’han triplicat en només cinc anys) i una formidable assistència femenina del 25%. La marca Barcelona associada a l’esport (i a una gestió excel·lent) són un èxit garantit. Intueixo que l’aparador de la Marató de Barcelona, autèntic city running tour, mantindrà aquesta línia de participació ascendent...

A les 8.45, en punt, es dóna llum verda al primer calaix, encapçalat per etíops i kenyans, i amb la mirada posada en Florence Kiplagat, que aspira a superar el seu propi rècord mundial assolit en aquest mateix escenari l’any passat. El recorregut, com tots sabem, és perfecte tant per a iniciar-se en la distància com per a rebaixar marques personals (l’elit es felicita pel baix nombre de girs...); sempre que la meteorologia jugui a favor, com és el cas d’avui...



Els dos primers quilòmetres ens acosten a l’inici de l’avinguda Paral·lel, resseguint el passeig de Colom. Estem pletòrics, però ens cal dosificar l’esforç, que el tram ascendent fins la Gran Via no ens regala res (avui aixeco la mirada amb coratge per a distingir la font central de la plaça d’Espanya, el proper dia 15 de març ni les parpelles seré capaç de governar...).

La Gran Via, sempre present en les cites atlètiques urbanes, ens obsequia la seva amplitud i benevolència en dues ocasions. Primer toca la sessió clàssica, la que transcorre des del carrer Entença fins al passeig de Sant Joan. El primer avituallament (de petonets, ànims i somriures) és a la plaça Tetuan, a prop del quilòmetre set, on m’esperen la Lluïsa i en Martí.


Avui deixem l’Arc del Triomf a mà dreta, la calçada central del passeig Lluïs Companys està reservada a la zona post arribada, i tombem pel carrer recòndit de Buenaventura Muñoz (popular per les curses que hi transiten) durant dos eterns quilòmetres. El criteri del recorregut sembla clar: evitar girs si no són estrictament necessaris.

L’habitual interpretació gospel al creuar l’avinguda Diagonal coincideix amb el quilòmetre 10, i uns metres endavant amb l’avituallament més animat i cridaner que he viscut mai; s’ha de reconèixer la dedicació i esforç dels centenars de voluntaris vinculats a la cursa!


El segon tram de la Gran Via, del carrer Bilbao fins la Rambla de Prim, i ja tot el que avui segueix fins la línia d’arribada, reprodueix el circuit de la Marató (fins el quilòmetre 36) així que més em val agafar-li gust i simpatia al monòton anar i tornar per la Diagonal i a la sinuosa avinguda del Litoral. En aquesta ocasió el carrer de Marina suposa l’avantsala d’una recta final espectacular: prop de mig quilòmetre d’amplada màxima (la que permet el passeig de Pujades) i animació al màxim.



Abans de creuar la meta, arrossego en Martí per damunt la tanca i compartim plegats els últims cent metres de cursa; ell visiblement aclaparat per la multitud i jo emocionat i feliç (em reservo l’entrada triomfal amb n’Arnau per la Marató...).





Em penjo la medalla al coll i em resguardo del fred amb l’oportuna capelina, mentre encara ressonen les felicitacions a la nova proesa de la fondista kenyana Florence Kiplagat, capaç de rebaixar en tres segons el seu anterior rècord mundial! Barcelona, a través de la Mitja, ha tornat a escriure una merescudíssima pàgina històrica en l’atletisme en ruta; un altre motiu d’orgull i de ganes de repetir cita l’any vinent (potser en companyia de la Lluïsa...si la convenço i ho treballem amb prou temps...).










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada